Resultados de la búsqueda para: Tirant lo Blanch




TIRANT LO BLANCH
Tirant lo Blanch Edició coordinada per Albert Hauf Text original, València 1490 Edició i notes Albert Hauf Tirante el Blanco Traducción castellana, Valladolid, 1511 Edició i notes Vicent Escartí Concordances Lematitzades, índexs i revisió gloÍndiceÍNDEX Nota introductòria TIRANT LO BLANCH A HONOR, LAHOR E GLÒRIA DE LA INMENSA E DIVINA BONDAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JHESUCRIST E DE LA SACRATÍSSIMA MARE SUA, COMENCEN LES RÚBRIQUES DEL LIBRE DE AQUELL ADMIRABLE CAVALLER TIRANT LO BLANCH Dedicatòria Pròlech Capítol primer: De la primera part de aquest libre Capítol II: Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a la comtessa e als servidors la sua partida Capítol III: Com lo comte manifestà a la comtessa, sa muller, la sua partida. E les rahons que li fa e lo que ella replica Capítol IV: De les raons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en lo comiat Capítol V: Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Englaterra Capítol VI: De la lamentació que féu lo rey de Englaterra Capítol VII: Com lo rey de Englaterra pregà a l’hermità Capítol VIII: De la resposta que l’ermità fa al rey Capítol IX: De la rèplica que lo rey fa a l’ermità Capítol X: La resposta difinitiva que l’ermità féu al rey Capítol XI: De les gràcies que lo rey de Englaterra fa a l’hermità Capítol XII: Com lo rey anglés donà licència a l’hermità que anàs a fer les magranes compostes Capítol XIII: De la letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de Englaterra Capítol XIIII: Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de Englaterra Capítol XV: Com per tots los del consell fon deliberat que l’ermità digués primer son vot sobre la letra de batalla Capítol XVI: De les rahons que lo rey de Englaterra fa en lo consell e lo que ells li repliquen Capítol XVII: Com lo rey de Englaterra, ab voluntat de tots los barons, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l’ermità Capítol XVIII: La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Veroych com lo suplicà que li digués son nom Capítol XIX: Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanava les armes de son marit e com féu la batalla ab lo rey moro Capítol XX: Del vot que fa lo rey hermità Capítol XXI: Com lo rey hermità s’escusà que no volgué lexar a la comtessa son fill Capítol XXII: De la lamentació que féu la comtessa com agué lexat lo fill Capítol XXIII: Com los cavallers qui havien acompanyada la comtessa se’n tornaren al camp ab lo fill e recitaren al rey les lamentacions de la comtessa Capítol XXIIII: Com lo rey hermità féu vallejar lo seu camp e tramés a la comtessa que li trametés dues botes de lavor d’espinachs de coure Capítol XXV: Com lo rey hermità donà la batalla als moros e fon vencedor Capítol XXVI: Com lo rey hermità se manifestà a la comtessa Capítol XXVII: Com lo rey hermità restituí al primer rey les robes, la corona, lo ceptre e lo regne, e tornà a servir Déu Capítol XXVIII: Com lo rey de Englaterra se casà ab la filla del rey de França e en les bodes foren fetes grans festes Capítol XXIX: Com Tirant manifestà lo seu nom e son linatge a l’hermità Capítol XXX: Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava Capítol XXXI: Com Tirant pregà a l’hermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria Capítol XXXII: Com l’hermità legí hun capítol a Tirant del libre nomenat Arbre de batalles. En aquest capítol és quant temps ha que foren fets los primers cavallers ne qui fon l’inventor de cavalleria Capítol XXXIII: Com l’ermità legí a Tirant lo segon capítol Capítol XXXIIII: Com l’embaxador del papa menaçà al capità del Gran Turch dins Contestinoble Capítol XXXV: Com l’ermità dix a Tirant la significació de les armes Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavallers Capítol XXXVII: Com Tirant demanà a l’hermità que li digués en quina edat del món eren stats millors cavallers Capítol XXXVIII: Com Tirant tornà a replicar a l’hermità del precedent capítol Capítol XXXIX: Com Tirant se partí de l’hermità, content de les bones doctrines que li havia dades Capítol XL: Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes, passaren per l’ermità Capítol XLI: Com Tirant recità a l’hermità les grans festes que s’eren fetes en les bodes del rey de Englaterra Capítol XLII: Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó ab tots los stats Capítol XLIII: Com lo rey de Englaterra pres la benedicció ab la filla del rey de França Capítol XLIIII: De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rey d’Englaterra Capítol XLV: Dels capítols de les armes que·s podien fer en aquelles festes Capítol XLVI: De axò mateix [Capítol XLVII: De axò mateix] Capítol XLVIII: De axò mateix Capítol XLIX: De axò mateix Capítol L: De axò mateix Capítol LI: De axò mateix Capítol LII: De axò mateix Capítol LIII: Com Tirant manifestà a l’hermità les magnificències de la Roca Capítol LIV: De la suplicació que la reyna féu al déu d’Amor Capítol LV: De la resposta que lo déu de Amor féu a la reyna Capítol LVI: Com l’hermità demanà a Tirant que li digués qui era stat lo millor dels vencedors Capítol LVII: La resposta que lo rey féu al conestable Capítol LVIII: Com Diafebus legí a l’ermità la carta que lo rey de Englaterra havia feta a Tirant donant-lo per millor