El 1810, Kleist, que fins aleshores ha viatjat sens descans i ha patit prou fracassos la negativa de Goethe a reconèixer el seu geni no nés un de menor, intenta establir-se a Berlín i assegurar-se la subsistència amb la fundació dels Berliner Abendblätter, una de les primeres publicacions diàries de la ciutat. [...] La majoria descrits breus que presentem en aquest volum van ser redactats per als Berliner Abendblätter. Arrencats del seu context de publicació, per força han trencat lligams, però segueixen conservant lessencial daquesta prosa: el caràcter docurrència sobtada, dintuïció brillant que acaba abruptament o que, per contra, promet una continuació. Tot i la seva brevetat o, justament, gràcies a ella, són una talaia perfecta per observar la singular posició de lautor en el seu temps. El lector hi podrà reconèixer lhome il·lustrat que Kleist, malgrat el desencís kantià (que retrobarem) sempre va ser, la seva aversió als prejudicis i lafinitat amb Rousseau o amb el materialisme sensualista de les Llums franceses; podrà percebre el seu descord amb lharmònic ideal dhumanitat que propagava el classicisme de Weimar i, igualment, captarà la distància que el separa de lesteticisme romàntic. De Kleist sha dit, i amb raó, que va ser un contemporani a desgrat. Ser dun mateix temps que els altres, però, ser-ho a disgust, no és ser sinó un solitari i, probablement, en aquesta solitud rau lorigen de la indiscutible modernitat de Kleist. El segle XX sel va fer seu, i admiracions com les de Kafka per lautor del Kohlhaas gairebé han esdevingut icones de lèxit que el seus coetanis li van negar. Naturalment, existeix el perill que la modernitat de Kleist sestanqui en la llegenda; contra això, no cal dir-ho, no hi ha res millor que tornar a la urgència dels seus textos. (Anna Montané, Introducció)
Michael Kohlhaas és un relat inspirat en la vida d'un personatge real del segle XVI, Hans Kohlhase. La ficció creada per Heinrich von Kleist potencia tots els elements literaris de la realitat per crear una obra dramàtica envoltada per una aura de romanticisme. La història comença quan Michael Kohlhaas es dirigeix a la fira de Dresden per vendre els seus cavalls. De sobte és interceptat en un pont que controla el senyor feudal Wenzel von Tronka i li exigeixen una alta penyora per poder passar. Von Tronka sacaba apropiant injustament de dos dels seus cavalls i quan Kohlhaas busca suport en les lleis i la justícia, les institucions no hi fan res. A partir daquí els fets sacceleren en una dinàmica de violència que portarà el protagonista a prendre decisions irreversibles per poder recuperar el que és seu. El desencadenant de la novella és lacció en estat pur que culmina en una mena de catarsi redemptora. Amb aquest llibre, Heinrich von Kleist reafirma el principi romàntic de lindividu com a element fonamental davant les forces superiors que el subjuguen per culpa duna llei humana corrupta.
Santa Cecilia o el poder de la música vio la luz en el Berliner Abendblätter apenas un año antes de la muerte de Kleist en 1811, como regalo para la hija de un amigo. Esta leyenda, que resonará con fuerza en relatos posteriores de Bécquer como El Miserere o Maese Pedro el organista, supone un hito de la narrativa breve del romanticismo alemán. El sustrato popular de lo legendario, la predilección por el tema medieval germánico y, sobre todo, la celebración de la música como lenguaje del misterio y mediación del entusiasmo, convierten este texto en un relato imprescindible. Tras la publicación de los cuentos de Conrad y Poe, Alpha Decay añade a su colección una nueva joya de la literatura clásica, traducida por primera vez al castellano, y lo hace con un autor cuya obra encandiló a los mismísimos Hermanos Grimm, padres del folklore literario alemán. Un relato sublime, cumbre de la narrativa alemana, sobre el poder arrebatador de la música.
Heinrich von Kleist escarba en esta nouvelle el tejido de la existencia humana, construyendo una inquietante parábola sobre la imposibilidad de alcanzar el deseo de justicia.
En el siglo XIV, durante la noche de San Remigio, el Duque Wilhelm von Breysach es asesinado con un certero flechazo. Todos los indicios apuntan a que el culpable es su hermanastro, el Conde Jakob el Barbarroja, pero éste tiene una coartada perfecta: en el momento de producirse el crimen yacía en secreto con la bella Wittib Littegarde. Como ella lo niega, el Emperador decreta que el honor de Littegarde y la sinceridad del Barbarroja se decidan en un duelo, donde la voluntad de Dios dará el triunfo a la espada que defienda la verdad. Con este argumento romántico, que bordea el género policíaco, Heinrich Von Kleist, uno de los autores predilectos de Kafka, compone una historia sorprendente y expresionista en la que nada es lo que parece ni Dios tan preciso como cabía esperar.
Michael Kohlhaas es un tratante de caballos de una conducta intachable. Un día sus caballos le son arrebatados por la autoridad debido a unos aranceles a pagar. La injusticia de esta acción unido a la lentitud de la burocracia, sumergiran a nuestro protagonista en una situación de desesperación que le resultará imposible de superar.
