Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: una isla
En aquest petit volum hom satura en dues religions que, juntament amb el cristianisme, tenen en comú una mateixa concepció monoteista, però amb variants prou significatives. Conèixer luna i laltra amb llurs particularitats és el propòsit daquest llibre.
El llibre que presentem és únic en el seu format i contingut. Es tracta d'un conjunt de dotze textos que aborden des de diferents punts de vista (des del més biogràfic al més institucional i legal) el fenomen cada cop més estès de les parelles mixtes islamocristianes. L'hem concebut com una mena de manual que resumeix les principals problemàtiques i reptes que suposa una aventura d'aquestes característiques. Vol ser una eina útil per a quatre tipus de lectors: 1r. Els principals protagonistes, els enamorats, nuvis o parelles ja constituïdes. 2n. Les seves famílies, pares i amics que es fan mil i una preguntes. 3r. Agents pastorals i socials (sacerdots, imams, pastors, advocats, jutges...) encarregats d'aconsellar els dos grups anteriors. 4t. Qualsevol altra parella o persona singular que es vulgui deixar interpel.lar per aquesta aventura. Aquí no només es tracta del fenomen pròpiament islamocristià, sinó que mes enllà, el que el llibre proposa és iniciar un debat sobre la «mixitat» en la nostra societat. En les llars islamocristianes es donen en micro, concetradament, tots els grans reptes que la nostra societat té plantejats en macro. Quantes parelles mixtes, de fet, hi ha la nostra societat? Formades per persones de creences diverses que conviuen en estreta relació familiar (creients i no creients, creients de diverses tradicions i confessions, etc.)? En el repte de l'estimació íntima entre persones de diverses ideologies, orígens i formes de concebre la vida ens hi va bona part del nostre futur com a societat. Un gran repte d'acceptació de la diversitat al qual haurem de saber respondre col·lectivament i que haurà de ser obra de tots. Aquest llibre ofereix als diferents lectors elements de reflexió provocadors i d'un irresistible interés per a un públic molt ampli.
«En mis cuarenta años, yo, Zarité Sedella, he tenido mejor suerte que otras esclavas. Voy a vivir largamente y mi vejez será contenta porque mi estrella -mi z´etoile- brilla también cuando la noche está nublada. Conozco el gusto de estar con el hombre escogido por mi corazón cuando sus manos grandes me despiertan la piel. He tenido cuatro hijos y un nieto, y los que están vivos son libres. Mi primer recuerdo de felicidad, cuando era una mocosa huesuda y desgreñada, es moverme al son de los tambores y ésa es también mi más reciente felicidad, porque anoche estuve en la plaza del Congo bailando y bailando, sin pensamientos en la cabeza, y hoy mi cuerpo está caliente y cansado.» «Golpeo el suelo con las platnas de los pies y la vida me sube por las piernas, me recorre el esqueleto, se apodera de mí, me quita la desazón y me endulza la memoria. El mundo se estremece. El ritmo nace en la isla bajo el mar, sacude la tierra, me atraviesa como un relámpago y se va al cielo llevándose mis pesares.» «Baila, baila, Zarité, porque esclavo que baila es libre... mientras baila.»
