Poesía escénica XVI: En busca de un mismo reúne las primeras obras de teatro en la que Joan Brossa pone a primer término el componente textual, que ya no está al servicio de una expresión subconsciente, sino que se adscribe a las preceptivas ya las conve
Joan Brossa, este poeta que nos llegó del surrealismo, fue un investigador de la poesía ?lírica? y de sus implicaciones con la plástica, con gran presencia ?a pesar de las condenas a la ausencia que su obra sufrió en España? en el campo de la ?poesía visual? o decididamente ?escénica?, que no otra cosa es el drama. Lo que se puede llamar ?el teatro de Brossa? es una actividad dramática en estado perpetuo de tentativa, instalada en la desinstalación (valga esta paradoja), pues siempre mostró su no acomodo a las exigencias de los escenarios convencionales, y en el ámbito del teatro de lengua castellana del siglo XX quedó excluido también de los grupos de vanguardia y raramente traducido. Gran escritor en lengua catalana, compartió la fascinación ante las palabras con esa otra que experimentó ante el mundo de los objetos. Observador insólito de las realidades de su tiempo a través de los medios de su poesía visual, anotó y declaró el carácter ambiguo de los objetos y, secundariamente, su belleza. ?Descubridor de lo banal en lo insólito?, se ha dicho de él. Seguramente; pero también, y creemos que más, de lo insólito en lo banal de la vida cotidiana. ?Yo soy un inventor de estrategias?, dijo él en cierta ocasión, tratando vagamente de autodefinirse.
Publicat originalment el 1987, Viatge per la sextina aplega els quatre volums que Joan Brossa va dedicar a un forma poètica complexa i d'il·lustre conreu en la nostra literatura. Partint d'un coneixement profund del gènere, la invenció del qual s'atribueix al trobador Arnaut Daniel, Brossa en fa un tractament molt personal per tal d'adaptar-lo al seu sistema conceptual, les seves intencions i la seva poètica, i aconsegueix així ampliar i actualitzar les possibilitats de la sextina i presentar-la al lector contemporani novament afaiçonada.
I si llegim Brossa des de l'estricta contemporaneïtat? I si en fem una lectura fora dels marcs acadèmics? Com si Brossa hagués acabat de publicar algunes de les seves composicions i ens interpel·lessin ara mateix? Perquè quan el poeta escriu en contra de la iniquitat del poder, o fa lloances als rebels del seu temps, parla també de nosaltres, de la rebel·lia del present.
Joan Brossa té una ingent obra en prosa, tant autònoma i pròpia com vinculada a lobra daltres artistes i escriptors, en forma de pròlegs, comentaris, textos per a exposicions, etc. Aquest llibre reuneix els textos ja aplegats prèviament en els volums, Vivàrium, Anafil, Anafil 2, Anafil 3, Alfabet Desbaratat, a més de molts altres que no havien estat recollits en aquests, organitats, editats i prologats per lespecialista en lobra brossiana Glòria Bordons.
En Joan, de set anys, no s'està mai quiet, es distreu i no para atenció. L'Alèxia té cinc anys i no se li pot dur la contrària perquè sempre està enfadada. En Miquel, de quatre anys, és tossut i té una fixació amb el color vermell; si ha de pujar en un cotxe d'un altre color fa una rebequeria. La Laura, intel·ligent i sociable, fa segon de primària i encara li costa molt de llegir. En Joan, l'Alèxia, en Miquel i la Laura, i tants nens i nenes com ells, serveixen a Agnès Brossa per parlar de criatures amb problemes de conducta, d'aprenentatge o d'hàbits i de com ajudar-les a créixer. L'autora anima mares, pares i mestres a no ignorar les dificultats que presenten alguns infants, que no avancen adequadament en el llenguatge, que tenen por, que no saben dormir sols, que no volen separar-se dels pares... i els ofereix pautes educatives específiques per ajudar-los a madurar en tots els sentits.
Joan Brossa va transgredir constantment els límits entre art, poesia i vida. Aquesta màxima també la va traslladar a la seva immensa i, quasi diríem, inabastable creació literària. Va ser un autor prolífic que va considerar els límits entre art i literatura com una oportunitat per crear noves formes totalment avantguardistes i originals. I bona mostra d?aquesta actitud vital i artística és la seva poesia visual: on acaba el poema i on comença l?obra d?art? Amb motiu del centenari del naixement del poeta, dramaturg i artista català, i de la mà de la Fundació Joan Brossa, en aquest recopilatori presentem una selecció de 53 poemes i 30 poemes visuals que tenen com a punt en comú la transgressió de la forma en la poesia clàssica i el diàleg entre les diverses expressions de l?art.
JOAN BROSSA (Barcelona, 1919-1998) trabajó intensamente en lo que acabaría siendo su poesía visual entre 1959 y 1970, creando dos conjuntos de libros de poemas visuales, Suites de poesia visual (1959-1969) y Poemes habitables (1970). Son, sin lugar a dudas, el terreno en el cual Brossa proyecta, de todas las maneras posibles, la poesía y la lengua, el significado y la escritura, hacia la contemplación, la meditación, el sinsentido, la plasticidad, la sorpresa y la reivindicación. Esta antología presenta facsímiles de cincuenta y ocho poemas visuales raras veces expuestos y en su mayoría inéditos, manteniendo su materialidad original.
