Resultados de la búsqueda para: Mallorca





FLANDES I LA MALLORCA MEDIEVAL A TRAVÉS DELS PONT . (SEGLES XV I XVI) (BARCELÓ I CRESPÍ, MARIA / ENSENYAT I PUJOL, GABRIEL)
Aquest llibre tracta sobre una família de mercaders mallorquins, els Pont, que al llarg de tot el segle XV i les primeres dècades del XVI varen desenvolupar un paper important en l'àmbit mercantil illenc. La importància que varen assolir en aquesta faceta, al llarg de diverses generacions i amb diferents membres a cada una dedicats a la tasca mercantívola, contrastava fins ara amb la manca d'estudis que hom li havia dedicat. Això no obstant, el nombre relativament important de fonts que s'han conservat dels negocis familiars permet una primera aproximació a aquest clan, sens dubte un dels més destacats del seu temps. Entre les aventures comercials que varen emprendre els Pont cal remarcar el viatge a Flandes que va fer Jordi Pont entre 1459 i 1460. Aquesta anada a terres flamenques s'emmarca en el tràfic i el volum de negocis que feien la ruta de Mallorca a Flandes, que ara es documenten amb aportació de moltes dades inèdites. A més, al llarg del periple va elaborar un llibre de comptes, en el qual consignava les despeses menors i quotidianes: adquisició de queviures per menjar, medicines, despeses de barberia, etc., la qual cosa té un interès evident per seguir el dia a dia d'una expedició d'aquest tipus. D'altra banda, un net seu anomenat igual, setanta anys més tard, va intervenir en un plet familiar derivat de la sortida d'una monja del puig de Pollença, una circumstància de la qual es derivaven conseqüències relatives a herències i altres factors. El fet ens és conegut a través d'un epistolari redactat per aquest segon Jordi Pont, que fins ara romania inèdit i, en realitat, desconegut. També va fer diverses anotacions de caràcter dietarístic. Tot plegat ens permet esbrinar una panoràmica del que fou un important clan familiar de mercaders a l'època del trànsit a la Modernitat, l'interès del qual també es projecta a l'àmbit cultural.

QUI HI TÉ TRANC HO ENDEVINA . LLIBRE D’ENDEVINALLES. 2000 ENIGMES FORMULATS EN VERS, DINS L’ESTIL DELS COMPOSTS PELS ANTICS GLOSADORS DE MALLORCA (LLULL MARTÍ, ANTONI)
Els nostres avantpassats s'agradaven molt de les endevinalles, sobretot si eren en forma de gloses amb mesura i rima. El pare Rafel Ginard en va recollir 280, totes tradicionals, les quals incorporà al seu Cançoner popular de Mallorca. Si la recollida d'aquests enigmes hagués estat feta cent anys abans, és quasi segur que el nombre s'hagués incrementat considerablement. Entre les endevinalles que trobareu en aquest llibre n'hi ha que haguessin pogut esser compostes en temps molt antic, com les referides a l'aire, a l'aigua, a la fosca, a la llum, al sol o a l'arc de Sant Martí, però moltes d'altres tenen per objecte coses actuals, com la televisió, el telèfon mòbil, l'Internet o el telescopi espacial Hubble. Dins els països de parla catalana s'han publicat diversos reculls d'endevinalles, tradicionals o noves, però no tenim notícia de cap que superi en nombre les contingudes en aquest llibre, que, per una part, pot tenir una utilitat didàctica i per l'altra servir d'entreteniment a nins i a persones adultes de qualsevol edat. Un índex alfabètic al final de l'obra ajuda a trobar els temes o les solucions als enigmes.

ESTELS . UN RETRAT DE MALLORCA A TRAVÉS D’UN PROGRAMA DE RÀDIO (ESTELRICH I MASSUTÍ, PERE)
Aquest llibre vol ser una aproximació a la història de la nostra societat feta a partir de les persones que han passat per un programa de ràdio, El Crepuscle encén estels, esdevingut un referent, perquè des de fa més de deu anys i amb més de dos mil programes, ha entrevistat i ha donat veu a quasi bé totes les persones illenques relacionades amb el món cultural i social. Han passat pel Crepuscle milers de convidats, a títol individual i com a representants de col·lectius. Tots ells han pogut expressar-se lliurement, i per això aquest volum bé pot servir per conèixer de prop el tarannà de la nostra societat. A les pàgines d'aquest llibre hi trobareu referències musicals, literàries, solidàries, espirituals, científiques, filosòfiques, artístiques i, no tant, polítiques. Un retrat aproximat dels darrers deu anys.

MALLORCA . AROUND THE ISLAND (FONT I RODON, MARGA)
Una guia necessària per descobrir la Mallorca més allunyada dels tòpics. Aquí son citats tots els pobles, cales i platges de visita recomanada, a on sentir el batec de l?illa més autèntica, ja sigui resseguint el paisatge d?interior com la ciutat de Palma, o bé passejant a la vora de la mar. Proposa fer la volta a l?illa, amb suggeriments per conèixer-ne els espais naturals, recórrer camins rurals a peu o amb bicicleta, o bé realitzar rutes per contemplar un ric patrimoni artístic, petjada de les civilitzacions que han recalat a Mallorca des de la Prehistòria. Inclou recomanacions per gaudir de festes populars i fires gastronòmiques, esdeveniments que permeten impregnar-se de la cultura i el caràcter del poble mallorquí.

MALLORCA. PER LA PASSA I LA MIRADA (VIBOT, TOMAS)
Sovint l'excursionista acostuma a pensar que és el primer a posar la seva bota en un determinat indret, a tenir la sensació que el que acaba de descobrir és un paratge verge i inèdit, a albergar, en definitiva, l'esperança que –qui sap– si podria arribar a ser l'autor de la seva pròpia aventura. Però la realitat, més tossuda que nosaltres mateixos, ens recorda que l'excursionista també és humà i que per molt agosarat que sigui el seu propòsit una altra persona ja ho ha fet abans.

SAMMLUNG MALLORCA (ALEMÁN)
Este libro nos presenta una visión completa y sorprendente de los más populares centros turísticos de la isla de Mallorca, incluyendo fotografías en color.

TOPONIMIA PRERROMANA DE MALLORCA Y MENORCA . EN LA DOCUMENTACIÓN MEDIEVAL DE LAS ILLES BALEARS (ARGENTE SÁNCHEZ, JOSÉ FRANCISCO)
¿Qué secreto esconden los nombres de lugar más antiguos de las Illes Balears? La historia se sitúa cuando las tropas de Jaime I el Conquistador arrebataron Mallorca a los árabes en 1229; una vez asegurado el territorio, dejaron valiosos códices repartimentales de tierras y fincas que ofrecían, entre nombres de lugar latinos, árabes o catalanes, valiosos restos lingüísticos de las culturas prerromanas que habitaron las islas. Y es que, al llegar a Mallorca el cónsul Quinto Cecilio Metelo, en el año 123 antes de nuestra Era, hacía ya más de dos mil años que las islas estaban habitadas. Pues existía un sustrato toponímico indígena importante, mucho mayor que los escasos restos citados por los autores clásicos, como Bocchorum, Guium o Tucis. De alguno de esos fósiles toponímicos trata este libro.