cavaller de tots Capítol LIX: Del jurament que lo rey de Englaterra feÿa fer als gentilshòmens aprés que eren examinats ans que·ls donàs l’orde de cavalleria Capítol LX: De les paraules que Tirant dix al cavaller ab qui·s combaté com lo tingué vençut Capítol LXI: De la resposta que Tirant féu al senyor de les Viles-Ermes quant li demanà lo fermall que la bella Agnés li havia dat Capítol LXII: De la letra de batalla que tramés lo senyor de les Viles-Ermes a Tirant lo Blanch Capítol LXIII: Com Tirant demanà de consell a un rey d’armes sobre la letra del senyor de les Viles-Ermes Capítol LXIIII: Del consell que Hierusalem, rey d’armes, donà a Tirant Capítol LXV: Com lo senyor de les Viles-Ermes devisà les armes Capítol LXVI: Del rahonament que lo rey d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers Capítol LXVII: Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Viles-Ermes Capítol LXVIII: Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batalla Capítol LXIX: Com los IIII cavallers, germans d’armes, se presentaren davant lo rey de Englaterra, los quals eren dos reys e dos duchs, e donaren-li per scrit lo que volien Capítol LXX: Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer Capítol LXXI: Com lo terç cavaller donà hun albarà al rey de les armes que volia fer Capítol LXXIbis: De les paraules que contenia l’albarà del quart cavaller Capítol LXXII: Com Tirant entrà en lo camp ab los III cavallers, la hu aprés l’altre, e de tots fon vencedor Capítol LXXIII: Com Tirant vencé lo quart cavaller Capítol LXXIIII: Com hun cavaller, nomenat Vila Fermosa, requerí de batalla a Tiran[t] Capítol LXXV: Com Tirant fon reptat de cars de tració per una donzella en presència del rey Capítol LXXVI: Com Tirant s’escusà de paraula del cars de traçió en presència del rey e acceptà la letra de batailla tramesa per Quirielayson de Muntalbà Capítol LXXVII: De la letra de batalla tramesa per Quirielayson de Muntalbà a Tirant lo Blanch Capítol LXXVIII: Com lo rey de Englaterra anà ab tots los stats a la sglésia de Sent Jordi per solemnizar novelles obsèquies als dos reys e als dos duchs Capítol LXXIX: De la resposta que Tirant lo Blanch féu a la letra de batalla Capítol LXXX: Com lo rey d’armes e la donzella se’n tornaren ab la resposta de Tirant Capítol LXXXI: Com Thomàs de Muntalbà requerí de batalla a Tirant per venjar la mort dels reys e la mort de son germà Capítol LXXXII: Com Tirant e Thomàs de Muntalbà se combateren e Tirant fon vencedor Capítol LXXXIII: La oració que féu Tirant aprés que agué vençuda la batalla Capítol LXXXIIII: Com tragueren ab molta honor a Tirant e donaren sentència de traÿdor contra l’altre cavaller Capítol LXXXV: Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera Capítol LXXXVI: Del jurament que fan los cavallers de la Garrotera Capítol LXXXVII: Dels capítols de la fraternitat Capítols LXXXVIII, LXXXIX, XC, XCI: A què són obligats los cavallers de la Garrotera se conté en los capítols Capítol XCII: De les çerimònies que los cavallers de la Garrotera fan com tots són ajustats en la sglésia de Sent Jordi, hon és cap de l’orde Capítols XCIII, XCIIII, XCV: Del vot que fan les dones d’onor, qui són tres capítols Capítol XCVI: Com fon trobat lo collar de la devisa que lo rey de Englaterra donà Capítol XCVII: De la significació de la devisa Capítol XCVIII: Com Tirant, ab sos companyons, partiren de l’hermità e tornaren en lur terra Capítol XCIX: Com lo mestre de Rodes, ab tota la religió, fon deliurada per hun cavaller de la religió Capítol C: Com Tirant armà una nau per socórrer al maestre de Rodes e anà-se’n en sa companyia Phelip, fill menor del rey de França, lo qual pres per muller la filla del rey de Sicília Capítol CI: Com lo rey de Sicília pregà a Tirant que l’acullís en la sua nau per passar al Sant Sepulcre de Hierusalem Capítol CII: Com lo rey de Sicília féu hun convit a Phelip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Phelip havia fet Capítol CIII: De la lamentació que féu la filla del rey de Sicília aprés del convit Capítol CIIII: Com lo rey de Sicília comanà la muller e sa filla a son germà, lo duch de Mecina, e pregà’l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Phelip e de sa filla Capítol CV: Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué Capítol CVI: Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de la illa Capítol CVII: Com fon mort lo soldà per sos vassalls a mort vituperosa Capítol CVIIbis: La offerta que féu lo mestre de Rodes a Tirant de pagar-li la nau Capítol CVIII: De la resposta que Tirant féu al mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes, anà al Sant Sepulcre en companyia del rey de Sicília e de Phelip Capítol CIX: Com Tirant posà en libertat tots los catius que havia comprats en Alexandria e com tornaren en Sicília e strengueren lo matrimoni de Phelip ab la filla del rey de Sicília Capítol CX: Del rahonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni e com la infanta féu moltes speriències per conéxer a Phelip Capítol CXI: Com la infanta de Sicília tramés per Tirant e manifestà-li com era contenta de complir lo matrimoni ab Phelip Capítol CXII: Com lo rey de Sicília tramés X galeres e IIII naus armades al rey de França per valença Capítol CXIII: Del vot que Tirant féu davant lo rey de França e molts altr[e]s cavallers Capítol