Poesía escénica XVI: En busca de un mismo reúne las primeras obras de teatro en la que Joan Brossa pone a primer término el componente textual, que ya no está al servicio de una expresión subconsciente, sino que se adscribe a las preceptivas ya las conve
Joan Brossa, este poeta que nos llegó del surrealismo, fue un investigador de la poesía ?lírica? y de sus implicaciones con la plástica, con gran presencia ?a pesar de las condenas a la ausencia que su obra sufrió en España? en el campo de la ?poesía visual? o decididamente ?escénica?, que no otra cosa es el drama. Lo que se puede llamar ?el teatro de Brossa? es una actividad dramática en estado perpetuo de tentativa, instalada en la desinstalación (valga esta paradoja), pues siempre mostró su no acomodo a las exigencias de los escenarios convencionales, y en el ámbito del teatro de lengua castellana del siglo XX quedó excluido también de los grupos de vanguardia y raramente traducido. Gran escritor en lengua catalana, compartió la fascinación ante las palabras con esa otra que experimentó ante el mundo de los objetos. Observador insólito de las realidades de su tiempo a través de los medios de su poesía visual, anotó y declaró el carácter ambiguo de los objetos y, secundariamente, su belleza. ?Descubridor de lo banal en lo insólito?, se ha dicho de él. Seguramente; pero también, y creemos que más, de lo insólito en lo banal de la vida cotidiana. ?Yo soy un inventor de estrategias?, dijo él en cierta ocasión, tratando vagamente de autodefinirse.
Publicat originalment el 1987, Viatge per la sextina aplega els quatre volums que Joan Brossa va dedicar a un forma poètica complexa i d'il·lustre conreu en la nostra literatura. Partint d'un coneixement profund del gènere, la invenció del qual s'atribueix al trobador Arnaut Daniel, Brossa en fa un tractament molt personal per tal d'adaptar-lo al seu sistema conceptual, les seves intencions i la seva poètica, i aconsegueix així ampliar i actualitzar les possibilitats de la sextina i presentar-la al lector contemporani novament afaiçonada.
I si llegim Brossa des de l'estricta contemporaneïtat? I si en fem una lectura fora dels marcs acadèmics? Com si Brossa hagués acabat de publicar algunes de les seves composicions i ens interpel·lessin ara mateix? Perquè quan el poeta escriu en contra de la iniquitat del poder, o fa lloances als rebels del seu temps, parla també de nosaltres, de la rebel·lia del present.
Joan Brossa té una ingent obra en prosa, tant autònoma i pròpia com vinculada a lobra daltres artistes i escriptors, en forma de pròlegs, comentaris, textos per a exposicions, etc. Aquest llibre reuneix els textos ja aplegats prèviament en els volums, Vivàrium, Anafil, Anafil 2, Anafil 3, Alfabet Desbaratat, a més de molts altres que no havien estat recollits en aquests, organitats, editats i prologats per lespecialista en lobra brossiana Glòria Bordons.
En Joan, de set anys, no s'està mai quiet, es distreu i no para atenció. L'Alèxia té cinc anys i no se li pot dur la contrària perquè sempre està enfadada. En Miquel, de quatre anys, és tossut i té una fixació amb el color vermell; si ha de pujar en un cotxe d'un altre color fa una rebequeria. La Laura, intel·ligent i sociable, fa segon de primària i encara li costa molt de llegir. En Joan, l'Alèxia, en Miquel i la Laura, i tants nens i nenes com ells, serveixen a Agnès Brossa per parlar de criatures amb problemes de conducta, d'aprenentatge o d'hàbits i de com ajudar-les a créixer. L'autora anima mares, pares i mestres a no ignorar les dificultats que presenten alguns infants, que no avancen adequadament en el llenguatge, que tenen por, que no saben dormir sols, que no volen separar-se dels pares... i els ofereix pautes educatives específiques per ajudar-los a madurar en tots els sentits.
Joan Brossa va transgredir constantment els límits entre art, poesia i vida. Aquesta màxima també la va traslladar a la seva immensa i, quasi diríem, inabastable creació literària. Va ser un autor prolífic que va considerar els límits entre art i literatura com una oportunitat per crear noves formes totalment avantguardistes i originals. I bona mostra d?aquesta actitud vital i artística és la seva poesia visual: on acaba el poema i on comença l?obra d?art? Amb motiu del centenari del naixement del poeta, dramaturg i artista català, i de la mà de la Fundació Joan Brossa, en aquest recopilatori presentem una selecció de 53 poemes i 30 poemes visuals que tenen com a punt en comú la transgressió de la forma en la poesia clàssica i el diàleg entre les diverses expressions de l?art.
JOAN BROSSA (Barcelona, 1919-1998) trabajó intensamente en lo que acabaría siendo su poesía visual entre 1959 y 1970, creando dos conjuntos de libros de poemas visuales, Suites de poesia visual (1959-1969) y Poemes habitables (1970). Son, sin lugar a dudas, el terreno en el cual Brossa proyecta, de todas las maneras posibles, la poesía y la lengua, el significado y la escritura, hacia la contemplación, la meditación, el sinsentido, la plasticidad, la sorpresa y la reivindicación. Esta antología presenta facsímiles de cincuenta y ocho poemas visuales raras veces expuestos y en su mayoría inéditos, manteniendo su materialidad original.