Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Pérez Galdós Benito
Más de veinte años habrían de transcurrir desde las primeras y desagradables experiencias teatrales de Galdós, que decidieron su todavía vacilante inclinación hacia la novela, y su vuelta al teatro en 1892 con la adaptación de su novela " Realidad " . Recuperada su vocación juvenil, su faceta de dramaturgo cabe insertarla en el movimiento general europeo de renovación teatral que impulsaron autores como Ibsen, Strindberg o Chéjov. Todos compartían su vinculación inicial con el naturalismo, desde el que evolucionaron hacia el simbolismo. " La de San Quintín " se construye a partir del esquema de larga tradición teatral que configura un triángulo sentimental cuyos vértices ocupan una mujer joven y dos hombres (uno también joven y otro de edad madura), que al pretenderla se enfrentan y provocan el conflicto. " Electra " demuestra su valor germinal como teatro comprometido con la realidad e intensamente simbólico, que a partir de referencias estéticas decimonónicas se adentra en el siglo XX. Es esta la primera edición española moderna de ambas obras cotejadas con sus respectivos manuscritos. En el caso de «Electra» es la primera vez que se da a conocer su manuscrito.
Aquest llibre és el fruit de l'esforç de la seva comunitat universitària per retre homenatge a la figura de Víctor Siurana. Tots els que hi participen no el coneixien directament potser, però han conreat la temàtica que ell estimava i les afinitats electives fan que els esperits amics es trobin més enllà de les fronteres de la vida i de la mort. En Víctor nasqué a Lleida amb arrels a Torres de Segre un dia fred de novembre sota el signe d'escorpí. Va fer estudis al col·legi dels Maristes de Lleida. Allí troba alguns d'aquells que esdevindrien amb el temps els seus millors amics, Xavier Maurel, Manuel Lladonosa, entre d'altres. El seu tema era la filosofia, però el caracteritzava una curiositat intel·lectual que el feia conrear l'estètica, el llenguatge, l'art, la música... El seu ideal anava cap a una formació integral de l'individu, vell somni renaixentista...La seva amant, infidel, dolça i amarga a la vegada, fou la Universitat. No la traí mai, hi dedicà tots els seus somnis, tots els seus esforços, tot el seu amor...I el somni es féu realitat l'any 1992. Lleida tenia Universitat, Víctor Siurana n'era el catedràtic de lingüística general i el primer rector... Avui volem recordar-lo amb una de les eines que ell més estimava: el llibre. Aquest és un llibre per a ell, en ell i amb ell que la Universitat de Lleida li ofereix amb reconeixement i amor.