CXIIII: Com Ricart, en presència del rey de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rey de França combaté Trípol de Súria e aprés robà la costa de Barberia Capítol CXV: De una letra que tramés l’emperador de Contestinoble al rey de Sicília Capítol CXVI: Com lo rey de Sicília pregà a Tirant, de part sua e de l’emperador de Contestinoble, que volgués anar en Contestinoble per socórrer-lo Capítol CXVII: Com Tirant fon arribat en Contestinoble, e les rahons que l’emperador li dix Capítol CXVIII: Com Tirant fon ferit en lo cor ab una flexa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’emperador Capítol CXIX: De les rahons de conort que fa Diafebus a Tirant perquè·l véu pres ab lo laç de amor Capítol CXX: De la lamentació de amor que fa Tirant Capítol CXXI: De les rahons que fa Diafebus a Tirant aconortant-lo de ses amors Capítol CXXII: La preposició que l’emperador féu en lo consell dreçant les noves a Tirant Capítol CXXIII: De la resposta que Tirant féu a l’emperador en lo consell Capítol CXXIIII: De les rahons que fa l’emperador en lo consell contra hun cavaller mal crestià Capítol CXXV: Com la princessa donà consell a Tirant que·s guardàs de les falses astúcies del duch de Macedònia Capítol CXXVI: Com Tirant satisféu en les rahons que l’emperador li demanava Capítol CXXVII: Com la princessa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava Capítol CXXVIII: Com la princessa repassà a Tirant per què la havia requesta de amors Capítol CXXIX: Com Tirant donà rahó a la princessa per quina causa la havia requesta de amors e com per la sua amor ell se daria la mort Capítol CXXX: Com la princessa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia Capítol CXXXI: Com l’embaixador del camp splicà la embaxada a l’emperador Capítol CXXXII: De la resposta que la princessa féu a l’emperador Capítol CXXXIII: Com lo emperador tramés a Tirant al camp, e los prechs e exortació que li féu Capítol CXXXIIII: Com Tirant tramés lo marqués de Sent Jordi e lo comte d’Aygües Vives per embaxadors al duch de Macedònia Capítol CXXXV: De una letra que tramés lo soldà al capità Tirant Capítol CXXXVI: Com l’embaixador del soldà splicà la sua embaxada a Tirant Capítol CXXXVII: De la resposta que Tirant féu a l’embaxador del soldà Capítol CXXXVIII: De la resposta que Tirant féu als embaxadors dels altres caps de l’ambaxada Capítol CXXXIX: Com lo prior de Sent Johan parlà ab l’emperador Capítol CXL: Com lo prior de Sent Johan splicà sa embaxada Capítol CXLI: Com lo rey de Egipte votà en lo consell la sua intenció Capítol CXLII: Com Abdal·là Salamó splicà la sua embaxada a Tirant Capítol CXLIII: Del consell que Abdal·là Salamó donà a Tirant Capítol CXLIIII: Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per Abdal·là Salamó Capítol CXLV: Com lo conestable informà a l’emperador del stat del camp Capítol CXLVI: De la sentència que l’emperador donà contra los cavallers, duchs e contes que presos eren Capítol CXLVII: De l’albarà que féu Stephania de Macedònia a Diafebus Capítol CXLVIII: Com Diafebus pres comiat de l’emperador e de les dames per tornar al camp Capítol CXLIX: Com lo rey de Egipte tornà la resposta que Tirant li havia feta, als grans senyors moros Capítol CL: De la letra de batalla tramesa per lo rey de Egipte a Tirant Capítol CLI: Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp Capítol CLII: De la resposta que Tirant féu a la letra de batalla del rey de Egipte Capítol CLIII: Com Tirant tramés hun rey d’armes al soldà e com lo duch de Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant Capítol CLIIII: De la resposta que Tirant féu al duch de Macedònia Capítol CLV: Del rahonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la princessa Capítol CLVI: De la oració que Tirant féu a tots los cavallers Capítol CLVII: Com lo soldà ordenà les sues osts e com començà la batalla Capítol CLVIII: De la letra que tramés Stephania a Diafebus Capítol CLIX: Com se féu la pau de Diaphebus ab Tirant ab la letra d’Estephania Capítol CLX: Del salconduyt que féu la princessa a Tirant Capítol CLXI: Com Tirant tingué lo guiatge, anà a fer reverència a la prinsessa Capítol CLXII: De la resposta que féu la princessa a Tirant Capítol CLXIII: Del somni que Plaerdemavida féu Capítol CLXIIII: Del consell que los mariners donaren a Tirant Capítol CLXV: Del rahonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rey de la sobirana Índia Capítol CLXVI: De la resposta que féu lo Gran Caramany Capítol CLXVII: De la rèplica que féu Tirant al Gran Caramany Capítol CLXVIII: De la letra que fan los del camp al capità Tirant Capítol CLXIX: Com l’emperador tramés per sa filla la letra a Tirant que los del camp li havien tramesa Capítol CLXX: De la reprensió que fa la princessa a Tirant Capítol CLXXI: De la resposta que Tirant fa a la princessa Capítol CLXXII: De la rèplica que fa la princessa a Tirant Capítol CLXXIII: De la resposta que fa Tirant a la rèplica de la princessa Capítol CLXXIIII: Com Tirant demanà a la princessa quina era stada la causa de son mal Capítol CLXXV: De la resposta que féu la princessa a Tirant Capítol CLXXVI: De la resposta que l’emperador fa a Tirant Capítol CLXXVII: Del conort que Tirant fa a la duquesa de Macedònia Capítol CLXXVIII: Com l’embaxador del soldà splicà la sua embaxada Capítol CLXXVIIII: Del conort que la princessa