Lírica i deslírica. Anàlisis i propostes de la poesia d'experimentació recull les aportacions d'un cicle de conferències organitzat pel grup de recerca LiCETC (Universitat de les Illes Balears) i coordinat per Margalida Pons i Josep Antoni Reynés entre l'hivern de 2010 i la primavera de 2011. Els estudis d'Enric Bou, Cornelia Gräbner, Manuel Guerrero, Dominic Keown, Jordi Marrugat, Montserrat Roser i Margalida Pons i les composicions de Carles Hac Mor, Víctor Sunyol, Bartomeu Ferrando i J. M. Calleja parlen d'una agència poètica vigoritzada per lalteritat i el capgirament. És possible aventurar que la categoria poesia lírica és reversible: la capacitat dinfluència que té sobre els textos que sacosten a la seva òrbita i sobre els discursos que proven dinterpretar-la persisteix fins i tot quan la desposseïm de les propietats que la tradició li ha atribuït brevetat, introspecció, expressió de la consciència individual, atenuació de la narrativitat... i la giram a linrevés per definir-la en negatiu com a creació antisubjectiva i heteroglòssica que estableix el seu locus en el territori del no privat. El que la convenció anomena poesia lírica llisca avui cap a lobra gràfica, cap a la despoesia, cap a lesdeveniment, cap a lacció, cap a la performance, cap al manifest científic o cap a linstrument de resistència política. Però cal demanar-se si aquestes transformacions i la seva anàlisi giren encara al voltant dun centre suposadament destituït. Aquest llibre intenta contestar algunes d'aquestes preguntes.
Lírica i deslírica. Anàlisis i propostes de la poesia d'experimentació recull les aportacions d'un cicle de conferències organitzat pel grup de recerca LiCETC (Universitat de les Illes Balears) i coordinat per Margalida Pons i Josep Antoni Reynés entre l'hivern de 2010 i la primavera de 2011. Els estudis d'Enric Bou, Cornelia Gräbner, Manuel Guerrero, Dominic Keown, Jordi Marrugat, Montserrat Roser i Margalida Pons i les composicions de Carles Hac Mor, Víctor Sunyol, Bartomeu Ferrando i J. M. Calleja parlen d'una agència poètica vigoritzada per lalteritat i el capgirament. És possible aventurar que la categoria poesia lírica és reversible: la capacitat dinfluència que té sobre els textos que sacosten a la seva òrbita i sobre els discursos que proven dinterpretar-la persisteix fins i tot quan la desposseïm de les propietats que la tradició li ha atribuït brevetat, introspecció, expressió de la consciència individual, atenuació de la narrativitat... i la giram a linrevés per definir-la en negatiu com a creació antisubjectiva i heteroglòssica que estableix el seu locus en el territori del no privat. El que la convenció anomena poesia lírica llisca avui cap a lobra gràfica, cap a la despoesia, cap a lesdeveniment, cap a lacció, cap a la performance, cap al manifest científic o cap a linstrument de resistència política. Però cal demanar-se si aquestes transformacions i la seva anàlisi giren encara al voltant dun centre suposadament destituït. Aquest llibre intenta contestar algunes d'aquestes preguntes.