"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire -tot i els meus matisos- Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir"."-Jo no faig política per a rebre vots. Ni m'ho plantege. ¿Quan tu fas un llibre penses en les vendes? -Pense en el relat que m'agradaria llegir, no en allò que els lectors em demanen".David contra Goliat. El partit petit contra els grans paquiderms de la corrupció, les desigualtats, les injustícies socials i la misèria moral i política.
A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes -Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d'una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l'expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d'un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d'una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d'època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d'un sentit, i ofereixen la lúcida visió d'una societat que, plena d'idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.
Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet endècades... però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra,periodista convertit en autònom després d?abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobreun atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l?ajuda de vells coneguts,com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana,els germans Torres i l?excomissari Tordera. No obstant això, s?hi entrebancaran un segresti un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com aincentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata...
Personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb d'altres de ficticis, com un alter ego de l'autor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.
Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet endècades... però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra,periodista convertit en autònom després d?abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobreun atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l?ajuda de vells coneguts,com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana,els germans Torres i l?excomissari Tordera. No obstant això, s?hi entrebancaran un segresti un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com aincentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata...
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Valent-se d'un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d'humor, tendresa i seducció
"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire -tot i els meus matisos- Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir"."-Jo no faig política per a rebre vots. Ni m'ho plantege. ¿Quan tu fas un llibre penses en les vendes? -Pense en el relat que m'agradaria llegir, no en allò que els lectors em demanen".David contra Goliat. El partit petit contra els grans paquiderms de la corrupció, les desigualtats, les injustícies socials i la misèria moral i política.
A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes -Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d'una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l'expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d'un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d'una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d'època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d'un sentit, i ofereixen la lúcida visió d'una societat que, plena d'idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.
Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet endècades... però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra,periodista convertit en autònom després d?abandonar el seu diari, prepara una novel·la sobreun atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb l?ajuda de vells coneguts,com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana,els germans Torres i l?excomissari Tordera. No obstant això, s?hi entrebancaran un segresti un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com aincentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata...
Personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb d'altres de ficticis, com un alter ego de l'autor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Valent-se d'un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d'humor, tendresa i seducció