No te pierdas la segunda entrega de Smiley, el espía desencantado que encumbró a John Le Carré Ailsa Brimley, vieja amiga de George Smiley y editora de un pequeño periódico, ha recibido una carta de una lectora en la que afirma que su marido intenta asesinarla. La carta llega a destino demasiado tarde, pues, en extrañas circunstancias, sin indicios que prueben la intervención de un asesino, Stella Rode, la mujer de un profesor del distinguido colegio Carne, ya está muerta. Para hacerle un favor a Ailsa, Smiley acudirá a Carne e irá desvelando, capa a capa, la compleja red de intrigas y odios que sustenta a uno de los colegios más exclusivos y conservadores de Gran Bretaña. «El mejor novelista de su generación.» The Herald
El servei secret britànic té un agent doble soviètic infiltrat al seu cim en plena guerra freda. Després d'aconseguir una inesperada revelació, un espia anglès ha advertit del talp el responsable del conjunt dels serveis d'intelligència britànics, el qual recorre a l'agent semiretirat George Smiley perquè descobreixi qui és el traïdor al nucli de la seva cúpula, sense que els seus integrants sàpiguen res de la investigació. Mostra insuperable del thriller d'espionatge, "El talp" ha estat adaptat pel brillant realitzador suec Tomas Alfredson i amb l'enfrontament interpretatiu, i en la ficció, dels populars actors anglesos Gary Oldman i Colin Firth. Aquesta nova edició de la novel·la conté un pròleg de l'autor, inèdit en català.
Nat, un veterano de cuarenta y siete años de los servicios secretos británicos, cree que sus años en la agencia han concluido. Está de vuelta en Londres con su mujer, la resignada Prue. Pero con la amenaza creciente de Moscú, la Oficina tiene otra misión para él: hacerse cargo de una difunta subestación de Londres con un desorganizado grupo de agentes. El único destello de luz en el equipo es la joven Florence, que tiene la mirada puesta enel Departamento Rusia y en un oligarca ucraniano involucrado en oscuros tejemanejes. Además de espía, Nat es un apasionado jugador de bádminton. Su habitual contrincante de los lunes por la tarde tiene la mitad de años que él. Es el introspectivo y solitario Ed, que odia el Brexit, aborrece a Trump y detesta su trabajo en una impersonal agencia de medios de comunicación. Y, por improbable que parezca, es Ed quien arrastrará a Prue, a Florence y al propio Nat por la senda de la indignación política en la que todosacabarán atrapados.
L'any 1963, en la privadesa més absoluta, John le Carré va escriure L'espia que tornava del fred, novel·la que amb el temps es convertiria en un clàssic de la literatura d'espionatge. Cinquanta anys després, en un pròleg inèdit revelador, John le Carré fa balanç d'aquells inicis i de l'esclat que va suposar la novel·la. «Vaig escriure L'espia que tornava del fred quan tenia trenta anys, en un estat d'intensa tensió i aïllament, i en la més absoluta intimitat. Aleshores era un funcionari d'intel·ligència amb la tapadora de diplomàtic a l'ambaixada britànica a Bonn. Era un secret per als meus companys de feina, i la major part del temps per a mi mateix. Havia escrit un parell de novel·les, necessàriament amb pseudònim, i l'organització per a qui treballava m'havia donat el vistiplau per publicar-les. Després de pensar-s'ho molt, també van donar el vistiplau a L'espia que tornava del fred. Encara avui no sé què hauria fet si no me l'haguessin donat...» JOHN LE CARRÉ
No te pierdas la segunda entrega de Smiley, el espía desencantado que encumbró a John Le Carré Ailsa Brimley, vieja amiga de George Smiley y editora de un pequeño periódico, ha recibido una carta de una lectora en la que afirma que su marido intenta asesinarla. La carta llega a destino demasiado tarde, pues, en extrañas circunstancias, sin indicios que prueben la intervención de un asesino, Stella Rode, la mujer de un profesor del distinguido colegio Carne, ya está muerta. Para hacerle un favor a Ailsa, Smiley acudirá a Carne e irá desvelando, capa a capa, la compleja red de intrigas y odios que sustenta a uno de los colegios más exclusivos y conservadores de Gran Bretaña. «El mejor novelista de su generación.» The Herald
El servei secret britànic té un agent doble soviètic infiltrat al seu cim en plena guerra freda. Després d'aconseguir una inesperada revelació, un espia anglès ha advertit del talp el responsable del conjunt dels serveis d'intelligència britànics, el qual recorre a l'agent semiretirat George Smiley perquè descobreixi qui és el traïdor al nucli de la seva cúpula, sense que els seus integrants sàpiguen res de la investigació. Mostra insuperable del thriller d'espionatge, "El talp" ha estat adaptat pel brillant realitzador suec Tomas Alfredson i amb l'enfrontament interpretatiu, i en la ficció, dels populars actors anglesos Gary Oldman i Colin Firth. Aquesta nova edició de la novel·la conté un pròleg de l'autor, inèdit en català.
Nat, un veterano de cuarenta y siete años de los servicios secretos británicos, cree que sus años en la agencia han concluido. Está de vuelta en Londres con su mujer, la resignada Prue. Pero con la amenaza creciente de Moscú, la Oficina tiene otra misión para él: hacerse cargo de una difunta subestación de Londres con un desorganizado grupo de agentes. El único destello de luz en el equipo es la joven Florence, que tiene la mirada puesta enel Departamento Rusia y en un oligarca ucraniano involucrado en oscuros tejemanejes. Además de espía, Nat es un apasionado jugador de bádminton. Su habitual contrincante de los lunes por la tarde tiene la mitad de años que él. Es el introspectivo y solitario Ed, que odia el Brexit, aborrece a Trump y detesta su trabajo en una impersonal agencia de medios de comunicación. Y, por improbable que parezca, es Ed quien arrastrará a Prue, a Florence y al propio Nat por la senda de la indignación política en la que todosacabarán atrapados. 
L'any 1963, en la privadesa més absoluta, John le Carré va escriure L'espia que tornava del fred, novel·la que amb el temps es convertiria en un clàssic de la literatura d'espionatge. Cinquanta anys després, en un pròleg inèdit revelador, John le Carré fa balanç d'aquells inicis i de l'esclat que va suposar la novel·la. «Vaig escriure L'espia que tornava del fred quan tenia trenta anys, en un estat d'intensa tensió i aïllament, i en la més absoluta intimitat. Aleshores era un funcionari d'intel·ligència amb la tapadora de diplomàtic a l'ambaixada britànica a Bonn. Era un secret per als meus companys de feina, i la major part del temps per a mi mateix. Havia escrit un parell de novel·les, necessàriament amb pseudònim, i l'organització per a qui treballava m'havia donat el vistiplau per publicar-les. Després de pensar-s'ho molt, també van donar el vistiplau a L'espia que tornava del fred. Encara avui no sé què hauria fet si no me l'haguessin donat...» JOHN LE CARRÉ