fa a Tirant Capítol CLXXX: Del conort que la emperadriu fa a Tirant Capítol CLXXXI: Com la princessa favoreix saviesa Capítol CLXXXII: Com la emperadriu satisfà al que ha dit la princessa Capítol CLXXXIII: De la rèplica que fa la princessa a la emperadriu, sa mare Capítol CLXXXIIII: De la rèplica que fa la emperadriu a sa filla Capítol CLXXXV: De la resposta que l’emperador féu a la emperadriu e a sa filla Capítol CLXXXVI: De la sentència que l’emperador manà publicar Capítol CLXXXVII: De la letra tramesa per Stephania al gran conestable Capítol CLXXXVIII: De la resposta que féu lo gran conestable a la letra Capítol CLXXXIX: Com l’emperador féu fer grans festes per amor dels embaxadors del soldà Capítol CLXXXX: Com parlà Sperança Capítol CXCI: Com parlà l’emperador Capítol CXCII: Com parlà lo rey Artús Capítol CXCIII: Dels béns de natura Capítol CXCIIII: Lo que jura lo rey com se corona Capítol CXCV: D’on proceheix honor Capítol CXCVI: Del que l’home d’armes ha mester Capítol CXCVII: Com se aconsegueix saviesa Capítol CXCVIII: Dels béns de fortuna Capítol CXCIX: De les virtuts de noblea Capítol CC: Quin deu ésser lo pensament del cavaller qui és vençut en batalla Capítol CCI: Lo príncep, de quines coses és tengut a sos vassalls Capítol CCII: De la resposta que fa l’emperador a la reyna Morgana Capítol CCIII: Del vot que Tirant féu Capítol CCIIII: Del vot del vezcomte Capítol CCV: Del vot que fa lo conestable Capítol CCVI: Del vot que fa Ypòlit Capítol CCVII: Del donatiu que Tirant féu al moro Capítol CCVIII: De la resposta que l’emperador féu als embaxadors Capítol CCIX: De la resposta que féu la princessa a Tirant Capítol CCX: De la rèplica que fa Tirant a la princessa Capítol CCXI: De la rèplica que fa la princessa a Tirant Capítol CCXII: Del rahonament que fa Tirant a la Viuda Reposada e a les altres donzelles Capítol CCXIII: De les gràcies que féu la Viuda Reposada a Tirant Capítol CCXIIII: Com parlà Plaerdemavida Capítol CCXV: Del mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la princessa contra Tirant Capítol CCXVI: De la lamentació que féu la princessa Capítol CCXVII: De la demanda de conort que fa Tirant a la princessa Capítol CCXVIII: De la resposta que féu la princessa a Tirant Capítol CCXIX: De la suplicació que féu Tirant a l’emperador Capítol CCXX: De la resposta que féu l’emperador a Tirant Capítol CCXXI: De la oració que féu lo frare aprés del sermó Capítol CCXXII: Com l’emperador donà lo títol de duch de Macedònia al conestable Capítol CCXXIII: De la resposta que féu l’emperador a Tirant en presència de sos parents Capítol CCXXIIII: De la rèplica que fa Tirant a l’emperador Capítol CCXXV: Del consell que la duquessa de Macedònia e Plaerdemavida donen a Tirant Capítol CCXXVI: Com la princessa demanà a la duquessa de son mal Capítol CCXXVII: De la reprensió que fa la Reposada Viuda a la princessa Capítol CCXXVIII: Del rahonament que fa la duquessa de Macedònia a la princessa Capítol CCXXIX: Com Plaerdemavida donà sforç a l’ànimo de Tirant Capítol CCXXX: De les rahons que passaren entre Tirant e la princessa e Plaerdemavida Capítol CCXXXI: Com Plaerdemavida posà a Tirant al lit de la princessa Capítol CCXXXII: De la reprensió que féu Plaerdemavida a Tirant Capítol CCXXXIII: De la rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCXXXIIII: De la lamentació que fa Tirant Capítol CCXXXV: De la reprenció que fa la princessa a la Reposada Viuda Capítol CCXXXVI: De la resposta que fa la Viuda a la princessa Capítol CCXXXVII: Del conort que féu l’emperador a Tirant Capítol CCXXXVIII: De la resposta que féu Tirant a l’emperador Capítol CCXXXIX: Com lo duch de Macedònia matà lo metge e Plaerdemavida se n’anà de la cort Capítol CCXL: Com Plaerdemavida demanà perdó a Tirant Capítol CCXLI: Com Plaerdemavida recità a Tirant tot lo que s’era seguit aprés de la sua cayguda Capítol CCXLII: De la resposta que féu Tirant a Plaerdemavida Capítol CCXLIII: De la letra que Tirant tramés a la princessa Capítol CCXLIIII: De la resposta que féu la princessa a la letra de Tirant Capítol CCXLV Com Plaerdemavida fon tornada a la princessa Capítol CCXLVI: De la rèplica que féu Plaerdemavida a la princessa Capítol CCXLVII: De la rèplica que Tirant fa a la princessa Capítol CCXLVIII: Del principi de les amors de Ypòlit ab la emperadriu Capítol CCXLVIIII: Com la emperadriu demanà a Ypòlit qui li feÿa aquell mal Capítol CCL: De la resposta de paraula que féu la princessa a Ypòlit Capítol CCLI: De la rèplica que féu la princessa a Ypòlit Capítol CCLII: De la rèplica que féu Ypòlit a la princessa Capítol CCLIII: De les rahons que fa Plaerdemavida a la princessa Capítol CCLIIII: De la reprensió ficta que fa Plaerdemavida a la princessa Capítol CCLV: De la requesta de amors que la emperadriu féu a Ypòlit Capítol CCLVI: Com la emperadriu més avant replicà Capítol CCLVII: De la requesta de amors que Ypòlit fa a la emperadriu Capítol CCLVIII: De la resposta que fa la emperadriu a Ypòlit Capítol CCLIX: Com Ypòlit obtés de la emperadriu lo do que li demanava Capítol CCLX: De la resposta que féu la emperadriu a Ypòlit Capítol CCLXI: Com Ypòlit mostrà de paraula la contentació que tenia de sa senyora Capítol CCLXII: De la rèplica que fa la emperadriu a Ypòlit Capítol CCLXIII: De la comparació de la vinya que fa Ypòlit a la emperadriu Capítol