El procés d'industrialització ha emmarcat el creixement econòmic català iniciat al segle XIX i consolidat al XX. Malgrat aquesta generalització, la dinàmica d'aquest procés no ha estat uniforme a tot el territori, i en moltes parts el creixement econòmic ha transcorregut per camins diferents. És per això que es pot estudiar d’una manera precisa una àrea amb una dinàmica econòmica específica per les seves diferències amb la global del país. Actualment, els nivells de renda i de productivitat són territorialment molt similars, però el camí que s'ha seguit per arribar-hi ha tingut una trajectòria molt particular. Ha estat una trajectòria, per altra part, molt estudiada pels historiadors, tant des punts de vista locals, amb monografies sobre diferents viles, com de transversals, sobre moviments socials, culturals, polítics, etc.; però no hi havia una interpretació econòmica que plantegés un esquema de funcionament d'aquesta societat on es donaven una sèrie de contradiccions que es manifestaven de maneres diferents, de la violència al pacte, i que portaven uns canvis econòmics que afectaven la forma de vida de la població. Aquest assaig estudia els canvis econòmics en aquesta àrea en un llarg segle XX que s'inicia a les acaballes del XIX amb la fil·loxera, les transformacions dels anys seixanta com a punt de referència central molt important, i s'acaba amb la perplexitat, ja molt entrat el segle XXI, d'una critica situació social i econòmica.