L’any 2003 coincidint amb l’Any Verdaguer es va fer la primera edició d’aquest llibre. Ara, deu anys després es reedita. M’hauria agradat poder dir que poques coses han canviat des de llavors i que el mite del Pi de les Tres Branques segueix sent el mateix que mossèn Cinto va definir. Però una destral assassina va fer caure una de les tres branques. Això s’ha d’emmarcar dintre de les provocacions espanyolistes contra la possibilitat de poder exercir el dret de l’autodeterminació de Catalunya, mai no entendré l’odi que certa gent té als símbols identitaris del nostre poble.