Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Hugo Víctor
This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.
El diablo contribuye a terminar la edificación de una iglesia a cambio del alma del primero que entre en ella una vez acabada. La picardía de un monje será quien salve a la comunidad de tan tremendo pacto. Se completa con el relato "Las estatuas".
En el París del siglo XV, con sus sombrías callejuelas pobladas por desheredados de la fortuna y espíritus atormentados, la gitana Esmeralda, que predice el porvenir y atrae fatalmente a los hombres, es acusada injustamente de la muerte de su amado y condenada al patíbulo. Agradecido por el apoyo que en otro tiempo recibió de ella, Quasimodo, campanero de Nuestra Señora, de fuerza hercúlea y cuya horrible fealdad esconde un corazón sensible, la salva y le da asilo en la catedral. Nuestra Señora de París ha dado lugar a numerosos libretos de ópera y a varias versiones cinematográficas.
Amb L?últim dia d?un condemnat (1828) Victor Hugo va escriure, sens dubte, l?al·legat més ardent mai pronunciat contra la pena de mort. Aquest relat es presenta aquí precedit de Claude Gueux (1834), una narració breu basada en un fet real on l?escriptor francès relata l?empresonament d?un pobre obrer que va robar per alimentar la seva família. En tots dos relats Hugo denúncia la pena capital i la presó com els instruments d?una societat que no sap respondre més que amb la repressió contra la penúria dels miserables. Escrita en primera persona , a L?últim dia d?un condemnat Victor Hugo aconsegueix que el lector s?identifiqui amb el narrador i li encomani l?angoixa i les inútils esperances del condemnat, així com transmetre-li l?absurditat que suposa trobar-se en la situació d?algú a qui la guillotina li segarà el coll al cap d?unes hores. Ambdós textos són una lliçó d?escriptura i d?humanitat colpidors.
