Joseph Brodsky, one of the most prominent contemporary American poets, is also among the finest living poets in the Russian language. Nevertheless, his poetry and the crucial bilingual dimension of his poetic world are still insufficiently understood by Western audiences. How did the Russian-born Brodsky arrive at his present status as an international man of letters and American poet laureate? Has he been created by his bilingual experience, or has he fashioned the bilingual self as a necessary precondition for writing poetry in the first place? Here David Bethea suggests that the key to Brodsky, perhaps the last of the great Russian poets in the "bardic" mode, is in his relation to others, or the Other.Brodsky's master trope turns out to be "triangular vision," the tendency to mediate a prior model (Dante) with a closer model (Mandelstam) in the creation of a palimpsest-like text in which the poet is implicated as a triangulated hybrid of these earlier incarnations. In pursuing this theme, Bethea compares and contrasts Brodsky to the poet's favorite models--Donne, Auden, Mandelstam, and Tsvetaeva--and analyzes his fundamental differences with Nabokov, the only Russian exile of Brodsky's stature to rival him as a bilingual phenomenon. Various critical paradigms are used throughout the study as foils to Brodsky's thinking.Originally published in 1994.The Princeton Legacy Library uses the latest print-on-demand technology to again make available previously out-of-print books from the distinguished backlist of Princeton University Press. These editions preserve the original texts of these important books while presenting them in durable paperback and hardcover editions. The goal of the Princeton Legacy Library is to vastly increase access to the rich scholarly heritage found in the thousands of books published by Princeton University Press since its founding in 1905.
La marca de laigua és un llibre sobre Venècia, però és, sobretot, una interpretació singular dallò que ens sedueix daquesta ciutat fabulosa: la combinació de llum i penombra, lempremta del passat sobre la pedra, els reflexos de larquitectura sobre la superfície de laigua, latmosfera especial que sorgeix del contrast entre el que és perible i el que podria semblar immortal... Fruit duna sensibilitat molt poca comuna, aquest bellíssim cant damor a Venècia del premi Nobel Joseph Brodsky és una guia dexcepció per deixar-se perdre duna manera real o imaginària per la ciutat dels canals.
Menos que uno es, en el sentido más amplio de la expresión, una magnífica autobiografía intelectual. Al lado de textos que son homenajes a su ciudad natal o a la memoria de sus padres, aparecen ensayos sobre poesía y poética. Sus análisis de la obra de escritores rusos como Ajmátova, Tsvietáieva y Mandelstam y de autores como Auden, Montale, Cavafis y Derek Walcott son explicaciones luminosas y absorbentes de la poesía del siglo XX. «Catástrofes en el aire», que aborda la historia y el futuro de la prosa rusa, es una exposición original y emocionante de la vida y la muerte de una tradición literaria. Inevitablemente, Menos que uno trata también de política. Ensayos como «Sobre la tiranía» y «Huida de Bizancio» constituyen profundas meditaciones sobre la historia y la edad moderna.
En Marca de agua, un mosaico de 51 breves secuencias, Joseph Brodsky se sirve de sus visitas anuales a Venecia para meditar sobre la relación entre el agua y la tierra, la luz y la oscuridad, el tiempo presente y el pasado, el deseo y su satisfacción, la vida y la muerte. Estampas poéticas, estampas venecianas, estas reflexiones acerca de la ciudad abren brechas en la memoria del escritor, que entrelaza recuerdos personales con hechos acaecidos en esta ciudad de agua, agua que, como él mismo dice «la golpea y la rompe en pedazos, aunque al final la recoja y la lleve consigo hasta depositarla, intacta, en el Adriático». Para el lector esa percepción y ese contrapunto entre imágenes y pensamientos se asociarán para siempre con el nombre de Venecia.
Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desembocadura dun riu que ve dels grecs i dels romans, que samara de la tradició jueva, que devora lalta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que lacull, langlosaxona. Considerava la poesia com la forma suprema de lallocució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que lenvolta, i afirmava que quan sescriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic». Arquitecte de les imatges poètiques i geògraf de la dimensió entre lespai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que sanunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen dun to, obro les orelles i la resta és com tocar el piano amb el suport del pedal; si un té sort, els primers tons ja sonen bé. La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans». Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que tots aquests poemes són a vida o mort. El poeta i assagista rus Iósif Brodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad lany 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonat per primera vegada. Dos anys després, va repetir lexperiència i als vint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada lany 1965. Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després duna breu estada a Europa, es va installar als Estats Units, on el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la a lautoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia. Lany 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel. Va morir lany 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abans de la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de lIsola di San Michele, a Venècia.
En esta diversa y rica colección de ensayos, Joseph Brodsky dedica una mirada reflexiva a sus tempranas experiencias de vida en Rusia y posterior exilio en Estados Unidos. Dando prueba de una extraordinaria erudición, Brodsky explora en esta obra temas tan variados como la dinámica de la poesía, el arte de la lectura, la naturaleza de la historia y las dificultades que asolan al escritor émigré. Incluye también el hilarante relato de un desastroso viaje a Brasil, consejos a sus alumnos, un homenaje a Marco Aurelio, y estudios sobre Robert Frost, Thomas Hardy, Horacio y otros autores y pensadores que merecieron su estudio y atención. Asimismo recoge íntegro el discurso que pronunció en la ceremonia de entrega del Premio Nobel de 1987, titulado «Inusual semblante», en el que parafraseando a Ajmátova afirma que: «El verso crece en verdad de la basura; y las raíces de la prosa no son más honorables».
