Lady Windermere és una jove dama de l'alta societat anglesa del segle XIX preocupada per les visites del seu marit a la senyora Erlynne, una dona de reputació dubtosa. Sent que el seu matrimoni corre perill i, mal aconsellada per les seves amigues, dubta de la fidelitat del seu marit. Però quan ell li demana que convidi la senyora Erlynne al ball que organitza amb motiu del seu aniversari, l'assumpte es complica fins a extrems insòlits. Ara bé, el que Lady Windermere desconeix és la veritable identitat d'aquesta senyora Erlynne. El ventall de Lady Windermere és una de les obres més elegants i incisives d'Oscar Wilde, i des de la seva estrena ha esdevingut una peça de referència. En aquesta deliciosa reflexió sobre la mediocritat conservadora de la societat victoriana, hi trobem el famós pensament paradoxal que ha fet de Wilde un dels autors més reconeguts del teatre de tots els temps.
Estas dos obras de Wilde, escritas con escasa diferencia cronológica, tienen bastante más en común que su título. En ambas se retrata al propio Wilde y a buena parte de su mundo íntimo, poderosamente vinculado con la pasión estética. Si se exceptúa l
Narración en la que el escritor Oscar Wilde ridiculiza con exquisita finura las leyendas de aparecidos y de castillos tan abundantes en las islas Británicas supuestamente habitadas por fantasmas.
Estes contos seguen a sorprendernos hoxe pola súa calidade sentimental e pola súa difícil sinxeleza. Son contos concibidos como fábulas morais nos que a graza da escritura e a delicada emoción poética que transmiten non ocultan a exaltación de valores como a tenrura, a solidariedade, a amizade e o amor universal.