CCLXIIII: Com la emperadriu ordenà la vida de Ypòlit Capítol CCLXV: Del rahonament que fa Tirant a la Reposada Viuda Capítol CCLXVI: De la resposta que fa la Viuda a Tirant Capítol CCLXVII: La resposta que féu Tirant a la Viuda Repesada com lo requerí d’amors Capítol CCLXVIII: De la rèplica que fa la Viuda al parlar de Tirant Capítol CCLXIX: Com Tirant replicà a la Viuda, ignorant la sua maldat Capítol CCLXX: De les rahons de amor que féu Tirant a la princessa Capítol CCLXXI: De la resposta que la princessa féu a Tirant Capítol CCLXXII: Com Tirant pres jurament de la princessa que li compliria lo matrimoni Capítol CCLXXIII: De la rèplica que fa la princessa Capítol CCLXXIIII: De la rèplica que fa Tirant a la princessa Capítol CCLXXV: Com l’emperador ordenà una festa a gran glòria de Tirant Capítol CCLXXVI: Dels prechs que Tirant fa a Plaerdemavida Capítol CCLXXVII: De la resposta que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCLXXVIII: De la oració que fa la princessa a Déu pregant per Tirant Capítol CCLXXIX: De la resposta que féu la princessa a Tirant Capítol CCLXXX: De la rèplica que fa Tirant a la princessa Capítol CCLXXXI: De la lamentació que fa la princessa stant en braços de Tirant Capítol CCLXXXII: Com Plaerdemavida envestí a Tirant de rahons Capítol CCLXXXIII: De la ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant Capítol CCLXXXIIII: Del conort que fa la Viuda Reposada a Tirant Capítol CCLXXXV: De la resposta que Tirant fa al conort de la Viuda reprovada Capítol CCLXXXVI: De la requesta de amors que fa la Viuda Reposada a Tirant Capítol CCLXXXVII: Del parlar maliciós que féu lo duch de Pera contra lo duch de Macedònia Capítol CCLXXXVIII: De la resposta que féu lo duch de Macedònia al duch d e Pera Capítol CCLXXXIX: Com recità la princessa lo seu mal a Tirant Capítol CCXC: De la lamentació que fa lo emperador Capítol CCXCI: De la lamentació que fa Tirant Capítol CCXCII: Del consell que donà una juhia a l’emperador per restaurar la vida a Tirant Capítol CCXCIII: Com Tirant tramés a l’emperador lo senyor d’Agramunt per notificar-li la sua partida Capítol CCXCIIII: De la embaxada que Plaerdemavida splicà a Tirant Capítol CCXCV: De la resposta que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCXCVI: De la rèplica que fa Plaerdemavida Capítol CCXCVII: De la lamentació que fa Tirant corrent en la mar fortuna Capítol CCXCVIII: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCXCIX: De la rèplica que Tirant fa a les rahons de Plaerdemavida. E com la galera de Tirant se perdé en la costa de Barberia Capítol CCC: Del conort que fa l’embaxador del rey de Tremicén a Tirant Capítol CCCI: Com Tirant féu relació ficta de sos fets a l’embaxador Capítol CCCII: Del rahonament que fa lo fill del capdillo a son pare com se partí d’ell Capítol CCCIII: Del conort que fa lo capdillo a Tirant Capítol CCCIIII: De la resposta que féu Tirant al capdillo Capítol CCCV: Com lo rey de Tremicén se dolia de sos mals ab Tirant Capítol CCCVI: De la resposta que féu Tirant al rey de Tremicén Capítol CCCVII: De la rèplica que lo rey de Tremicén fa a Tirant Capítol CCCVIII: De la embaxada que Tirant splicà al rey Scariano Capítol CCCIX: De la resposta que féu lo rey Scariano a Tirant Capítol CCCX: De la rèplica que fa lo juheu al rey Scariano Capítol CCCXI: Com Tirant promés al catiu de fer-lo franch Capítol CCCXII: De la resposta que féu lo crestià catiu a Tirant Capítol CCCXIII: Del rahonament que l’albanés féu al rey Scariano Capítol CCCXIIII: Del conort que fa lo rey Scariano a la sua dama Capítol CCCXV: De la resposta que fa la reyna al rey Scariano en stil de lamentació Capítol CCCXVI: Com lo capdillo lagotejà a Tirant per conduir-lo a son voler Capítol CCCXVII: De la resposta que fa Tirant al capdillo Capítol CCCXVIII: Com lo rey Scariano se reté al capdillo per presoner Capítol CCCXIX: De la lamentació que féu la reyna per la vista de Tirant e del capdillo Capítol CCCXX: Com l’albanés suplicà a Tirant que·l fes cavaller Capítol CCCXXI: De la resposta que féu Tirant a l’albanés Capítol CCCXXII: De una requesta de amors que fa la reyna a Tirant Capítol CCCXXIII: De la resposta que féu Tirant a la requesta de amors que la reyna li havia feta Capítol CCCXXIIII: De la rèplica que fa la reyna a Tirant Capítol CCCXXV: De la rèplica que fa Tirant a la reyna Capítol CCCXXVI: De la rèplica que fa la reyna a Tirant Capítol CCCXXVII: Com lo rey Scariano requerí a Tirant que·l fes crestià Capítol CCCXXVIII: Qual és lo major bé de aquest món Capítol CCCXXIX: Com lo rey Scariano se batejà Capítol CCCXXX: Del jurament que féu lo rey Scariano a Tirant Capítol CCCXXXI: De la requesta que fa la novella reyna de Tremicén a Tirant que la vulla pendre per muller Capítol CCCXXXII: De la resposta que Tirant féu a la reyna Capítol CCCXXXIII: De la rèplica que fa la reyna a Tirant Capítol CCCXXXIIII: Com lo rey Scariano féu scusació a Tirant del seu defalt e refermaren la amor Capítol CCCXXXV: De la oració que fa lo rey de la menor Índia a la sua gent Capítol CCCXXXVI: De la reprensió d’amor que fa lo rey Scariano Capítol CCCXXXVII: De la resposta que fa Tirant al rey Scariano Capítol CCCXXXVIII: Del conort que fa lo rey Scariano a Tirant Capítol CCCXXXIX: De la resposta que féu Tirant al rey Scariano Capítol CCCXL: De la oració que Tirant féu a la