Sóc l'Espiet, un ocell tan curiós com tu. M'agrada molt volar però encara m'agrada més aturar-me als llocs per saber tot el que hi passa. Si mires bé, em trobaràs en una casa de pagès, en un hort i enmig d'una plaça en un dia de mercat! Busca'm mig amagat en cada plana i ajuda'm a descobrir el camp. No em vull perdre cap detall. Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat.
Libro-juego desplegable que recorre las dependencias de un hospital desde la sala de consulta hasta la nursery y que permite a los pequeños jugar con sus personajes móviles y escenificar actividades.
La rateta protagonista d'aquestes històries viu situacions en què s'hi reconeixeran molts nens i nenes, però sempre acaben amb final inesperat i divertit.
La infància a la grisa postguerra, segons Roser Capdevila La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.
Sóc l'Espiet, un ocell tan curiós com tu. M'agrada molt volar però encara m'agrada més aturar-me als llocs per saber tot el que hi passa. Si mires bé, em trobaràs en una casa de pagès, en un hort i enmig d'una plaça en un dia de mercat! Busca'm mig amagat en cada plana i ajuda'm a descobrir el camp. No em vull perdre cap detall. Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat.
Libro-juego desplegable que recorre las dependencias de un hospital desde la sala de consulta hasta la nursery y que permite a los pequeños jugar con sus personajes móviles y escenificar actividades.
La rateta protagonista d'aquestes històries viu situacions en què s'hi reconeixeran molts nens i nenes, però sempre acaben amb final inesperat i divertit.
La infància a la grisa postguerra, segons Roser Capdevila La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.