En este estudio se expone la evolución del ordenamiento urbanístico español al regular la intervención municipal de las obras y usos del suelo por las Administraciones públicas. Existe un procedimiento excepcional y alternativo a la licencia municipal para las obras públicas en caso de urgencia o excepcional interés público, confirmado por el Tribunal Constitucional. Es la solución adoptada ya en la Ley del Suelo de 1956 (artículo 167) y que, con matizaciones, pervive en la vigente Ley de Suelo de 2008 (disposición adicional 10ª), para la Administración del Estado y, en las leyes urbanísticas autonómicas, para las Administraciones regionales. En la legislación estatal la técnica enunciada ha tenido tres hitos (artículo 167 de la Ley del Suelo de 1956; artículo 180 de la Ley del Suelo de 1976; y, artículo 244 de la Ley del Suelo de 1992). El Tribunal Supremo, desde 1984, estableció la doctrina de la innecesariedad de licencia para grandes obras públicas del Estado o de las Comunidades Autónomas, con apoyo argumental en la distinción entre obras urbanísticas y obras de ordenación del territorio. Después, la exención de la licencia municipal para las obras públicas de infraestructuras se introduce en las leyes sectoriales estatales y autonómicas (carreteras en 1988; puertos en 1992; aeropuertos, en 1996 modificada en 2002; aguas, en 1999; costas, en 2002; obras en zonas de interés para la defensa nacional, en 2002 modificada en 2003; infraestructuras ferroviarias, en 2003). Finalmente, se introduce una exención general de la licencia municipal para las obras públicas de interés general (disposición adicional 3ª de la Ley del Contrato de Concesión de Obras Públicas de 2003). La exención es un mecanismo distinto al del procedimiento excepcional. La convivencia de estas dos vías distintas plantea problemas. Todas estas cuestiones son objeto de análisis, siguiendo el método tradicional de la investigación jurídica: estudio de la evolución legislativa, de la jurisprudencia y de la doctrina científica.
Destinatari. Punt per punt B2 és un curs de valencià destinat a aprenents que ja han adquirit un nivell solvent com a usuaris de la llengua i pretenen consolidar el nivell màxim d'usuari. Estan capacitats per a entendre textos escrits i orals d'una certa complexitat i comunicar-se fluidament, encara que siga amb alguna errada o vacil·lació. Coneixen el vocabulari bàsic i bona part de l'específic. A més, conjuguen correctament tots els verbs regulars i els irregulars més usuals. Estructura del curs i punt de partida. És un curs per a autoaprenents o per a seguir a l'aula, compost per 18 unitats. Les 17 primeres desenvolupen el temari i l'última ofereix un model de prova, que permet posar en pràctica els coneixements adquirits. Conté els cinc apartats següents: comprensió escrita, normativa i gramàtica, vocabulari i pronúncia, comprensió oral i habilitats comunicatives. El punt de partida de Punt per punt B2 són textos escrits i orals d'àmbits temàtics específics i amb una gran densitat de dades. Aquests textos funcionen com a focus d'interés de cada unitat i ajuden a practicar tant la comprensió oral i escrita, com els coneixements gramaticals i lèxics corresponents al nivell B2. Estructura de les unitats i metodologia. Les explicacions normatives i gramaticals reprenen succintament les que es van veure en els nivells anteriors i es complementen amb els aspectes més específics que no s'han vist prèviament. La presentació d'aquest apartat és innovadora i visualment molt atractiva, a fi de facilitar a l'aprenent l'adquisició d'aquests coneixements. El vocabulari i la pronúncia són treballats a partir de diverses activitats que aporten un component lúdic, com exercicis orals de definicions de paraules i operacions matemàtiques, i d'altres de més clàssiques, com dictats, oracions amb buits de lèxic o fraseologia. L'apartat dedicat a una habilitat comunicativa ens permet aprofundir en les competències lingüístiques concretes que ha de dominar qualsevol usuari avançat d'una llengua: preguntar, respondre, argumentar, explicar, comparar... A partir d'aquesta informació, es proposen a l'aprenent activitats per a practicar l'expressió oral o escrita. Els exercicis escrits ajuden a consolidar i sistematitzar els continguts explicats, tant pel que fa al vocabulari, com a la gramàtica. Les habilitats orals ocupen un lloc preeminent en Punt per punt B2. Així, cada unitat conté, com a mínim, un àudio amb definicions de paraules, un exercici d'operacions matemàtiques, un text per a treballar la comprensió oral i una proposta per a practicar cada habilitat comunicativa. L'equip de Punt per punt B2 està compost per Juli Martínez Amorós (coordinador), Rosa Anna Guijarro Contreras, Jesús Ángel López Ramón i Lídia Garrigós Miquel, i compta amb el suport del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant.
