Ramsay familiak Eskoziako oporlekuan emandako egun parea (hamar urtek bereizita) kontatzen digu Farorantz eleberriak, baina, Virginia Woolfen lan berritzaileenetan ohi den bezala, ekintzari eta elkarrizketari baino garrantzi gehiago ematen die introspekzio psikologikoari eta pertsonaien barne-munduaren azterketari. Poesiatik ere baduen prosa malgu, irristakor batean, eta kontzientziaren isuriaz baliatuz, hainbat gai doaz agertuz eta txandakatuz testuan zehar, ñabarduraz beterik eta sutiltasun mehe batez: norberaren izatea eta ingurua, denboraren igarotzea, sormen artistikoa, emakumeen lekua eta egitekoak gizartean, gerraren itzala?
Anar a prendre el tradicional te amb pastes a casa duna dama londinenca, tafanejar pels magatzems dels molls del Tàmesi, perdres en la marea humana dOrford Street o entrar a la casa dels grans homes als barris més exclusius de Londres és, sens dubte, tota una experiència, però fer-ho en companyia de Virginia Woolf, lescriptora que va ser lànima del grup de Bloomsbury, és, senzillament, un luxe sense comparació possible.
El día de su estreno, el 18 de enero de 1935, Freshwater contó con un público de 80 espectadores; cifra nada desdeñable si pensamos que se trataba de una ceremonia festiva a la que sólo asistieron allegados del grupo Bloomsbury; es decir, amigos de la autora. Una comedia de entrecasa , en fin, a la manera de esa obrita que es el eje de Entreactos, su trágica y disgregada última novela. Sin embargo, en su desenfado delirante, Freshwater evoca el perfil menos conocido de Virginia Woolf como escritora: el humor irreverente y mordaz de Orlando. Verdadero antecedente del teatro del absurdo, Freshwater se representó por primera vez fuera de Inglaterra en 1982, en el Centro Pompidou, con un elenco que contó con el mismísimo Eugène Ionesco. Convertida en obra de culto, fue representada en la Maison Francaise de la U.N.Y. en 1983, con un elenco que incluyó a Joyce Mansour, Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute y S. Wilson.
Más allá de una versión mutilada o censurada de los diarios íntimos de la escritora Viginia Woolf, los textos que forman este Diario de una escritora resultan imprescindibles para una comprensión del método e intención de la novelista inglesa. Dudas y temores, constancia y honestidad, compromiso y desánimo conforman estas páginas como diario íntimo. Nuestra suerte reside en encontrar del mismo modo, en la selección de Leonard Woolf, rastros y testimonios de las impresiones de la autora sobre la concepción de sus obras, sobre la trama y la forma, sobre la caracterización de sus personajes, sobre los avatares de la publicación, y, en definitiva, sobre las circunstancias del proceso creativo.
Esta novela es un capítulo imprescindible en la historia de la novelística contemporánea, el punto más alto de la stream of consciousness woolfiana, donde se hacen patentes las proximidades y diferencias respecto de Faulkner y Joyce. La más célebre traducción, además, de Carmen Martín Gaite. Durante una excursió a un faro, los miembros de la familia Ramsay se muestran al lector en toda su complejidad y se presentan eredados en una trama de sentimientos cruzados y contradictorios en la que la figura paterna ocupa un lugar central pero problemático (objeto especialmente del rencor del hijo).
Una volta de rosca més en l?obra de Virginia Woolf respecte a l?emancipació de les dones i els valors que ens poden conduir a la llibertat i a la pau.Tres guineesés la resposta de Virginia Woolf a la carta d?un home que li demana com es podria evitar la guerra. Escrita en plena Guerra Civil Espanyola i en un món amenaçat pel feixisme, l?obra relaciona patriarcat i militarisme feixista, en contraposició amb els elements de cultura de pau desenvolupats en els espais tradicionalment gestionats per dones.Com ja va fer a Una cambra pròpia, la diferència sexual serveix a l?autora per oferir-nos una mirada particular, en aquest cas sobre el fet de la guerra, amb la conclusió que les dones poden construir, i han de fer-ho, un nou discurs i unes noves pràctiques basades en la seva experiència quotidiana, aliena a la guerra i a les dinàmiques de poder. Una reflexió profunda i actual, que posa sobre la taula qüestions encara no resoltes i propostes que resten obertes.Traducció i pròleg de Marta Pessarrodona.Virginia Woolf(Londres, 1882-1941) Novel·lista i crítica britànica amb un estil poètic molt particular, és considerada una de les mares de la novel·la moderna. Nascuda a Londres, després de la mort del seu pare al 1905, va traslladar-se, juntament amb tots els seus germans, a una casa del barri de Bloomsbury, que es va convertir en lloc de reunió de lliurepensadors i altres escriptors. El 1917, va fundar amb el seu marit, Leonard Woolf, l?editorial Hogarth. Entre les seves novel·les més conegudes hi ha Mrs. Dalloway, Al far, Les ones o Orlando, totes elles amb un gran desplegament de símbols i metàfores dels seus personatges abocats a les impressions personals, els sentiments i els pensaments per mitjà de monòlegs interiors. També va escriure assajos, com Una cambra pròpia, considerat un al·legat a favor d?un espai propi de creació de les dones, o Tres guinees, una anàlisi dels mals de la societat patriarcal i una defensa del feminisme i el pacifisme. L?any 1941 es va suïcidar llençant-se al riu Ouse, a prop de casa seva.Crítica a El PaísCrítica a La VanguardiaArticle a Vilaweb
Ramsay familiak Eskoziako oporlekuan emandako egun parea (hamar urtek bereizita) kontatzen digu Farorantz eleberriak, baina, Virginia Woolfen lan berritzaileenetan ohi den bezala, ekintzari eta elkarrizketari baino garrantzi gehiago ematen die introspekzio psikologikoari eta pertsonaien barne-munduaren azterketari. Poesiatik ere baduen prosa malgu, irristakor batean, eta kontzientziaren isuriaz baliatuz, hainbat gai doaz agertuz eta txandakatuz testuan zehar, ñabarduraz beterik eta sutiltasun mehe batez: norberaren izatea eta ingurua, denboraren igarotzea, sormen artistikoa, emakumeen lekua eta egitekoak gizartean, gerraren itzala?
