Ja dadolescent, volia treballar en alguna feina que tingues relació amb lescriptura en imatges. Primer Lluís Podadera Artero va ser la fotografia, però malauradament no vaig poder o saber convertir lafició en professió. Tampoc vaig ser prou espavilat com per entrar en el món del cinema i, lúnic que vaig fer, va ser algun curt que sortosament se lha endut el vent. Ja entrat en la trentena, treballant en una empresa multinacional fabricant de laminats de PVC, la casualitat em va portar a descobrir que sestava formant una nova televisió a Catalunya. Va ser aleshores quan vaig deixar la feina, vaig aprovar les oposicions de TV3 i en vaig convertir en ENG. ENG és la sigla en anglès de Electronic News Gathering, que més o menys vol dir captador electrònic de noticies. Va ser un canvi radical en la meva vida, que em va portar a experimentar vivències molt enriquidores i a gaudir i patir experiències que van conformar la meva escala de valors. Molts vegades pensava: Faig el que més magrada i a sobre em paguen! Com a reporter vaig participar en els telenotícies i diferents programes informatius. Anys més tard, com a realitzador, vaig treballar en programes dinformació social, cultural, econòmics... Vaig passar per tots els àmbits dinformació menys per lesportiva. En aquest llibre explico com vaig viure els deu reportatges que considero més interessants: Com vaig sospitar de lhonestedat dun home que durant la Segona Guerra Mundial va fer de doble espia. Com vaig ser testimoni del patiment dun país desbastat per una llarga sequera. En una entrevista nocturna, rodejat de fusells, vaig veure lesguard dun home convertit en mite. Vaig caminar entre les runes dun terratrèmol mentre la Unió Soviètica sestava ensorrant. Vàrem explicar com una voluntat política estava acabant amb el Ladino, la llengua dels jueus expulsats dEspanya. El bisbe Pere Casaldàliga em va regalar el seu afecte i la seva visió revolucionaria de lesglésia Catòlica. Vaig acompanyar a joves voluntaris de MsF mentre posaven en risc salut i feina i en vaig estremir en contemplar com lodi pot néixer ràpidament entre comunitats amigues. No pretenc ensenyar res, senzillament explico com vaig viure i que vaig aprendre fent una feia que em va fer viure intensament.
Ja dadolescent, volia treballar en alguna feina que tingues relació amb lescriptura en imatges. Primer Lluís Podadera Artero va ser la fotografia, però malauradament no vaig poder o saber convertir lafició en professió. Tampoc vaig ser prou espavilat com per entrar en el món del cinema i, lúnic que vaig fer, va ser algun curt que sortosament se lha endut el vent. Ja entrat en la trentena, treballant en una empresa multinacional fabricant de laminats de PVC, la casualitat em va portar a descobrir que sestava formant una nova televisió a Catalunya. Va ser aleshores quan vaig deixar la feina, vaig aprovar les oposicions de TV3 i en vaig convertir en ENG. ENG és la sigla en anglès de Electronic News Gathering, que més o menys vol dir captador electrònic de noticies. Va ser un canvi radical en la meva vida, que em va portar a experimentar vivències molt enriquidores i a gaudir i patir experiències que van conformar la meva escala de valors. Molts vegades pensava: Faig el que més magrada i a sobre em paguen! Com a reporter vaig participar en els telenotícies i diferents programes informatius. Anys més tard, com a realitzador, vaig treballar en programes dinformació social, cultural, econòmics... Vaig passar per tots els àmbits dinformació menys per lesportiva. En aquest llibre explico com vaig viure els deu reportatges que considero més interessants: Com vaig sospitar de lhonestedat dun home que durant la Segona Guerra Mundial va fer de doble espia. Com vaig ser testimoni del patiment dun país desbastat per una llarga sequera. En una entrevista nocturna, rodejat de fusells, vaig veure lesguard dun home convertit en mite. Vaig caminar entre les runes dun terratrèmol mentre la Unió Soviètica sestava ensorrant. Vàrem explicar com una voluntat política estava acabant amb el Ladino, la llengua dels jueus expulsats dEspanya. El bisbe Pere Casaldàliga em va regalar el seu afecte i la seva visió revolucionaria de lesglésia Catòlica. Vaig acompanyar a joves voluntaris de MsF mentre posaven en risc salut i feina i en vaig estremir en contemplar com lodi pot néixer ràpidament entre comunitats amigues. No pretenc ensenyar res, senzillament explico com vaig viure i que vaig aprendre fent una feia que em va fer viure intensament.