Joseph Brodsky, one of the most prominent contemporary American poets, is also among the finest living poets in the Russian language. Nevertheless, his poetry and the crucial bilingual dimension of his poetic world are still insufficiently understood by Western audiences. How did the Russian-born Brodsky arrive at his present status as an international man of letters and American poet laureate? Has he been created by his bilingual experience, or has he fashioned the bilingual self as a necessary precondition for writing poetry in the first place? Here David Bethea suggests that the key to Brodsky, perhaps the last of the great Russian poets in the "bardic" mode, is in his relation to others, or the Other.Brodsky's master trope turns out to be "triangular vision," the tendency to mediate a prior model (Dante) with a closer model (Mandelstam) in the creation of a palimpsest-like text in which the poet is implicated as a triangulated hybrid of these earlier incarnations. In pursuing this theme, Bethea compares and contrasts Brodsky to the poet's favorite models--Donne, Auden, Mandelstam, and Tsvetaeva--and analyzes his fundamental differences with Nabokov, the only Russian exile of Brodsky's stature to rival him as a bilingual phenomenon. Various critical paradigms are used throughout the study as foils to Brodsky's thinking.Originally published in 1994.The Princeton Legacy Library uses the latest print-on-demand technology to again make available previously out-of-print books from the distinguished backlist of Princeton University Press. These editions preserve the original texts of these important books while presenting them in durable paperback and hardcover editions. The goal of the Princeton Legacy Library is to vastly increase access to the rich scholarly heritage found in the thousands of books published by Princeton University Press since its founding in 1905.
La marca de laigua és un llibre sobre Venècia, però és, sobretot, una interpretació singular dallò que ens sedueix daquesta ciutat fabulosa: la combinació de llum i penombra, lempremta del passat sobre la pedra, els reflexos de larquitectura sobre la superfície de laigua, latmosfera especial que sorgeix del contrast entre el que és perible i el que podria semblar immortal... Fruit duna sensibilitat molt poca comuna, aquest bellíssim cant damor a Venècia del premi Nobel Joseph Brodsky és una guia dexcepció per deixar-se perdre duna manera real o imaginària per la ciutat dels canals.
Menos que uno es, en el sentido más amplio de la expresión, una magnífica autobiografía intelectual. Al lado de textos que son homenajes a su ciudad natal o a la memoria de sus padres, aparecen ensayos sobre poesía y poética. Sus análisis de la obra de escritores rusos como Ajmátova, Tsvietáieva y Mandelstam y de autores como Auden, Montale, Cavafis y Derek Walcott son explicaciones luminosas y absorbentes de la poesía del siglo XX. «Catástrofes en el aire», que aborda la historia y el futuro de la prosa rusa, es una exposición original y emocionante de la vida y la muerte de una tradición literaria. Inevitablemente, Menos que uno trata también de política. Ensayos como «Sobre la tiranía» y «Huida de Bizancio» constituyen profundas meditaciones sobre la historia y la edad moderna.
En Marca de agua, un mosaico de 51 breves secuencias, Joseph Brodsky se sirve de sus visitas anuales a Venecia para meditar sobre la relación entre el agua y la tierra, la luz y la oscuridad, el tiempo presente y el pasado, el deseo y su satisfacción, la vida y la muerte. Estampas poéticas, estampas venecianas, estas reflexiones acerca de la ciudad abren brechas en la memoria del escritor, que entrelaza recuerdos personales con hechos acaecidos en esta ciudad de agua, agua que, como él mismo dice «la golpea y la rompe en pedazos, aunque al final la recoja y la lleve consigo hasta depositarla, intacta, en el Adriático». Para el lector esa percepción y ese contrapunto entre imágenes y pensamientos se asociarán para siempre con el nombre de Venecia.
Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desembocadura dun riu que ve dels grecs i dels romans, que samara de la tradició jueva, que devora lalta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que lacull, langlosaxona. Considerava la poesia com la forma suprema de lallocució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que lenvolta, i afirmava que quan sescriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic». Arquitecte de les imatges poètiques i geògraf de la dimensió entre lespai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que sanunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen dun to, obro les orelles i la resta és com tocar el piano amb el suport del pedal; si un té sort, els primers tons ja sonen bé. La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans». Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que tots aquests poemes són a vida o mort. El poeta i assagista rus Iósif Brodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad lany 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonat per primera vegada. Dos anys després, va repetir lexperiència i als vint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada lany 1965. Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després duna breu estada a Europa, es va installar als Estats Units, on el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la a lautoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia. Lany 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel. Va morir lany 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abans de la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de lIsola di San Michele, a Venècia.
En esta diversa y rica colección de ensayos, Joseph Brodsky dedica una mirada reflexiva a sus tempranas experiencias de vida en Rusia y posterior exilio en Estados Unidos. Dando prueba de una extraordinaria erudición, Brodsky explora en esta obra temas tan variados como la dinámica de la poesía, el arte de la lectura, la naturaleza de la historia y las dificultades que asolan al escritor émigré. Incluye también el hilarante relato de un desastroso viaje a Brasil, consejos a sus alumnos, un homenaje a Marco Aurelio, y estudios sobre Robert Frost, Thomas Hardy, Horacio y otros autores y pensadores que merecieron su estudio y atención. Asimismo recoge íntegro el discurso que pronunció en la ceremonia de entrega del Premio Nobel de 1987, titulado «Inusual semblante», en el que parafraseando a Ajmátova afirma que: «El verso crece en verdad de la basura; y las raíces de la prosa no son más honorables».