gent d’armes ans que ixquessen per dar la batalla Capítol CCCXLI: Del vot que Tirant féu de no fer pau ni treva Capítol CCCXLII: De la rèplica que fa lo rey Scariano a Tirant Capítol CCCXLIII: De la rèplica que fa Tirant al rey Scariano Capítol CCCXLIIII: Com declarà lo rey d’Àfrica sa intenció Capítol CCCXLV: De la lamentació que féu lo rey de Túniç ans que morís Capítol CCCXLVI: Del rahonament que fa lo cavaller moro al capità Tirant Capítol CCCXLVII: De la lamentació que féu lo cavaller moro en presència del capità Tirant Capítol CCCXLVIII: Com rahonà lo rey de Domàs la sua intenció Capítol CCCXLIX: Del que parlà lo rey de Tremicén Capítol CCCL: Com Plaerdemavida fon informada de la prosperitat de Tirant Capítol CCCLI: Com Plaerdemavida esplicà l’ambaxada a Tirant Capítol CCCLII: De la resposta que féu Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLIII: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLIIII: De la rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLV: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLVI: De la demanda que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLVII: De la resposta que féu Plaerdemavida a la demanda de Tirant Capítol CCCLVIII: De la reprensió que fa lo rey Scariano a Plaerdemavida Capítol CCCLIX: De la reprensió que fa Plaerdemavida al rey Scariano Capítol CCCLX: De la suplicació que féu Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXI: De la resposta que fa Tirant a Plaerdamavida Capítol CCCLXII: De la resposta que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXIII: Com lo senyor d’Agramunt volgué matar a Plaerdemavida Capítol CCCLXIIII: De les paraules que Tirant dix al senyor d’Agramunt com se véu nafrat Capítol CCCLXV: Com lo rey Scariano pregà a Tirant que perdonàs al senyor d’Agramunt Capítol CCCLXVI: Com la donzella mora se manifestà a Tirant com era Plaerdemavida Capítol CCCLXVII: Com lo senyor d’Agramunt demanà perdó a Tirant Capítol CCCLXVIII: Com Tirant e lo senyor de Agramunt feren la pau Capítol CCCLXIX: Com lo senyor d’Agramunt demanà perdó a Plaerdemavida Capítol CCCLXX: De la resposta que féu Plaerdemavida al senyor d’Agramunt Capítol CCCLXXI: Com Plaerdemavida restituí a sa senyora la ciutat ab totes les altres coses Capítol CCCLXXII: De la resposta que fa Plaerdemavida al senyor d’Agramunt Capítol CCCLXXIII: Com Plaerdemavida recità a Tirant la sua fortuna Capítol CCCLXXIIII: Consolació que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLXXV: De la resposta que féu Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXXVI: De la rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLXXVII: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXXVIII: De la rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLXXIX: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXXX: De la rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida Capítol CCCLXXXI: De la rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant Capítol CCCLXXXII: Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e per lo senyor d’Agramunt Capítol CCCLXXXIII: De les esposalles que foren fetes de Plaerdemavida e del senyor d’Agramunt Capítol CCCLXXXIIII: Com Tirant, ab tota la gent d’armes, anà per posar siti a una ciutat hon se eren recullits tres reys Capítol CCCLXXXV: Com l’embaxador de Tirant splicà la sua embaxada als reys Capítol CCCLXXXVI: De la resposta que per los reys fon feta a l’embaxador Capítol CCCLXXXVII: De la oració que Tirant féu a la sua gent d’armes Capítol CCCLXXXVIII: Com l’embaxador de Tirant arribà a Contestinoble Capítol CCCLXXXIX: De la letra de crehença que tramés Tirant a l’emperador Capítol CCCXC: Com l’embaxador de Tirant splicà la sua embaxada Capítol CCCXCI: Com l’embaxador obtingué licència de l’emperador que pogués anar a fer reverència a la princessa Capítol CCCXCII: De una letra tramesa per Tirant a la princessa Capítol CCCXCIII: Com l’embaxador de Tirant se’n tornà ab la resposta de l’emperador e de la princessa Capítol CCCXCIIII: Com Tirant pres la ciutat de Caramén per força d’armes Capítol CCCXCV: Com l’embaxador que Tirant havia tramés a Contestinoble se presentà davant Tirant Capítol CCCXCVI: De la letra que tramés l’emperador de Contestinoble a Tirant Capítol CCCXCVII: De la relació que féu l’embaxador a Tirant Capítol CCCXCVIII: De la letra que tramés per la princessa a Tirant lo Blanch Capítol CCCXCIX: Com Tirant s’esmortí de sobres de amor e compassió Capítol CCCC: De una sclamació que fa Tirant Capítol CCCCI: Com Tirant donà lo regne de Feç e de Bogia al senyor d’Agramunt e a Plaerdemavida Capítol CCCCII: De la oració que fa Tirant a la gent d’armes Capítol CCCCIII: Del sermó que Tirant féu fer als moros Capítol CCCCIIII: Com foren batejats CCCXXXIIII mília infels Capítol CCCCV: Com l’embaxador Spèrcius arribà en la illa de Sicília Capítol CCCCVI: Com l’embaxador de Tirant splicà la sua embaxada al rey de Sicília Capítol CCCCVII: Com les sis naus que Tirant trametia a Contestinoble carregades de forment arribaren al port de Valona ab salvament Capítol CCCCVIII: Com Tirant partí ab tot lo seu stol de la ciutat de Contestina Capítol CCCCIX: Com lo rey Scariano féu batejar tota la gent del seu regne Capítol CCCCX: De la bona ventura que hagué lo cavaller Spèrcius Capítol CCCCXI: De la requesta de amor que fa lo cavaller