Aquest llibre és una explosió de poesia atroç, d’aquella poesia que fa mal —un dolor que punxa i no s’oblida— i que ajuda a dignificar la professió estantissa de la paraula que es dirigeix, inexorablement, a l’afrau de la nostra existència. Mot a mot, Suite borgenca és l’esdevenidor lligat a un vers que té forma d’autoafirmació. Perquè som petjades i també som pedres, som l’ombra que es mou de la mateixa manera que es mou la nostra carcanada. Un llibre que desactiva qualsevol intent de vanitat, i que interpel·la la pròpia creació poètica des de la mesura humana.