Després de lèxit de "Quaranta nits amb Montaigne", Antoine Compagnon ens torna a sorprendre amb la mateixa fórmula, aquest cop aplicada a lobra inesgotable de Charles Baudelaire, «el poeta del crepuscle, de lombra, de la recança, de lenyor». En trenta-tres capítols breus, concentrats com píndoles de literatura, Compagnon ens guia per lobra del gran poeta francès, il·luminant-nos el camí amb detalls íntims de la seva biografia els deutes, la procrastinació, la relació complexa amb la mare o la tibantor amb el padrastre, i amb revelacions dels seus pensaments sobre temes tan diversos i polèmics com lart, el progrés, la premsa, les dones o la política. Amb un estil planer i elegant, lautor ens presenta una panoràmica fascinant de lhome, del crític, del dandi, de lamant de la fotografia, i desfulla "Les flors del mal" amb una mirada plena de respecte per les contradiccions del poeta maleït de lesplín, que en una carta adreçada a la seva mare el juliol de 1857 va escriure: «Mho neguen tot, la inventiva i fins i tot el coneixement de la llengua francesa. Tant se men donen, aquesta colla dimbècils, jo sé que aquest volum, amb les seves virtuts i els seus defectes, sobrirà camí en la memòria del públic lletrat, al costat de les millors poesies de Victor Hugo, de Théophile Gautier i fins i tot de Byron».
Després de lèxit de "Quaranta nits amb Montaigne", Antoine Compagnon ens torna a sorprendre amb la mateixa fórmula, aquest cop aplicada a lobra inesgotable de Charles Baudelaire, «el poeta del crepuscle, de lombra, de la recança, de lenyor». En trenta-tres capítols breus, concentrats com píndoles de literatura, Compagnon ens guia per lobra del gran poeta francès, il·luminant-nos el camí amb detalls íntims de la seva biografia els deutes, la procrastinació, la relació complexa amb la mare o la tibantor amb el padrastre, i amb revelacions dels seus pensaments sobre temes tan diversos i polèmics com lart, el progrés, la premsa, les dones o la política. Amb un estil planer i elegant, lautor ens presenta una panoràmica fascinant de lhome, del crític, del dandi, de lamant de la fotografia, i desfulla "Les flors del mal" amb una mirada plena de respecte per les contradiccions del poeta maleït de lesplín, que en una carta adreçada a la seva mare el juliol de 1857 va escriure: «Mho neguen tot, la inventiva i fins i tot el coneixement de la llengua francesa. Tant se men donen, aquesta colla dimbècils, jo sé que aquest volum, amb les seves virtuts i els seus defectes, sobrirà camí en la memòria del públic lletrat, al costat de les millors poesies de Victor Hugo, de Théophile Gautier i fins i tot de Byron».