A finals del 2001, sense haver planificat una ruta concreta, Josep M. Romero va marxar a fer la volta al món. Disposat a deixar-se endur, el viatge era el trajecte i no el destí, sense avions i sense idees fixes de cap classe, excepte el rumb: sempre l’oest. I el rumb significa travessar l'Atlàntic i el Pacífic en vaixells de càrrega, recórrer l’Amazònia, navegar en veler per Indonèsia, transitar pel desert d’Austràlia, per una Xina plujosa i per una Sibèria hivernal, passejar per Lima, Jakarta, Xangai o Moscou, descobrir racons com Vientiane, Iquitos o Nelson, gaudir de l’amplitud del cel estrellat de l'oceà, la posta de sol a l'illa paradisíaca, la mística de l'erm o l'exuberància de la selva, patir la malaltia, l'estafa, l'assalt, sentir la plenitud i la soledat, conèixer el company, el president, el traficant il·legal, el lladre, el pària. El quadern de notes és el company fidel. Ell ha mantingut la memòria, esdevinguda matèria primera de Sempre l’oest. No descriu les gestes d'un heroi, sinó les reflexions i els sentiments d'un rodamón.