L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort? El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions. L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.