Enric Valor va nàixer a Castalla, a les muntanyes de l'Alcoià, l'any 1911 i va morir a la ciutat de València l'any 2000. Compromés des de ben jove amb la llengua i amb el país, Enric Valor va ser activista cultural, militant nacionalista, professor de llengua, difusor de la gramàtica i sobretot, escriptor amb majúscules. En la faceta de narrador, al marge de les novel·les del Cicle de Cassana -Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó- Enric Valor serà recordat eternament per la recreació de l'imaginari popular valencià que va fer en les Rondalles valencianes. Aquestes rondalles, arreplegades per ell de la veu popular i recreades literàriament amb ploma prodigiosa, són un recorregut pels grans temes del folklore internacional amb una ambientació valenciana saborosa i brillant. Vet ací l'aportació valenciana al folklore que tant s'estimaren els germans Grimm o Joan Amades i que Enric Valor salvà de l'oblit per a generacions i generacions de valencians que les han llegides i les llegiran als seus fills.
València és una ciutat 150% mediterrània! Té una història, una arquitectura, una gastronomia i unes relacions humanes -que arrelen i creixen als mercats populars, a les terrasses dels bars o a les sorres i les aigües de les platges- definides "mediterràniament". Però a més, els valencians hi aporten la seua exuberància creativa. L'exemple més significatiu d?esta exuberància és la festa major: les Falles, Patrimoni Immaterial per la UNESCO. I es manifesta també a la seua arquitectura gòtica, barroca i modernista, i fins i tot a la molt contemporània Ciutat de les Arts i les Ciències. Gaudiu de dos mil anys de bigarrada vida mediterrània!
Tanto por el contenido -las cerámicas decoradas de Llíria (Valencia)- como por los autores, profesores de la Universidad de Valencia, se espera una mayor difusión en la Comunidad Valenciana
Destinatari. Punt per punt B1 és un curs de valencià destinat a aprenents que ja han adquirit un cert nivell de llengua, que els permet entendre textos senzills, escrits i orals, i comunicar-se encara que siga amb errades i vacil·lacions. Coneixen el vocabulari bàsic i saben conjugar els verbs més usuals. Estructura del curs i punt de partida. És un curs per a autoaprenents o per a seguir a l'aula, compost per 18 unitats. Les 17 primeres desenvolupen el temari i l'última ofereix un model de prova, que permet posar en pràctica els coneixements adquirits. Conté els sis apartats següents: comprensió escrita, gramàtica, ortografia i pronúncia, vocabulari, flexió verbal i comprensió oral. El punt de partida de Punt per punt B1 són els diferents temps verbals, per exemple el present d'indicatiu, el present de subjuntiu, el passat perifràstic, etc. L'objectiu que ens plantegem és dotar l'aprenent de solvència plena en l'ús dels verbs, a fi de facilitar-li la construcció de tot tipus de textos. Així, a partir d'aquesta capacitat, apliquem un enfocament eminentment comunicatiu, en què la comprensió i la producció de textos, orals i escrits, recorren i cohesionen totes les unitats. Estructura de les unitats i metodologia. Aquesta orientació ens permet plantejar i desenvolupar diversos focus d'interés, que converteixen cada unitat en un monogràfic sobre un tema concret. Així, l'aprenentatge del valencià va de la mà de l'adquisició de coneixements d'un altre àmbit, com pot ser el medi ambient, la història, el clima, l'arqueologia, l'astronomia, etc. Els exercicis escrits ajuden a consolidar i sistematitzar els continguts explicats, tant pel que fa al vocabulari, com a la gramàtica. Les habilitats orals ocupen un lloc preeminent en Punt per punt B1. Així, cada unitat conté, com a mínim, un àudio amb els temps verbals inicials, una lectura guiada de la comprensió escrita, explicacions fonètiques, un text per a treballar la comprensió oral i un dictat. L'equip de Punt per punt B1 està compost per Juli Martínez Amorós (coordinador), Rosa Anna Guijarro Contreras, Jesús Ángel López Ramón i Lídia Garrigós Miquel, i compta amb el suport del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant.
