Encomanats de la febre de lexotisme europeu dels anys vint i trenta, aquests dos escriptors catalans van viatjar a la Polinèsia i van visitar les illes de la Societat. La seva experiència als antípodes va fructificar en els llibres de viatges Paradisos oceànics (1930), de Bertrana, i La ruta blava (1964), de Sagarra. Són dos textos excellents, de temàtica aparentment parallela i tanmateix redactats des de perspectives anímiques i intellectuals oposades.