El 1810, Kleist, que fins aleshores ha viatjat sens descans i ha patit prou fracassos la negativa de Goethe a reconèixer el seu geni no nés un de menor, intenta establir-se a Berlín i assegurar-se la subsistència amb la fundació dels Berliner Abendblätter, una de les primeres publicacions diàries de la ciutat. [...] La majoria descrits breus que presentem en aquest volum van ser redactats per als Berliner Abendblätter. Arrencats del seu context de publicació, per força han trencat lligams, però segueixen conservant lessencial daquesta prosa: el caràcter docurrència sobtada, dintuïció brillant que acaba abruptament o que, per contra, promet una continuació. Tot i la seva brevetat o, justament, gràcies a ella, són una talaia perfecta per observar la singular posició de lautor en el seu temps. El lector hi podrà reconèixer lhome il·lustrat que Kleist, malgrat el desencís kantià (que retrobarem) sempre va ser, la seva aversió als prejudicis i lafinitat amb Rousseau o amb el materialisme sensualista de les Llums franceses; podrà percebre el seu descord amb lharmònic ideal dhumanitat que propagava el classicisme de Weimar i, igualment, captarà la distància que el separa de lesteticisme romàntic. De Kleist sha dit, i amb raó, que va ser un contemporani a desgrat. Ser dun mateix temps que els altres, però, ser-ho a disgust, no és ser sinó un solitari i, probablement, en aquesta solitud rau lorigen de la indiscutible modernitat de Kleist. El segle XX sel va fer seu, i admiracions com les de Kafka per lautor del Kohlhaas gairebé han esdevingut icones de lèxit que el seus coetanis li van negar. Naturalment, existeix el perill que la modernitat de Kleist sestanqui en la llegenda; contra això, no cal dir-ho, no hi ha res millor que tornar a la urgència dels seus textos. (Anna Montané, Introducció)
Michael Kohlhaas és un relat inspirat en la vida d'un personatge real del segle XVI, Hans Kohlhase. La ficció creada per Heinrich von Kleist potencia tots els elements literaris de la realitat per crear una obra dramàtica envoltada per una aura de romanticisme. La història comença quan Michael Kohlhaas es dirigeix a la fira de Dresden per vendre els seus cavalls. De sobte és interceptat en un pont que controla el senyor feudal Wenzel von Tronka i li exigeixen una alta penyora per poder passar. Von Tronka sacaba apropiant injustament de dos dels seus cavalls i quan Kohlhaas busca suport en les lleis i la justícia, les institucions no hi fan res. A partir daquí els fets sacceleren en una dinàmica de violència que portarà el protagonista a prendre decisions irreversibles per poder recuperar el que és seu. El desencadenant de la novella és lacció en estat pur que culmina en una mena de catarsi redemptora. Amb aquest llibre, Heinrich von Kleist reafirma el principi romàntic de lindividu com a element fonamental davant les forces superiors que el subjuguen per culpa duna llei humana corrupta.
Santa Cecilia o el poder de la música vio la luz en el Berliner Abendblätter apenas un año antes de la muerte de Kleist en 1811, como regalo para la hija de un amigo. Esta leyenda, que resonará con fuerza en relatos posteriores de Bécquer como El Miserere o Maese Pedro el organista, supone un hito de la narrativa breve del romanticismo alemán. El sustrato popular de lo legendario, la predilección por el tema medieval germánico y, sobre todo, la celebración de la música como lenguaje del misterio y mediación del entusiasmo, convierten este texto en un relato imprescindible. Tras la publicación de los cuentos de Conrad y Poe, Alpha Decay añade a su colección una nueva joya de la literatura clásica, traducida por primera vez al castellano, y lo hace con un autor cuya obra encandiló a los mismísimos Hermanos Grimm, padres del folklore literario alemán. Un relato sublime, cumbre de la narrativa alemana, sobre el poder arrebatador de la música.
Heinrich von Kleist escarba en esta nouvelle el tejido de la existencia humana, construyendo una inquietante parábola sobre la imposibilidad de alcanzar el deseo de justicia.
En el siglo XIV, durante la noche de San Remigio, el Duque Wilhelm von Breysach es asesinado con un certero flechazo. Todos los indicios apuntan a que el culpable es su hermanastro, el Conde Jakob el Barbarroja, pero éste tiene una coartada perfecta: en el momento de producirse el crimen yacía en secreto con la bella Wittib Littegarde. Como ella lo niega, el Emperador decreta que el honor de Littegarde y la sinceridad del Barbarroja se decidan en un duelo, donde la voluntad de Dios dará el triunfo a la espada que defienda la verdad. Con este argumento romántico, que bordea el género policíaco, Heinrich Von Kleist, uno de los autores predilectos de Kafka, compone una historia sorprendente y expresionista en la que nada es lo que parece ni Dios tan preciso como cabía esperar.
Michael Kohlhaas es un tratante de caballos de una conducta intachable. Un día sus caballos le son arrebatados por la autoridad debido a unos aranceles a pagar. La injusticia de esta acción unido a la lentitud de la burocracia, sumergiran a nuestro protagonista en una situación de desesperación que le resultará imposible de superar.