En este estudio se expone la evolución del ordenamiento urbanístico español al regular la intervención municipal de las obras y usos del suelo por las Administraciones públicas. Existe un procedimiento excepcional y alternativo a la licencia municipal para las obras públicas en caso de urgencia o excepcional interés público, confirmado por el Tribunal Constitucional. Es la solución adoptada ya en la Ley del Suelo de 1956 (artículo 167) y que, con matizaciones, pervive en la vigente Ley de Suelo de 2008 (disposición adicional 10ª), para la Administración del Estado y, en las leyes urbanísticas autonómicas, para las Administraciones regionales. En la legislación estatal la técnica enunciada ha tenido tres hitos (artículo 167 de la Ley del Suelo de 1956; artículo 180 de la Ley del Suelo de 1976; y, artículo 244 de la Ley del Suelo de 1992). El Tribunal Supremo, desde 1984, estableció la doctrina de la innecesariedad de licencia para grandes obras públicas del Estado o de las Comunidades Autónomas, con apoyo argumental en la distinción entre obras urbanísticas y obras de ordenación del territorio. Después, la exención de la licencia municipal para las obras públicas de infraestructuras se introduce en las leyes sectoriales estatales y autonómicas (carreteras en 1988; puertos en 1992; aeropuertos, en 1996 modificada en 2002; aguas, en 1999; costas, en 2002; obras en zonas de interés para la defensa nacional, en 2002 modificada en 2003; infraestructuras ferroviarias, en 2003). Finalmente, se introduce una exención general de la licencia municipal para las obras públicas de interés general (disposición adicional 3ª de la Ley del Contrato de Concesión de Obras Públicas de 2003). La exención es un mecanismo distinto al del procedimiento excepcional. La convivencia de estas dos vías distintas plantea problemas. Todas estas cuestiones son objeto de análisis, siguiendo el método tradicional de la investigación jurídica: estudio de la evolución legislativa, de la jurisprudencia y de la doctrina científica.
Destinatari. Punt per punt B2 és un curs de valencià destinat a aprenents que ja han adquirit un nivell solvent com a usuaris de la llengua i pretenen consolidar el nivell màxim d'usuari. Estan capacitats per a entendre textos escrits i orals d'una certa complexitat i comunicar-se fluidament, encara que siga amb alguna errada o vacil·lació. Coneixen el vocabulari bàsic i bona part de l'específic. A més, conjuguen correctament tots els verbs regulars i els irregulars més usuals. Estructura del curs i punt de partida. És un curs per a autoaprenents o per a seguir a l'aula, compost per 18 unitats. Les 17 primeres desenvolupen el temari i l'última ofereix un model de prova, que permet posar en pràctica els coneixements adquirits. Conté els cinc apartats següents: comprensió escrita, normativa i gramàtica, vocabulari i pronúncia, comprensió oral i habilitats comunicatives. El punt de partida de Punt per punt B2 són textos escrits i orals d'àmbits temàtics específics i amb una gran densitat de dades. Aquests textos funcionen com a focus d'interés de cada unitat i ajuden a practicar tant la comprensió oral i escrita, com els coneixements gramaticals i lèxics corresponents al nivell B2. Estructura de les unitats i metodologia. Les explicacions normatives i gramaticals reprenen succintament les que es van veure en els nivells anteriors i es complementen amb els aspectes més específics que no s'han vist prèviament. La presentació d'aquest apartat és innovadora i visualment molt atractiva, a fi de facilitar a l'aprenent l'adquisició d'aquests coneixements. El vocabulari i la pronúncia són treballats a partir de diverses activitats que aporten un component lúdic, com exercicis orals de definicions de paraules i operacions matemàtiques, i d'altres de més clàssiques, com dictats, oracions amb buits de lèxic o fraseologia. L'apartat dedicat a una habilitat comunicativa ens permet aprofundir en les competències lingüístiques concretes que ha de dominar qualsevol usuari avançat d'una llengua: preguntar, respondre, argumentar, explicar, comparar... A partir d'aquesta informació, es proposen a l'aprenent activitats per a practicar l'expressió oral o escrita. Els exercicis escrits ajuden a consolidar i sistematitzar els continguts explicats, tant pel que fa al vocabulari, com a la gramàtica. Les habilitats orals ocupen un lloc preeminent en Punt per punt B2. Així, cada unitat conté, com a mínim, un àudio amb definicions de paraules, un exercici d'operacions matemàtiques, un text per a treballar la comprensió oral i una proposta per a practicar cada habilitat comunicativa. L'equip de Punt per punt B2 està compost per Juli Martínez Amorós (coordinador), Rosa Anna Guijarro Contreras, Jesús Ángel López Ramón i Lídia Garrigós Miquel, i compta amb el suport del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant.
