Betúlia és el títol de la segona novel la de Maria Aurèlia Capmany, la que ella considera la meva primera novel la ben meva . Hi descriu els clarobscurs d una ciutat trista i pobra que creix de manera desordenada. La protagonista de la novel la e
Quan arriba a Albània en cerca d'un ric hereu nord-americà desaparegut en circumstàncies estranyes, en Marc queda fascinat per l'exotisme del país. Enamorat de la Manola, una dona inescrutable de la burgesia local, en Marc ajorna la recerca del jove, i les seves notes esdevenen una reflexió sobre la història i la cultura d'aquell país. Una reflexió que es converteix en un viatge interior del personatge a la recerca de la pròpia identitat. Una de les primeres novel·les policíaques en català a l'estil de les del gènere conreat a bastament en la literatura anglosaxona, que Maria Aurèlia Capmany transferí a la nostra narrativa.
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s'escriuen dues dones, amigues en l'adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l'altra s'exilia. A través d'elles assistim a l'evolució de la societat catalana i a les vicissituds de l'exili durant el període franquista. El pròleg d'aquesta edició ha estat redactat per Montserrat Palau, professora de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzada en estudis de gènere i en l'obra de Maria Aurèlia Capmany.
Nica y Nano parecen cortadas por el mismo patrón. Nadie mejor que la niña entiende a este gato negro salvaje y mala bestia que anda por casa y se apodera de ella como un espectro caprichoso. Son, en realidad, dos bestias libres e irreductibles, que ruedan con una gracia que ya querrían para sí los humanos de talla grande. Pero (siempre tiene que haber un pero) Nica va creciendo y a Nano también le descubriremos alguna manía importante.
La Nica i el Nano semblen fets d?una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d?aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n?apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d?haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta.
La Carola Milà, nascuda en començar el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l'equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat sense l'ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu. Quan, l'any 1968, retirada a Mallorca, té l'ocasió de posar en escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d'aquest personatge, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.
Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L?obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n?explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX. Amb Feliçment, jo sóc una dona Capmany s?encara, obertament i des de la narrativa, amb la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. La protagonista, Carola Milà, esdevé una heroïna a la manera dels grans clàssics de la novel·la d?aventures, aconsegueix reeixir en un món hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot i tothom, per acabar convertint-se en una dona lliure, rica i feliç. El llibre inclou una introducció i unes propostes de treball a cura d?Isabel Graña, doctora en Filologia Catalana, directora de l?Espai Betúlia, Centre de la Paraula i les Lletres (Badalona), i autora de diversos articles i estudis sobre Capmany. A través de la història del periple vital de la Carola Milà accedim a un retrat fi dedigne de la societat catalana del segle XX
Betúlia és el títol de la segona novel la de Maria Aurèlia Capmany, la que ella considera la meva primera novel la ben meva . Hi descriu els clarobscurs d una ciutat trista i pobra que creix de manera desordenada. La protagonista de la novel la e
Quan arriba a Albània en cerca d'un ric hereu nord-americà desaparegut en circumstàncies estranyes, en Marc queda fascinat per l'exotisme del país. Enamorat de la Manola, una dona inescrutable de la burgesia local, en Marc ajorna la recerca del jove, i les seves notes esdevenen una reflexió sobre la història i la cultura d'aquell país. Una reflexió que es converteix en un viatge interior del personatge a la recerca de la pròpia identitat. Una de les primeres novel·les policíaques en català a l'estil de les del gènere conreat a bastament en la literatura anglosaxona, que Maria Aurèlia Capmany transferí a la nostra narrativa.
Lo color més blau és una novel·la epistolar, composta per les cartes que, durant dècades, s'escriuen dues dones, amigues en l'adolescència, separades per la guerra civil: una es queda a Barcelona i l'altra s'exilia. A través d'elles assistim a l'evolució de la societat catalana i a les vicissituds de l'exili durant el període franquista. El pròleg d'aquesta edició ha estat redactat per Montserrat Palau, professora de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzada en estudis de gènere i en l'obra de Maria Aurèlia Capmany.
Nica y Nano parecen cortadas por el mismo patrón. Nadie mejor que la niña entiende a este gato negro salvaje y mala bestia que anda por casa y se apodera de ella como un espectro caprichoso. Son, en realidad, dos bestias libres e irreductibles, que ruedan con una gracia que ya querrían para sí los humanos de talla grande. Pero (siempre tiene que haber un pero) Nica va creciendo y a Nano también le descubriremos alguna manía importante.
La Nica i el Nano semblen fets d?una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d?aquest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n?apodera com un espectre capritxós. Són, fet i fet, dues bestioles lliures i irreductibles, que rodolen amb una gràcia que ja voldrien els humans de mida grossa. Però (sempre hi ha d?haver un però) la Nica va creixent i al Nano també li descobrirem alguna mania forta.
La Carola Milà, nascuda en començar el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l'equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat sense l'ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu. Quan, l'any 1968, retirada a Mallorca, té l'ocasió de posar en escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d'aquest personatge, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.
Feliçment, jo sóc una dona (1969) és una novel·la de denúncia que marca una clara inflexió en la narrativa de Capmany vers un feminisme conscient que té també un vessant literari. L?obra és una amalgama de materials narratius en què Capmany barreja els gèneres literaris i n?explora els mateixos límits en un intent de donar resposta als problemes que arrossegava la novel·la catalana des de principis del segle XX. Amb Feliçment, jo sóc una dona Capmany s?encara, obertament i des de la narrativa, amb la problemàtica de la desigualtat entre homes i dones. La protagonista, Carola Milà, esdevé una heroïna a la manera dels grans clàssics de la novel·la d?aventures, aconsegueix reeixir en un món hostil i construir la seva pròpia identitat contra tot i tothom, per acabar convertint-se en una dona lliure, rica i feliç. El llibre inclou una introducció i unes propostes de treball a cura d?Isabel Graña, doctora en Filologia Catalana, directora de l?Espai Betúlia, Centre de la Paraula i les Lletres (Badalona), i autora de diversos articles i estudis sobre Capmany. A través de la història del periple vital de la Carola Milà accedim a un retrat fi dedigne de la societat catalana del segle XX