Anar a prendre el tradicional te amb pastes a casa duna dama londinenca, tafanejar pels magatzems dels molls del Tàmesi, perdres en la marea humana dOrford Street o entrar a la casa dels grans homes als barris més exclusius de Londres és, sens dubte, tota una experiència, però fer-ho en companyia de Virginia Woolf, lescriptora que va ser lànima del grup de Bloomsbury, és, senzillament, un luxe sense comparació possible.
El día de su estreno, el 18 de enero de 1935, Freshwater contó con un público de 80 espectadores; cifra nada desdeñable si pensamos que se trataba de una ceremonia festiva a la que sólo asistieron allegados del grupo Bloomsbury; es decir, amigos de la autora. Una comedia de entrecasa , en fin, a la manera de esa obrita que es el eje de Entreactos, su trágica y disgregada última novela. Sin embargo, en su desenfado delirante, Freshwater evoca el perfil menos conocido de Virginia Woolf como escritora: el humor irreverente y mordaz de Orlando. Verdadero antecedente del teatro del absurdo, Freshwater se representó por primera vez fuera de Inglaterra en 1982, en el Centro Pompidou, con un elenco que contó con el mismísimo Eugène Ionesco. Convertida en obra de culto, fue representada en la Maison Francaise de la U.N.Y. en 1983, con un elenco que incluyó a Joyce Mansour, Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute y S. Wilson.
Más allá de una versión mutilada o censurada de los diarios íntimos de la escritora Viginia Woolf, los textos que forman este Diario de una escritora resultan imprescindibles para una comprensión del método e intención de la novelista inglesa. Dudas y temores, constancia y honestidad, compromiso y desánimo conforman estas páginas como diario íntimo. Nuestra suerte reside en encontrar del mismo modo, en la selección de Leonard Woolf, rastros y testimonios de las impresiones de la autora sobre la concepción de sus obras, sobre la trama y la forma, sobre la caracterización de sus personajes, sobre los avatares de la publicación, y, en definitiva, sobre las circunstancias del proceso creativo.
Esta novela es un capítulo imprescindible en la historia de la novelística contemporánea, el punto más alto de la stream of consciousness woolfiana, donde se hacen patentes las proximidades y diferencias respecto de Faulkner y Joyce. La más célebre traducción, además, de Carmen Martín Gaite. Durante una excursió a un faro, los miembros de la familia Ramsay se muestran al lector en toda su complejidad y se presentan eredados en una trama de sentimientos cruzados y contradictorios en la que la figura paterna ocupa un lugar central pero problemático (objeto especialmente del rencor del hijo).
Una volta de rosca més en l?obra de Virginia Woolf respecte a l?emancipació de les dones i els valors que ens poden conduir a la llibertat i a la pau.Tres guineesés la resposta de Virginia Woolf a la carta d?un home que li demana com es podria evitar la guerra. Escrita en plena Guerra Civil Espanyola i en un món amenaçat pel feixisme, l?obra relaciona patriarcat i militarisme feixista, en contraposició amb els elements de cultura de pau desenvolupats en els espais tradicionalment gestionats per dones.Com ja va fer a Una cambra pròpia, la diferència sexual serveix a l?autora per oferir-nos una mirada particular, en aquest cas sobre el fet de la guerra, amb la conclusió que les dones poden construir, i han de fer-ho, un nou discurs i unes noves pràctiques basades en la seva experiència quotidiana, aliena a la guerra i a les dinàmiques de poder. Una reflexió profunda i actual, que posa sobre la taula qüestions encara no resoltes i propostes que resten obertes.Traducció i pròleg de Marta Pessarrodona.Virginia Woolf(Londres, 1882-1941) Novel·lista i crítica britànica amb un estil poètic molt particular, és considerada una de les mares de la novel·la moderna. Nascuda a Londres, després de la mort del seu pare al 1905, va traslladar-se, juntament amb tots els seus germans, a una casa del barri de Bloomsbury, que es va convertir en lloc de reunió de lliurepensadors i altres escriptors. El 1917, va fundar amb el seu marit, Leonard Woolf, l?editorial Hogarth. Entre les seves novel·les més conegudes hi ha Mrs. Dalloway, Al far, Les ones o Orlando, totes elles amb un gran desplegament de símbols i metàfores dels seus personatges abocats a les impressions personals, els sentiments i els pensaments per mitjà de monòlegs interiors. També va escriure assajos, com Una cambra pròpia, considerat un al·legat a favor d?un espai propi de creació de les dones, o Tres guinees, una anàlisi dels mals de la societat patriarcal i una defensa del feminisme i el pacifisme. L?any 1941 es va suïcidar llençant-se al riu Ouse, a prop de casa seva.Crítica a El PaísCrítica a La VanguardiaArticle a Vilaweb
