Acompaña al viejo Santiago a su pesca de hoy. El anciano lleva muchos días sin pescar un solo pez, pero seguro que hoy será un buen día ¡Te lo dije! Pescó un pez enorme, más grande que su barca. Como no cabe dentro, lo va a tener que llevar a rastras por fuera del barco. Tras varios días en alta mar, los tiburones empiezan a rodearlo. Lucha con fuerza pero son muchos, salen de aquí y de allá. Santiago no se rinde, se esfuerza una y otra vez hasta llegar al puerto. Disfruta la aventura y aprende la genial lección de resistencia del clásico El viejo y el mar.
Este volumen reúne los artículos que el Premio Nobel de Literatura publicó en Toronto Star entre 1920 y 1924, cuando aún no era conocido. Los artículos que Hemingway escribió para el Toronto Star entre 1920 y 1924 son en su mayoría anteriores a la carrera literaria del autor. Estos reportajes le permitieron ganarse la vida con la escritura y ver mundo, en especial Europa, cuando aún era un joven impresionable y desconocido que apenas había publicado unos cuantos relatos y novelas breves en ediciones de corta tirada. Aquí se vislumbra lo que sería el estilo del autor, su dominio de los diálogos y algunos temas que serán recurrentes en su obra, de tal manera que, como afirma William White -el especialista en Hemingway encargado de esta selección de artículos-, surge ya «el escritor creativo y el autor de algunos de los mejores relatos y novelas de nuestro tiempo». Reseña:«Hemingway es un buen escritor. Escribe tal como es. Nos gusta.»James Joyce
Publicada pòstumament, París era una festa és l'obra més personal i lluminosa d'Ernest Hemingway, el qual, des de la maduresa d'una vida molt intensa, rememora la seva joventut al París dels anys vint. «Així era el París de la nostra joventut, quan érem molt pobres i molt feliços». Ernest Hemingway
1999Un tinent nord-americà, voluntari en el front italià durant la Primera Guerra Mundial, és ferit en un bombardeig i ingressat en un hospital. Allí viu una apassionada relació amb una infermera anglesa, que també servirà perquè el tinent busq
En plena ofensiva feixista, en algun lloc de lEbre, un ancià sembla clavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. Sha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix a ell. En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia duna vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen duna vida futura o truncada. Tanmateix, aquesta prosa submergida serigeix com la part més important de la història. Més encara que la punta de liceberg: en aparença, un relat senzill sense acció; o el retrat dun heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres. Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir duna notícia que va enviar per cable submarí el 17 dabril de 1939, Diumenge de Resurrecció. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de crònica, primer a la revista Ken Magazine, i poc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes. Lepíleg dIan Gibson, especialista en història contemporània, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte.
Amb obstinació, el vell es fa a la mar cada dia, malgrat que durant setmanes senceres ha de tornar a port amb les mans buides. Les altres barques arriben plenes de pesca, però la seva no. Tanmateix, el vell sap que mar endins l'espera el peix espasa més gros que mai hagi estat vist. Ell sap que, després d'una lluita aferrissada, a vida o mort, obtindrà el trofeu per la seva tossuderia. Però el mar és ple de taurons afamats i la costa és encara tan lluny... Ernest Hemingway fa, amb aquesta breu i excel·lent novel·la, un cant a la lluita i a la grandesa de l'home.Premi Nobel de Literatura l'any 1954, Ernest Hemingway és un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània.
n estos breves art?culos est? presente el mejor Hemingway y no hace falta ser un conocedor de Hemingway para apreciarlo. El libro ofrece una interesante cr?nica de la pol?tica francesa de la ?poca, as? como de sus relaciones con Alemania, Estados Unidos
Acompaña al viejo Santiago a su pesca de hoy. El anciano lleva muchos días sin pescar un solo pez, pero seguro que hoy será un buen día ¡Te lo dije! Pescó un pez enorme, más grande que su barca. Como no cabe dentro, lo va a tener que llevar a rastras por fuera del barco. Tras varios días en alta mar, los tiburones empiezan a rodearlo. Lucha con fuerza pero son muchos, salen de aquí y de allá. Santiago no se rinde, se esfuerza una y otra vez hasta llegar al puerto. Disfruta la aventura y aprende la genial lección de resistencia del clásico El viejo y el mar.
Este volumen reúne los artículos que el Premio Nobel de Literatura publicó en Toronto Star entre 1920 y 1924, cuando aún no era conocido. Los artículos que Hemingway escribió para el Toronto Star entre 1920 y 1924 son en su mayoría anteriores a la carrera literaria del autor. Estos reportajes le permitieron ganarse la vida con la escritura y ver mundo, en especial Europa, cuando aún era un joven impresionable y desconocido que apenas había publicado unos cuantos relatos y novelas breves en ediciones de corta tirada. Aquí se vislumbra lo que sería el estilo del autor, su dominio de los diálogos y algunos temas que serán recurrentes en su obra, de tal manera que, como afirma William White -el especialista en Hemingway encargado de esta selección de artículos-, surge ya «el escritor creativo y el autor de algunos de los mejores relatos y novelas de nuestro tiempo». Reseña:«Hemingway es un buen escritor. Escribe tal como es. Nos gusta.»James Joyce
Publicada pòstumament, París era una festa és l'obra més personal i lluminosa d'Ernest Hemingway, el qual, des de la maduresa d'una vida molt intensa, rememora la seva joventut al París dels anys vint. «Així era el París de la nostra joventut, quan érem molt pobres i molt feliços». Ernest Hemingway
1999Un tinent nord-americà, voluntari en el front italià durant la Primera Guerra Mundial, és ferit en un bombardeig i ingressat en un hospital. Allí viu una apassionada relació amb una infermera anglesa, que també servirà perquè el tinent busq
En plena ofensiva feixista, en algun lloc de lEbre, un ancià sembla clavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. Sha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix a ell. En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia duna vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen duna vida futura o truncada. Tanmateix, aquesta prosa submergida serigeix com la part més important de la història. Més encara que la punta de liceberg: en aparença, un relat senzill sense acció; o el retrat dun heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres. Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir duna notícia que va enviar per cable submarí el 17 dabril de 1939, Diumenge de Resurrecció. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de crònica, primer a la revista Ken Magazine, i poc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes. Lepíleg dIan Gibson, especialista en història contemporània, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte.
Amb obstinació, el vell es fa a la mar cada dia, malgrat que durant setmanes senceres ha de tornar a port amb les mans buides. Les altres barques arriben plenes de pesca, però la seva no. Tanmateix, el vell sap que mar endins l'espera el peix espasa més gros que mai hagi estat vist. Ell sap que, després d'una lluita aferrissada, a vida o mort, obtindrà el trofeu per la seva tossuderia. Però el mar és ple de taurons afamats i la costa és encara tan lluny... Ernest Hemingway fa, amb aquesta breu i excel·lent novel·la, un cant a la lluita i a la grandesa de l'home.Premi Nobel de Literatura l'any 1954, Ernest Hemingway és un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. 
n estos breves art?culos est? presente el mejor Hemingway y no hace falta ser un conocedor de Hemingway para apreciarlo. El libro ofrece una interesante cr?nica de la pol?tica francesa de la ?poca, as? como de sus relaciones con Alemania, Estados Unidos