Spèrcius a la donzella Capítol CCCCXII: De la resposta que féu per la donzella al cavaller Spèrcius Capítol CCCCXIII: Com lo cavaller Spèrcius, ab la gentil dama que havia conquistada, tornà a sos companyons Capítol CCCCXXIIII: Com Tirant tramés hun embaxador a l’emperador com, ab tot lo seu stol, era al port de Troya Capítol CCCCXV: Com l’embaxador Sinegerus anà a fer reverència a la emperadriu e a la princessa Capítol CCCCXVI: Com la Viuda Reposada se matà per temor de Tirant Capítol CCCCXVII: De la oració que Tirant fa a la sua gent Capítol CCCCXVIII: Com Tirant pres l’estol dels moros Capítol CCCCXIX: De una letra tramesa per Tirant a l’emperador de Contestinoble Capítol CCCCXX: Com lo bon cavaller Sinegerus tornà al camp de Tirant Capítol CCCCXXI: De una letra que tramés l’emperador a Tirant lo Blanch Capítol CCCCXXII: Com los moros tingueren consell e delliberaren de trametre embaxada a Tirant Capítol CCCCXXIII: Com Tirant féu descarregar les vitualles e donà comiat a totes les fustes noliejades Capítol CCCCXXIIII: Com Tirant tramés la reyna de Feç a Contestinoble ab tot l’estol de les fustes que s’havia aturades Capítol CCCCXXV: Com los embaxadors del soldà e del Turch arribaren al camp de Tirant Capítol CCCCXXVI: De la forma de l’ambaxada Capítol CCCCXXVII: Del consell que Tirant tingué sobre la resposta de la splicada embaxada Capítol CCCCXXVIII: Del vot que donà lo rey de Sicília en lo consell Capítol CCCCXXIX: Del vot que donà lo rey de Feç per ell e per tots los barons Capítol CCCCXXX: Com tot l’estol de Tirant arribà al port de Contestinoble, qui portaven la reyna de Feç Capítol CCCCXXXI: De les rahons que passaren entre la reyna de Feç e la princessa Capítol CCCCXXXII: Resposta que fa la reyna a les doloroses paraules de la princessa Capítol CCCCXXXIII: De la rèplica que fa la princessa a la reyna Capítol CCCCXXXIIII: Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’emperador Capítol CCCCXXXV: De gràcies de amor que fa Tirant a la reyna Capítol CCCCXXXVI: Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell Capítol CCCCXXXVII: De la reprensió de amor que fa la princessa a Tirant Capítol CCCCXXXVIII: Com, aprés feta la pau, Tirant recità a la princessa tots los seus treballs e, aprés, les grans prosperitats que havia hagudes Capítol CCCCXXXIX: De la resposta que fa Tirant a les rahons de la princessa Capítol CCCCXL: Com Tirant anà a parlar ab l’emperador Capítol CCCCXLI: De les paraules que diu l’emperador a Tirant per contemplació de la sua venguda Capítol CCCCXLII: De la resposta que fa Tirant a l’emperador Capítol CCCCXLIII: De la lamentació que fa la duquessa als peus de Tirant Capítol CCCCXLIIII: De la consolació que fa Tirant a la duquessa de Macedònia Capítol CCCCXLV: Com l’emperador manifestà a Tirant lo que en lo seu consell era stat deliberat Capítol CCCCXLVI: De la resposta que Tirant féu als embaxadors del soldà e del Turch Capítol CCCCXLVII: De la oració que féu l’emperador Capítol CCCCXLVIII: Com Tirant arribà en la ciutat de Contestinoble ab los presoners e fon rebut per l’emperador ab honor excelsa Capítol CCCCXLIX: Com l’emperador féu posar los presoners en loch segur e ab bones guardes Capítol CCCCL: Com lo rey de Sicília e lo rey de Feç vingueren a fer reverència a l’emperador Capítol CCCCLI: De la resposta que fa la princessa a Tirant Capítol CCCCLII: Com Tirant demanà licència a l’emperador que pogués anar a recobrar les terres e com l’emperador, ans que partís, l’esposà ab sa filla Carmesina Capítol CCCCLIII: De la crida que l’emperador féu fer aprés que hagué sposada sa filla Carmesina Capítol CCCCLIIII: Com Tirant partí de Contestinoble e, ab tot son exèrcit, anà per rebre al rey Scariano Capítol CCCCLV: De la letra de crehença del soldà Capítol CCCCLVI: De una letra tramesa per lo virtuós Tirant al rey Scariano Capítol CCCCLVII: Com lo rey Scariano fon content que la reyna anàs a Contestinoble Capítol CCCCLVIII: Com Tirant, ab tota la ost, partí de la ciutat de Estrenes Capítol CCCCLIX: Com lo capità de la ciutat d’Estranges reté les claus e la ciutat al cèsar Capítol CCCCLX: De les paraules de consolació e de amor verdadera que dix Tirant al duch de Macedònia Capítol CCCCLXI: De la letra tramesa per la duquessa de Macedònia al duch, son marit Capítol CCCCLXII: Com tots los altres presoners vingueren a fer reverència al príncep Tirant Capítol CCCCLXIII: Com la reyna de Ethiòpia arribà en Contestinoble e la honor que li fon feta Capítol CCCCLXIIII: De la letra tramesa per lo príncep Tirant a la duquessa de Macedònia Capítol CCCCLXV: Com lo cèsar, aprés que fon partit de Trapasonda, cobrà moltes províncies qui eren de l’imperi Capítol CCCCLXVI: Com l’almirall, ab gran triümpho de victòria, tornà en Contestinoble e l’emperador, per premiar-lo, li sposà la filla del duch de Pera, nomenada Elisea Capítol CCCCLXVII: Com pres a Tirant lo mal qui·l féu passar de aquesta vida Capítol CCCCLXVIII: De la oració que dix Tirant davant lo Corpus Domini Capítol CCCCLXIX: Del testament que féu Tirant Capítol CCCCLXX: Del breu de comiat que Tirant tramés a la princessa Capítol CCCCLXXI: Com l’emperador tramés lo duch de Macedònia e Ypòlit ab los metges e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà de aquesta vida Capítol CCCCLXXII: De la lamentació que féu l’emperador per la mort de Tirant