Este libro constituye un verdadero hito bibliográfico, tanto por su valor intrínseco como por su especial significación. La «suite» de dibujos de Antoni Tàpies fue realizada entre 1950-1951, en el momento culminante de su etapa onírica, cuando la huella del surrealismo y la consolidación de su propia personalidad cristalizaban ya en obras de una extraordinaria altura. Los poemas en prosa de Joan Brossa, contemporáneos de dichos dibujos, son una visión paralela del mundo en lo literario, con unos hallazgos de profundo lirismo y una originalidad que justifican, por sí solos, el primerísimo lugar que ocupa este poeta en la literatura catalana.Así unidos, dibujos y poemas, constituyen además un testimonio de aquellos años en que fueron realizados.
Poesia escènica V: Ser al món l'any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l'univers de lautor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l'espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l'alçada, prendren consciència i il·luminar els altres navegants de l'existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d'obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l'amor passional que senten els protagonistes de La xarxa que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica o en el quotidià del matrimoni dEl torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l'experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d'un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l'actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se'n va fer el 2005 a l'Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.
L'obra de Brossa, artista renovador del llenguatge, suposa un trencaclosques d'escenes diferents que, en aquest cas, recreen el llenguatge i els costums populars. El dia del profeta està protagonitzat, entre altres, per uns lampistes que viuen una situació còmica quan miren d'arreglar uns llums per al profeta Amós que, al segle VIII abans de Crist, s'enfronta al poder polític. També unes velles que amaguen un secret terrible a casa seva, i altres protagonistes són Sa Eminència i Sa Excel·lència, símbols de la manipulació que duien a terme les forces religioses i polítiques en temps del franquisme. Text profundament anticlerical i antiautoritari que recull i sintetitza els termes més recurrents del seu teatre.
Este libro constituye un verdadero hito bibliográfico, tanto por su valor intrínseco como por su especial significación. La «suite» de dibujos de Antoni Tàpies fue realizada entre 1950-1951, en el momento culminante de su etapa onírica, cuando la huella del surrealismo y la consolidación de su propia personalidad cristalizaban ya en obras de una extraordinaria altura. Los poemas en prosa de Joan Brossa, contemporáneos de dichos dibujos, son una visión paralela del mundo en lo literario, con unos hallazgos de profundo lirismo y una originalidad que justifican, por sí solos, el primerísimo lugar que ocupa este poeta en la literatura catalana.Así unidos, dibujos y poemas, constituyen además un testimonio de aquellos años en que fueron realizados.
Poesia escènica V: Ser al món l'any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l'univers de lautor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l'espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l'alçada, prendren consciència i il·luminar els altres navegants de l'existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d'obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l'amor passional que senten els protagonistes de La xarxa que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica o en el quotidià del matrimoni dEl torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l'experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d'un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l'actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se'n va fer el 2005 a l'Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.
L'obra de Brossa, artista renovador del llenguatge, suposa un trencaclosques d'escenes diferents que, en aquest cas, recreen el llenguatge i els costums populars. El dia del profeta està protagonitzat, entre altres, per uns lampistes que viuen una situació còmica quan miren d'arreglar uns llums per al profeta Amós que, al segle VIII abans de Crist, s'enfronta al poder polític. També unes velles que amaguen un secret terrible a casa seva, i altres protagonistes són Sa Eminència i Sa Excel·lència, símbols de la manipulació que duien a terme les forces religioses i polítiques en temps del franquisme. Text profundament anticlerical i antiautoritari que recull i sintetitza els termes més recurrents del seu teatre.
Un delicado volumen en el que las imágenes de Madoz dialogan con la poesía de Brossa.