Una esplèndida crònica generacional sobre la política, la societat i la cultura catalanes entre el franquisme i la democràcia.¿Per què la policia va trigar tres dies a dissoldre la Caputxinada? ¿Amb quina efervescència es vivia a París a les vigílies del Maig del 68? ¿Per què va ressorgir l'anarquisme a principis dels setanta? ¿Quin impacte va produir la mort de Salvador Puig Antich? ¿Com s'explica la penetració i auge del marxisme intel·lectual? ¿Per què Barcelona va estar al caire de la revolució l'1 i el 8 de febrer de 1976? ¿En quines circumstàncies va néixer el diari Avui? Aquests són alguns dels episodis que han definit la trajectòria recent del nostre país i que, per la seva transcendència, fan notar la seva influència en l'actualitat.A mig camí de la crònica, el retrat literari i les memòries, a Temps indòcils Agustí Pons relata els anys decisius de la nostra història més immediata i que com a periodista ha viscut en primera línia: els que van del despertar generacional dels anys seixanta fins al primer govern català elegit democràticament.Agustí Pons i MirNascut a Barcelona el 1947, és periodista i escriptor. Ha publicat diversos llibres de biografies i retrats literaris: Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000) i Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or). També ha publicat quatre llibres de poesia.Del 1963 al 1976 va treballar a El Noticiero Universal i el 1976 va ser membre de l'equip fundacional del diari Avui on va arribar a ser subdirector d'opinió, cultura i espectacles. La seva columna 'Figures, paisatges' li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, l'any 1991. Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. Ha estat director de la revista Oriflama, redactor de Destino i col·laborador de múltiples revistes. Ha ocupat la vicepresidència del Centre Català del PEN Club. Actualment treballa a Catalunya Ràdio.
Una esplèndida crònica generacional sobre la política, la societat i la cultura catalanes entre el franquisme i la democràcia.¿Per què la policia va trigar tres dies a dissoldre la Caputxinada? ¿Amb quina efervescència es vivia a París a les vigílies del Maig del 68? ¿Per què va ressorgir l'anarquisme a principis dels setanta? ¿Quin impacte va produir la mort de Salvador Puig Antich? ¿Com s'explica la penetració i auge del marxisme intel·lectual? ¿Per què Barcelona va estar al caire de la revolució l'1 i el 8 de febrer de 1976? ¿En quines circumstàncies va néixer el diari Avui? Aquests són alguns dels episodis que han definit la trajectòria recent del nostre país i que, per la seva transcendència, fan notar la seva influència en l'actualitat.A mig camí de la crònica, el retrat literari i les memòries, a Temps indòcils Agustí Pons relata els anys decisius de la nostra història més immediata i que com a periodista ha viscut en primera línia: els que van del despertar generacional dels anys seixanta fins al primer govern català elegit democràticament.Agustí Pons i MirNascut a Barcelona el 1947, és periodista i escriptor. Ha publicat diversos llibres de biografies i retrats literaris: Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000) i Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or). També ha publicat quatre llibres de poesia.Del 1963 al 1976 va treballar a El Noticiero Universal i el 1976 va ser membre de l'equip fundacional del diari Avui on va arribar a ser subdirector d'opinió, cultura i espectacles. La seva columna 'Figures, paisatges' li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, l'any 1991. Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. Ha estat director de la revista Oriflama, redactor de Destino i col·laborador de múltiples revistes. Ha ocupat la vicepresidència del Centre Català del PEN Club. Actualment treballa a Catalunya Ràdio.