Enric Valor va nàixer a Castalla, a les muntanyes de l'Alcoià, l'any 1911 i va morir a la ciutat de València l'any 2000. Compromés des de ben jove amb la llengua i amb el país, Enric Valor va ser activista cultural, militant nacionalista, professor de llengua, difusor de la gramàtica i sobretot, escriptor amb majúscules. En la faceta de narrador, al marge de les novel·les del Cicle de Cassana -Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó- Enric Valor serà recordat eternament per la recreació de l'imaginari popular valencià que va fer en les Rondalles valencianes. Aquestes rondalles, arreplegades per ell de la veu popular i recreades literàriament amb ploma prodigiosa, són un recorregut pels grans temes del folklore internacional amb una ambientació valenciana saborosa i brillant. Vet ací l'aportació valenciana al folklore que tant s'estimaren els germans Grimm o Joan Amades i que Enric Valor salvà de l'oblit per a generacions i generacions de valencians que les han llegides i les llegiran als seus fills.
València és una ciutat 150% mediterrània! Té una història, una arquitectura, una gastronomia i unes relacions humanes -que arrelen i creixen als mercats populars, a les terrasses dels bars o a les sorres i les aigües de les platges- definides "mediterràniament". Però a més, els valencians hi aporten la seua exuberància creativa. L'exemple més significatiu d?esta exuberància és la festa major: les Falles, Patrimoni Immaterial per la UNESCO. I es manifesta també a la seua arquitectura gòtica, barroca i modernista, i fins i tot a la molt contemporània Ciutat de les Arts i les Ciències. Gaudiu de dos mil anys de bigarrada vida mediterrània!
Tanto por el contenido -las cerámicas decoradas de Llíria (Valencia)- como por los autores, profesores de la Universidad de Valencia, se espera una mayor difusión en la Comunidad Valenciana
Destinatari. Punt per punt B1 és un curs de valencià destinat a aprenents que ja han adquirit un cert nivell de llengua, que els permet entendre textos senzills, escrits i orals, i comunicar-se encara que siga amb errades i vacil·lacions. Coneixen el vocabulari bàsic i saben conjugar els verbs més usuals. Estructura del curs i punt de partida. És un curs per a autoaprenents o per a seguir a l'aula, compost per 18 unitats. Les 17 primeres desenvolupen el temari i l'última ofereix un model de prova, que permet posar en pràctica els coneixements adquirits. Conté els sis apartats següents: comprensió escrita, gramàtica, ortografia i pronúncia, vocabulari, flexió verbal i comprensió oral. El punt de partida de Punt per punt B1 són els diferents temps verbals, per exemple el present d'indicatiu, el present de subjuntiu, el passat perifràstic, etc. L'objectiu que ens plantegem és dotar l'aprenent de solvència plena en l'ús dels verbs, a fi de facilitar-li la construcció de tot tipus de textos. Així, a partir d'aquesta capacitat, apliquem un enfocament eminentment comunicatiu, en què la comprensió i la producció de textos, orals i escrits, recorren i cohesionen totes les unitats. Estructura de les unitats i metodologia. Aquesta orientació ens permet plantejar i desenvolupar diversos focus d'interés, que converteixen cada unitat en un monogràfic sobre un tema concret. Així, l'aprenentatge del valencià va de la mà de l'adquisició de coneixements d'un altre àmbit, com pot ser el medi ambient, la història, el clima, l'arqueologia, l'astronomia, etc. Els exercicis escrits ajuden a consolidar i sistematitzar els continguts explicats, tant pel que fa al vocabulari, com a la gramàtica. Les habilitats orals ocupen un lloc preeminent en Punt per punt B1. Així, cada unitat conté, com a mínim, un àudio amb els temps verbals inicials, una lectura guiada de la comprensió escrita, explicacions fonètiques, un text per a treballar la comprensió oral i un dictat. L'equip de Punt per punt B1 està compost per Juli Martínez Amorós (coordinador), Rosa Anna Guijarro Contreras, Jesús Ángel López Ramón i Lídia Garrigós Miquel, i compta amb el suport del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant.