Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt dagosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»; és un lligam entre allò sagrat i allò terrenal. I un país que és capaç de fer els vins que tenim, és un país que veu el futur amb esperançada il·lusió. Però també, i lligat amb tot el que hem dit, es percep al voltant del vi lalegria, i lalegria és optimisme, és felicitat, és plaer, és festa, és gresca, és cridòria, és animació, és estar content, és entusiasme, és eufòria, és exultació, és goig, és gràcia, és jovialitat, és diversió, és jocositat, és riure. Tot això ho comporta el món del vi, des que el cep pren força arrelant-se dins la terra preparada pel seu naixement fins que sorgeix esponerós, i regalima, el suc diví, paladar endins.
PLANO-GUÍA: abrir... desplegar... ¡descubrir! Útiles guías de ciudades (e islas) con información práctica y mapas desplegables de cada barrio o sección, donde se detallan tanto direcciones de restaurantes, hoteles, tiendas y sitios curiosos, como de los m
El mite del gegant és un fet universal i comú a totes les cultures. Llegendes, contes, històries, rondalles... protagonitzades per gegants són conegudes des de les més antigues civilitzacions fins a les societats tecnificades davui en dia. Des del gegant mesopotàmic Khumbaba, el nòrdic Thor o el clàssic Hèrcules fins als yetis o bigfoots, passant pels molins del Quixot, Goliat, Gargantua, Samsó, sant Cristòfol o es Gegant de sa Cova des Fangar, entre molts daltres, tota una caterva de personatges de mides gegantines i forma humana, amb diverses intencionalitats i propòsits, han protagonitzat els més diversos relats i contes, de vegades creguts com a meravellosos i daltres com a reals...
Després dels dos primers volums de Possessions de Mallorca, amb aquest tercer volum Tomàs Vibot té la finalitat de mostrar una visió antològica i ampla del que són les possessions, tant les de la noblesa i mà major com les de la mà mitjana, per tal d'entendre l'eix de la ruralia mallorquina. I és que Mallorca no s'entén sense les possessions ja que es tracta d'uns elements on un gran nombre de gent hi ha fet feina i on una classe social dominant hi projectà una arquitectura i una manera d'entendre la vida social.