El 14 de juny de 1991, 21.104 persones van assistir al Palau Sant Jordi al concert més multitudinari celebrat a Europa en un recinte tancat, on van actuar Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, els quatre bastions del fenomen que es va donar a conèixer com a rock català. Era la culminació d?un moviment que havia començat a mitjans dels anys vuitanta amb la irrupció de bandes que, en lloc de fer servir el castellà com a llengua dels seus versos, com la resta dels grups catalans ?que majoritàriament van optar pel castellà seguint l?estela de l?èxit dels grups de la Movida madrilenya?, van començar a cantar en català. Aquests pioners ?Duble Buble, N?Gai N?Gai i Quimi Portet en solitari, entre d?altres? van topar amb la indiferència institucional (almenys al principi) i el menyspreu de la premsa, sobretot l?especialitzada. Això no va evitar, però, que joves amb ganes de menjar-se el món a través de la música rock i pop anessin formant les seves bandes i comencessin a cantar «T?estimo» en comptes de «I love you» o «Te quiero» i a compondre alguns dels himnes que han passat a la història de la música popular en la nostra llengua com «L?Empordà », «Boig per tu», «Miami Beach», «Bon dia» i «La cachimba i ?Els rostolls d?Angelina?». Va ser un fenomen marcadament «comarcal» que, d?arreu del país ?excepte, simptomàticament, a Barcelona, amb molt poques excepcions?, va començar a nodrir una nova escena musical amb grups que ràpidament es van donar a conèixer, primer, a escala local, esperonats per l?entusiasme dels seus joves seguidors i les ràdios locals, i després, arreu del país, en interminables gires que van ser cada cop més multitudinàries, un fenomen que els ressorts del pujolisme rampant van voler assimilar per a la seva causa. Aquest llibre, fruit de dos anys de treball i més de 60 entrevistes, és el primer que analitza aquest fenomen musical i social, a partir del testimoni en primera persona dels principals músics, gestors culturals, propietaris de discogràfiques, productors i periodistes que hi van tenir un paper rellevant. Al llarg d?aquestes pàgines, coneixerem com van sorgir els grups que van crear la banda sonora emocional de les dècades dels vuitanta i noranta a Catalunya i en català, com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax?n?Busto, Tancat per Defunció, Ja t?ho Diré, Gossos, Kitsch i Umpa-Pah, entre molts d?altres. "Tocats de l?ala" és la seva història, que va culminar amb el concert del Palau Sant Jordi i va trobar un final simbòlic en la tràgica mort del carismàtic líder de Sau, Carles Sabater, l?any 1999.
El 14 de juny de 1991, 21.104 persones van assistir al Palau Sant Jordi al concert més multitudinari celebrat a Europa en un recinte tancat, on van actuar Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, els quatre bastions del fenomen que es va donar a conèixer com a rock català. Era la culminació d?un moviment que havia començat a mitjans dels anys vuitanta amb la irrupció de bandes que, en lloc de fer servir el castellà com a llengua dels seus versos, com la resta dels grups catalans ?que majoritàriament van optar pel castellà seguint l?estela de l?èxit dels grups de la Movida madrilenya?, van començar a cantar en català. Aquests pioners ?Duble Buble, N?Gai N?Gai i Quimi Portet en solitari, entre d?altres? van topar amb la indiferència institucional (almenys al principi) i el menyspreu de la premsa, sobretot l?especialitzada. Això no va evitar, però, que joves amb ganes de menjar-se el món a través de la música rock i pop anessin formant les seves bandes i comencessin a cantar «T?estimo» en comptes de «I love you» o «Te quiero» i a compondre alguns dels himnes que han passat a la història de la música popular en la nostra llengua com «L?Empordà », «Boig per tu», «Miami Beach», «Bon dia» i «La cachimba i ?Els rostolls d?Angelina?». Va ser un fenomen marcadament «comarcal» que, d?arreu del país ?excepte, simptomàticament, a Barcelona, amb molt poques excepcions?, va començar a nodrir una nova escena musical amb grups que ràpidament es van donar a conèixer, primer, a escala local, esperonats per l?entusiasme dels seus joves seguidors i les ràdios locals, i després, arreu del país, en interminables gires que van ser cada cop més multitudinàries, un fenomen que els ressorts del pujolisme rampant van voler assimilar per a la seva causa. Aquest llibre, fruit de dos anys de treball i més de 60 entrevistes, és el primer que analitza aquest fenomen musical i social, a partir del testimoni en primera persona dels principals músics, gestors culturals, propietaris de discogràfiques, productors i periodistes que hi van tenir un paper rellevant. Al llarg d?aquestes pàgines, coneixerem com van sorgir els grups que van crear la banda sonora emocional de les dècades dels vuitanta i noranta a Catalunya i en català, com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax?n?Busto, Tancat per Defunció, Ja t?ho Diré, Gossos, Kitsch i Umpa-Pah, entre molts d?altres. "Tocats de l?ala" és la seva història, que va culminar amb el concert del Palau Sant Jordi i va trobar un final simbòlic en la tràgica mort del carismàtic líder de Sau, Carles Sabater, l?any 1999.