«Què és una nació?» és una conferència pronunciada per Ernest Renan a la Sorbona el març del 1882 i publicada posteriorment en el volum Discursos i conferències (1887). És un text breu però fonamental que definí la nació com a voluntat de viure junts, i com a cohabitació de les diferències, deixant enrere la concepció romàntica, simbòlica mentre presentada pel pensament de Herder que vinculava la nació ala sang, el terrer dels pares i la tradició. Com a liberal, Renan sabia (i ho va escriure) que l?home noés esclau ni de la seva raça, ni de la seva llengua, ni de la seva religió, ni del curs dels rius, ni de la direcció d?un sistema de muntanyes. No existeixen ni tan sols les fronteres naturals, que han estat erigides sobre necessitats militars. Ni mai es pot reduir tampoc la nació a uns interessos econòmics. La nació es constitueix per una decisió lliure i conscient dels humans quela formen, amb les seves tradicions, però també amb un futur vinculat a la llibertat dels pobles i de les persones. Una nació és un ésser polític i històric que es concep a si mateixa i que construeix la seva identitat nodrint-se de la voluntat de viure junts en el passat i en l?avenir, per un ric llegat de records. El plebiscit de cada dia és l?element que determina la nació, avui com sempre. Aquesta edició de «Què és una nació?» es complementa ambla recuperació d?una conferència de Jordi Pujol que situa més àmpliament Herder i Renan en el context de les teories sobre el nacionalisme. Del pròleg de Ramon Alcoberro Torres
"La vida de Averroes ocupa casi por entero el siglo XII, y se relaciona con todos los acontecimientos de esta época, decisiva en la historia de la civilización musulmana. El siglo XII vio definitivamente malograrse la tentativa de los Abásidas de Oriente y de los Ommíadas de España, para crear en el islamismo un desenvolvimiento racional y científico. Cuando Averroes murió, en 1198, la filosofía árabe perdió con él su último representante, y el triunfo del Corán sobre el pensamiento libre quedó asegurado por seiscientos años a lo menos". "Ahora se comprenderá la razón por la cual este Averroes, que durante cuatro siglos ha tenido entre los judíos y los cristianos una tan larga serie de discípulos, y cuyo nombre ha figurado tantas veces en la gran batalla del espíritu humano, no haya hecho escuela entre sus compatriotas, y cómo el más célebre de los árabes para los latinos haya sido ignorado por sus correligionarios". Averroes, filósofo imprescindible para entender la entrada del empirismo aristotélico en Europa, después de brillar en las incipientes universidades europeas de los siglos XII y XIII, fue olvidado, cuando no proscrito. Su obra, que supone el culmen del pensamiento de Al Ándalus y una de las cimas de la filosofía de todas los tiempos, influyó más en el pensamiento occidental que en el islámico de oriente. Gracias a la lúcida obra de Ernest Renan, publicada por vez primera en París en 1852, su legado y su figura se recuperó para el pensamiento actual. Editorial Almuzara reedita este clásico fundamental para comprender los cimientos intelectuales del pensamiento europeo.