« En les meves experiències editorials ha tingut un paper determinant Joan Vinyoli. Si jo no hagués estudiat al Liceu Francès, no hauria tingut accés al cercle d'intel·lectuals de l'exili interior, i no hauria assistit l'any 1954 a una lectura privada d'El callat de Vinyoli feta pel mateix poeta a casa de la professora Carmina Pleyán. » Xavier Folch
La poesía de Joan Vinyoli (1914-1984) participa de ámbitos diferentes, encuentra un equilibrio privado entre materiales y tratamientos que se dirían a veces irreconciliables. Mistérica y al mismo tiempo terrenal, órfica y partidaria de lo palmario, exquisita y aficionada a la administración de sabios prosaísmos. Equidistante siempre del saber biográfico y del llamémoslo así transmigratorio, intuitivo. Diáfana y llena de espejismos. La aventura de leerlo, de traducirlo, significa aproximarse al sentido hondo de la poesía: asistir a la aventura verbal mediante la que alguien nos refiere su aventura en el mundo. Vinyoli tuvo una alta consideración de la poesía, de la labor del poeta, del sentido que la poesía alcanzaba en su figura de poeta y en su trayectoria privada, que eran uno y el mismo asunto. Con palabras precisas, de un bronce muy vivido, nos habló de todo lo que importa a un lector como hombre.
Amb la lectura d'aquest llibre coneixeràs onze de les millors creacions literàries dels autors més emblemàtics de la Literatura mundial d'Aventures de Pirates i Corsaris, els quals no eren el mateix, malgrat que motles vegades gairebé es confonien.El Pirates es repartien entre ells tot el que capturaven o robaven.Els Corsaris tenien "patent de cors", és a dir, actuaven amb el beneplàcit d'alguns països, que també en sortien beneficiats.
«Aquests poemes no necessiten "protecció ni companyia de cap mena" perquè "armats únicament de llur força" han arribat a dalt de tot, allà on "ja l'escala no segueix i dóna al buit". Des d'Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb "l'indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons". Contra el no-res, "que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa", s'inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt. [...] El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna a Maragall, Alcover, Guerau, Carner, Salvà, Papasseit, Riba... culmina en Vinyoli, i això que els cims que l'envolten o l'acompanyen són alts: Foix, Pere Quart, Espriu, Ferrater, Brossa, Estellés, Bonet...».Enric Cassasses
Selección de 33 poemas fundamentales de uno de los grandes poetas de la literatura catalana del siglo XX. "Daría toda mi obra por un verso de Vinyoli" (Salvador Espriu) Antología bilingüe castellano/ catalán. Edición y prólogo de Jordi Llavina (comisario de los actos del centanario del nacimiento de Joan Vinyoli) y tradu cción de Carlos Vitale (Premio Ángel Crespo de traducción).
Con la lectura de este libro conocerás once de las mejores creaciones literarias de los autores más emblemáticos de la Literatura mundial de Aventuras de Piratas y Corsarios, que no eran lo mismo, aunque muchas veces casi se confundían. Los Piratas todo lo apresado o robado se lo repartían entre ellos. Los Corsarios tenían "patente de corso", es decir, actuaban con el beneplácito de algunos países que también salían beneficiados. ¡Disfruta viendo cómo las páginas cobran vida y descubre las imágenes que no aparecen en la página impresa a través de la Realidad Aumentada!
Amb la lectura d?aquest llibre coneixeràs onze de les millors creacions literàries dels autors més emblemàtics de la Literatura mundial d?Aventures de Pirates i Corsaris, els quals no eren el mateix, malgrat que moltes vegades gairebé es confonien. Els Pirates es repartien entre ells tot el que capturaven o robaven. Els Corsaris tenien ?patent de cors?, és a dir, actuaven amb el beneplàcit d?alguns països, que també en sortien beneficiats.
La obra de Vinyoli es un claro exponente de la alianza entre la poesía entendida como «canto» (en la línea de su maestro Carles Riba) y como aproximación a la realidad más próxima y cotidiana, aquello que nos acompaña o sucede a diario. Un acercamiento que ya se plasmó en su libro Realidades pero que cobra forma definitiva en Todo es ahora y nada (1970). El malestar existencial, la rememoración de geografías pasadas y los grandes temas como el amor, la muerte y la vida se entretejen en versos irónicos, prosaicos y rotos por unos encabalgamientos que sitúan al lector ante la verdad de la existencia. Esta traducción no aspira sino a añadir un eslabón más al estudio de la obra de un hombre que sólo quiso ser «un hombre [más'> entre muchos».
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
Aquesta edició de Vent d?aram s?adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l?obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d?un estudi preliminar i d?uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d?un autor que mai no va distingir entre vida i obra, i que es va lliurar incondicionalment a la creació poètica per satisfer els seus anhels i entrar «en la foscúria que germina». Vent d?aram és una obra de maduresa, que recull els grans temes de la lírica de Vinyoli: la natura, l?amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, el desig de transcendència, el poder de la paraula... A través de cada poema, Vinyoli ens proposa un viatge cap a les fondàries de l?existència, una reflexió sobre el seu sentit i unes disquisicions d?ordre moral. Estudi preliminar i complements didàctics a cura de Miquel Martín i Serra, escriptor i estudiós de l?obra de Vinyoli. Ha publicat diversos articles i estudis sobre el poeta i ha pres part en el II Simposi Internacional Joan Vinyoli. També n?ha divulgat l?obra a través de conferències, recitals comentats i rutes poètiques.
L?antologia poètica de Joan Vinyoli que ha elaborat i prologat Joan Margarit pretén desvelar quin és el nucli dels millors poemes vinyolians i d?on ve l?excel·lència d?aquests poemes escampats per tota l?obra i que el converteixen en ?un dels poetes més grans en llengua catalana?.Joan Margarit fa una llarga introducció que és, a més d?un text crític important sobre la poesia de Vinyoli, una aproximació a la persona, a partir d?una recerca molt particular i de vivències personals al voltant de la vida sentimental de l?últim Vinyoli. Ho fa sempre des de l?admiració i amb respecte, però també sense concessions a l?hora d?acostar-se al que és fonamental per entendre el personatge i la seva vida, és a dir, la seva poesia.
« En les meves experiències editorials ha tingut un paper determinant Joan Vinyoli. Si jo no hagués estudiat al Liceu Francès, no hauria tingut accés al cercle d'intel·lectuals de l'exili interior, i no hauria assistit l'any 1954 a una lectura privada d'El callat de Vinyoli feta pel mateix poeta a casa de la professora Carmina Pleyán. » Xavier Folch
La poesía de Joan Vinyoli (1914-1984) participa de ámbitos diferentes, encuentra un equilibrio privado entre materiales y tratamientos que se dirían a veces irreconciliables. Mistérica y al mismo tiempo terrenal, órfica y partidaria de lo palmario, exquisita y aficionada a la administración de sabios prosaísmos. Equidistante siempre del saber biográfico y del llamémoslo así transmigratorio, intuitivo. Diáfana y llena de espejismos. La aventura de leerlo, de traducirlo, significa aproximarse al sentido hondo de la poesía: asistir a la aventura verbal mediante la que alguien nos refiere su aventura en el mundo. Vinyoli tuvo una alta consideración de la poesía, de la labor del poeta, del sentido que la poesía alcanzaba en su figura de poeta y en su trayectoria privada, que eran uno y el mismo asunto. Con palabras precisas, de un bronce muy vivido, nos habló de todo lo que importa a un lector como hombre.
Amb la lectura d'aquest llibre coneixeràs onze de les millors creacions literàries dels autors més emblemàtics de la Literatura mundial d'Aventures de Pirates i Corsaris, els quals no eren el mateix, malgrat que motles vegades gairebé es confonien.El Pirates es repartien entre ells tot el que capturaven o robaven.Els Corsaris tenien "patent de cors", és a dir, actuaven amb el beneplàcit d'alguns països, que també en sortien beneficiats.
«Aquests poemes no necessiten "protecció ni companyia de cap mena" perquè "armats únicament de llur força" han arribat a dalt de tot, allà on "ja l'escala no segueix i dóna al buit". Des d'Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb "l'indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons". Contra el no-res, "que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa", s'inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt. [...] El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna a Maragall, Alcover, Guerau, Carner, Salvà, Papasseit, Riba... culmina en Vinyoli, i això que els cims que l'envolten o l'acompanyen són alts: Foix, Pere Quart, Espriu, Ferrater, Brossa, Estellés, Bonet...».Enric Cassasses
Selección de 33 poemas fundamentales de uno de los grandes poetas de la literatura catalana del siglo XX. "Daría toda mi obra por un verso de Vinyoli" (Salvador Espriu) Antología bilingüe castellano/ catalán. Edición y prólogo de Jordi Llavina (comisario de los actos del centanario del nacimiento de Joan Vinyoli) y tradu cción de Carlos Vitale (Premio Ángel Crespo de traducción).
Con la lectura de este libro conocerás once de las mejores creaciones literarias de los autores más emblemáticos de la Literatura mundial de Aventuras de Piratas y Corsarios, que no eran lo mismo, aunque muchas veces casi se confundían. Los Piratas todo lo apresado o robado se lo repartían entre ellos. Los Corsarios tenían "patente de corso", es decir, actuaban con el beneplácito de algunos países que también salían beneficiados. ¡Disfruta viendo cómo las páginas cobran vida y descubre las imágenes que no aparecen en la página impresa a través de la Realidad Aumentada!
Amb la lectura d?aquest llibre coneixeràs onze de les millors creacions literàries dels autors més emblemàtics de la Literatura mundial d?Aventures de Pirates i Corsaris, els quals no eren el mateix, malgrat que moltes vegades gairebé es confonien. Els Pirates es repartien entre ells tot el que capturaven o robaven. Els Corsaris tenien ?patent de cors?, és a dir, actuaven amb el beneplàcit d?alguns països, que també en sortien beneficiats.
La obra de Vinyoli es un claro exponente de la alianza entre la poesía entendida como «canto» (en la línea de su maestro Carles Riba) y como aproximación a la realidad más próxima y cotidiana, aquello que nos acompaña o sucede a diario. Un acercamiento que ya se plasmó en su libro Realidades pero que cobra forma definitiva en Todo es ahora y nada (1970). El malestar existencial, la rememoración de geografías pasadas y los grandes temas como el amor, la muerte y la vida se entretejen en versos irónicos, prosaicos y rotos por unos encabalgamientos que sitúan al lector ante la verdad de la existencia. Esta traducción no aspira sino a añadir un eslabón más al estudio de la obra de un hombre que sólo quiso ser «un hombre [más'> entre muchos».
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Enric Martin és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic. També és lector agosarat i activista de múltiples iniciatives culturals en el marc de l'ensenyament. Josep Paré és professor de llengua i de literatura catalanes a l'IES Jaume Callís de Vic, i, durant catorze anys, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat edicions i estudis sobre l'obra de Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Joaquim Ruyra, entre d'altres. Ha exercit de crític literari i de dramaturg. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges i membre de la Societat Verdaguer.
Aquesta edició de Vent d?aram s?adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l?obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d?un estudi preliminar i d?uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d?un autor que mai no va distingir entre vida i obra, i que es va lliurar incondicionalment a la creació poètica per satisfer els seus anhels i entrar «en la foscúria que germina». Vent d?aram és una obra de maduresa, que recull els grans temes de la lírica de Vinyoli: la natura, l?amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, el desig de transcendència, el poder de la paraula... A través de cada poema, Vinyoli ens proposa un viatge cap a les fondàries de l?existència, una reflexió sobre el seu sentit i unes disquisicions d?ordre moral. Estudi preliminar i complements didàctics a cura de Miquel Martín i Serra, escriptor i estudiós de l?obra de Vinyoli. Ha publicat diversos articles i estudis sobre el poeta i ha pres part en el II Simposi Internacional Joan Vinyoli. També n?ha divulgat l?obra a través de conferències, recitals comentats i rutes poètiques.
L?antologia poètica de Joan Vinyoli que ha elaborat i prologat Joan Margarit pretén desvelar quin és el nucli dels millors poemes vinyolians i d?on ve l?excel·lència d?aquests poemes escampats per tota l?obra i que el converteixen en ?un dels poetes més grans en llengua catalana?.Joan Margarit fa una llarga introducció que és, a més d?un text crític important sobre la poesia de Vinyoli, una aproximació a la persona, a partir d?una recerca molt particular i de vivències personals al voltant de la vida sentimental de l?últim Vinyoli. Ho fa sempre des de l?admiració i amb respecte, però també sense concessions a l?hora d?acostar-se al que és fonamental per entendre el personatge i la seva vida, és a dir, la seva poesia.
Edició millorada amb esmenes del Pep Solà. Inclou 6 poemes de Nietzsche traduïts per l?autor!