Hi ha diversos factors que singularitzen l'Epistolari Joan Colomines - Salvador Espriu. En primer lloc, perquè se n'han conservat les missives dels dos destinataris, fet excepcional, coneguda la dèria espriuana per la destrucció de qualsevol vestigi del que ell podia considerar de l'àmbit privat. En segon lloc, perquè el gruix més important de cartes -108, d'un total de 128- abraça la dècada dels anys 1960, un període important per als dos corresponsals: per a Colomines, són els anys d'irrupció meteòrica en l'escena intel·lectual catalana com a activista cultural i els de consolidació de la seva obra poètica i dramatúrgica; per a Espriu, és el moment del seu encimbellament com a poeta nacional i de màxima difusió de la seva obra. Finalment, perquè és una font d'informació cabdal per conèixer des de dintre aspectes importants de dues de les personalitats més potents del segle XX, des de l'evolució ideològica d'Espriu fins a les motivacions de l'activisme de Colomines.
Les vivències d'un lluitador per les llibertats nacionalsAquesta «Crònica de l'antifranquisme a Catalunya» és un relat col·lectiu, coral, de la resistència catalana contra la dictadura. Els textos aquí aplegats van ser escrits per l'autor entre el 1958 i 1977, mentre duia a terme una intensa activitat política clandestina. Són textos escrits en viu, que de vegades van ser publicats a les revistes de l'exili i als butlletins del Front Nacional de Catalunya, el principal partit nacionalista català d'aquella època, i del qual Colomines va arribar a ser-ne secretari general. De vegades, però, són fulls solts del dietari que l'autor ha anat escrivint al llarg de la seva vida i que, per ara, resta inèdit. La crònica any rere any d'empresonaments, d'assassinats i de sancions imposades pel règim franquista se sobreposa al que l'autor ens explica sobre les campanyes cíviques i de l'oposició, les vages obreres i estudiantils i, al capdavall, sobre la lluita pel restabliment deomocràtic, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.
Hi ha diversos factors que singularitzen l'Epistolari Joan Colomines - Salvador Espriu. En primer lloc, perquè se n'han conservat les missives dels dos destinataris, fet excepcional, coneguda la dèria espriuana per la destrucció de qualsevol vestigi del que ell podia considerar de l'àmbit privat. En segon lloc, perquè el gruix més important de cartes -108, d'un total de 128- abraça la dècada dels anys 1960, un període important per als dos corresponsals: per a Colomines, són els anys d'irrupció meteòrica en l'escena intel·lectual catalana com a activista cultural i els de consolidació de la seva obra poètica i dramatúrgica; per a Espriu, és el moment del seu encimbellament com a poeta nacional i de màxima difusió de la seva obra. Finalment, perquè és una font d'informació cabdal per conèixer des de dintre aspectes importants de dues de les personalitats més potents del segle XX, des de l'evolució ideològica d'Espriu fins a les motivacions de l'activisme de Colomines.
Les vivències d'un lluitador per les llibertats nacionalsAquesta «Crònica de l'antifranquisme a Catalunya» és un relat col·lectiu, coral, de la resistència catalana contra la dictadura. Els textos aquí aplegats van ser escrits per l'autor entre el 1958 i 1977, mentre duia a terme una intensa activitat política clandestina. Són textos escrits en viu, que de vegades van ser publicats a les revistes de l'exili i als butlletins del Front Nacional de Catalunya, el principal partit nacionalista català d'aquella època, i del qual Colomines va arribar a ser-ne secretari general. De vegades, però, són fulls solts del dietari que l'autor ha anat escrivint al llarg de la seva vida i que, per ara, resta inèdit. La crònica any rere any d'empresonaments, d'assassinats i de sancions imposades pel règim franquista se sobreposa al que l'autor ens explica sobre les campanyes cíviques i de l'oposició, les vages obreres i estudiantils i, al capdavall, sobre la lluita pel restabliment deomocràtic, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.