Capítol CCCCLXXIII: De la lamentació que féu la princessa sobre lo cors de Tirant Capítol CCCCLXXIIII: De altra lamentació que fa la princessa sobre lo cors de Tirant Capítol CCCCLXXV: De la resposta que féu la emperadriu, mare sua Capítol CCCCLXXVI: Com la princessa ordenà la sua ànima e volgué confessar sos peccats públicament Capítol CCCCLXXVII: Del testament de la princessa Capítol CCCCLXXVIII: De les paraules de bé morir que dix la princessa Capítol CCCCLXXIX: Del dol e plant que fon fet aprés la mort de la princessa Capítol CCCCLXXX: Com los parents de Tirant se ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien emperador Capítol CCCCLXXXI: Com lo rey Scariano entrà en Contestinoble e anà a fer reverència a la emperadriu Capítol CCCCLXXXII: Com los parents de Tirant trameteren embaxada a la emperadriu que prengués a Ypòlit per marit Capítol CCCCLXXXIII: De la resposta que féu la emperadriu als embaxadors Capítol CCCCLXXXIIII: Com lo novell emperador se féu venir tota la gent d’armes e pagà’ls liberalment e donà’ls comiat Capítol CCCCLXXXV: Com l’emperador tramés lo cors de Tirant e de la princessa en Bretanya Capítol CCCCLXXXVI: De la molta honor que fon feta al cors de Tirant en Bretanya Capítol CCCCLXXXVII: Com l’emperador tragué de presó lo soldà e lo Turch e tots los altres presoners e féu pau e liga ab ells Bibliografia Índex de noms ÍNDICE Edición castellana de Tirante el Blanco Prólogo Bibliografía Nota a la presente edición Libro primero de Tirante el Blanco de Roca Salada en el qual al principio se trata cóm o el conde Guillén de Varoyque propuso de yr al Santo Sepulcro de Jerusalem, y manifiesta a la condesa, su muger, la deliberación de su partida Libro segundo del famoso y esforçado cavallero Tirante el Blanco, en el qual se trata de cómo socorrió y descercó a Rodas, que estava cercada y puesta en mucho estrecho por los turcos, y de cómo fue a Jerusalén en romería, y el casamiento de Felipe, hijo del rey de Francia, con la hija del rey de Cecilia Prólogo del tercero libro del famoso cavallero Tirante el Blanco Libro tercero del famoso y esforçado cavallero Tirante el Blanco, en el qual se trata de cómo fue en Constantinopla en servicio del emperador y fue su capitán general contra el soldán y el gran turco, y de las grandes cavallerías que en la dicha guerra hizo Libro quarto del venturoso y esforçado cavallero Tirante el Blanco, el qual de desnudo y captivo subió a tanta señoría, que con su mucha industria y gran esfuerço de cavallería conquistó y sojuzgó a toda la Berbería, según en el presente libro se trata Libro quinto, en el qual se trata cómo, acabada la conquista de la Berbería, Tirante dio al señor d'Agramunte y a Plazer de mi Vida el reyno de Fez y de Bugía, y al rey Escariano el reyno de Túnez; y de la gran armada que hizo para yr en socorro de Costantinopla y de cómo prendió al soldán y al gran turco, y cómo, espués de desposado con la hija del emperador, recobró todo el Imperio

TIRANT LO BLANCH (JOANOT MARTORELL)
Edició coordinada per Albert Hauf Edició i notes de Albert Hauf Aquesta edició té un doble objectiu: d´una banda, oferir una lectura acurada de l´incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il-lustren el procés de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d´una narració que té sovint una notable dimensió teatral. D´altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el mes aprofundida possible d´un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s´ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d´unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de mes difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d´altres obres lliteráries o enciclopèdiques que l´autor del TB assimila amb mes o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l´anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procés diacrònic d´una creació conceptual i llingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats arnb fruïció pel lector.

TIRANT LO BLANCH . NOVELA DE HISTORIA Y DE FICCIÓN (RIQUER MORERA, MARTÍ DE)
Que no haga falta reivindicar el Tirant lo Blanch como una de las grandes obras de la literatura universal es hoy debido, como afirma Martín de Riquer en el «propósito» a este volumen, a Miguel de Cervantes, Dámaso Alonso y Mario Vargas Llosa. El primero lo calificó de «el mejor libro del mundo»; el segundo de «novela moderna» o «la mejor novela que se escribió durante el siglo xv en Europa» y, además, «totalmente actual»; y Vargas Llosa afirmó por su parte que Martorell fue «el primero de aquella estirpe de suplantadores de Dios—Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstói, Joyce, Faulkner— que pretenden crear en sus novelas una “realidad total”», añadiendo además que «como todo gran creador, Joanot Martorell edificó su novela a imagen y semejanza de la realidad de su época. Pero si fuera sólo esto, sería apenas un invalorable documento, no una gran novela». En efecto, Martorell tuvo la enorme osadía y originalidad de hacer la peripecia de su novela contemporánea a su redacción. Martín de Riquer, que fue uno de sus mayores conocedores, nos brinda en este ensayo todo aquello que la gran novela valenciana tiene de histórico y de ficticio, en un diálogo fascinante entre lo real y lo literario que solamente alguien como él podía ofrecernos.