Les estacions de l'any se succeeixen les unes a les altres i mentre ho fan ens obsequien amb un munt d'emocions que no passen desapercebudes a l'ull del poeta. Salvador Espriu va copsar i transmetre aquestes sensacions amb una poesia precisa i simbòlica. Les il.lustracions posen ara, la seva visió a través d'imatges i colors, i de tot plegat en surt una festa per als sentits a l'abast, també, dels primers lectors.
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 ? Barcelona, 1985) va escriure assaig, teatre,narrativa i poesia. Amb motiu del centenari del seu naixement, labutxaca presenta tres volums, acura d?especialistes de primer ordre, que recullen la narrativa completa, la poesia i el teatre original del gran autor. En el volum de narrativa, l?edició i la presentació són de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil; en el volum de poesia, d?Olívia Gassol. El volum de teatre, que recull (com elsaltres dos) la versió defi nitiva dels textos, porta un pròleg d?Enric Gallén.
Narracions és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres més significatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set proses d¿Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les ombresSalvador Espriu (Sta. Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1985), un dels grans noms de la poesia contemporània i dramaturg rellevant, és també un prosista extraordinari, com ho demostren les seves novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932); i els llibres de narracions Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia i altres proses (1937), Les roques i el mar, el blau (1981) i el recull Les ombres, que l?autor no va poder completar.
Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona.L'EDICIÓ DIGITAL D'AQUEST LLIBRE NO INCLOU L'ESTUDI PRELIMINAR I LES PROPOSTES DE TREBALL.
Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu d'un poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que sorprèn més d'aquesta novel·la no és només la seva evident resistència al pas del temps sinó, sobretot, la seva capacitat de fer-se més viva al lector actual a mesura que el món que la feu possible s'allunya de la nostra època.
Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu d'un poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que sorprèn més d'aquesta novel·la no és només la seva evident resistència al pas del temps sinó, sobretot, la seva capacitat de fer-se més viva al lector actual a mesura que el món que la feu possible s'allunya de la nostra època.
Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona.