Un dia tornaré a Koundara es va començar a escriure fa anys, com a resposta a la curiositat de les filles de l’autora quan van tenir l’edat de preguntar el perquè de tot plegat. És per això que s’hi narren fets viscuts tan reals com totes les persones que hi surten, sense excepcions. Aquest llibre és el fruit d’observar maneres de fer diferents a les pròpies pel plaer d’adquirir coneixements forans, vivint el dia a dia amb gent aliena fins que, un dia, va deixar de ser-ho. L’autora va conviure amb els fulbé a Massina (Mali) perquè volia aprendre la llengua fulfuldé. Amb un equip de veterinaris locals es va desplaçar fins al llac Debó, al delta interior del riu Níger, on es va topar amb les calamitats provocades per anys de persistent sequera. Al Fouta Djallon (Guinea Conakry) un comissari de policia la va considerar sospitosa d’espionatge. Al Badiar (també a Guinea) la seva vida va canviar de rumb, segurament perquè l’atzar es va confabular amb el destí.