Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Emili Teixidor
«¿Per què era viu? La mort com a casualitat i la vida com a condemna. Al Dídac li havia anat d?un pèl. Tothom sabia el cas d?algú que havia estat a punt de morir, però a ell la mort li va tocar quan més egoista havia sigut, quan més estúpid havia resultat per als seus amics». Ningú hauria dit mai que els primers dies de calor de l?estiu vindrien acompanyats d?una tragèdia. En un instant el Dídac havia perdut els seus tres millors amics. Sacsejat per la notícia, decideix fer cas dels consells del seu pare i marxar a Elx per viure amb el seu padrí. Potser enfrontar-se a la crua realitat d?un sud oblidat l?ajudarà a superar l?angúnia existencial d?on no vol sortir i a guarir la culpa que sent per la mort dels seus amics. Un brillant debut literari que transmet l?experiència més íntima de la pèrdua, del neguit, la ràbia, els records i la impotència davant la mort, des de la mirada tediosa d?un jove en cerca de respostes.
Vida, treball i oci a redós de la fàbrica Les colònies són un fenòmen singular de la industrialització de Catalunya. Van deixar una forta empremta tant en el paisatge com en la societat catalana pel model industrial, empresarial i social que van implantar. Construïdes a la vora dels rius per aprofitar la força de l'aigua, les colònies tèxtils es van caracteritzar per aglutinar en el seu recinte, aïllant-se de l'entorn, la fàbrica, els habitatges pels treballadors i els encarregats, l'església, l'escola, l'economat i tota la resta de serveis. Per a l'empresari, que actuava sovint amb un paternalisme absolut, aquest aïllament minimitzava les reivindicacions dels treballadors i n'afavoria un estricte control tant laboral com social, cultural i religiós. En l'àmbit col·lectiu van desenvolupar-s'hi societats estanques i amb una jerarquia molt rígida, en què tothom tenia un rol establert i no podia sortir-ne. Amb Vida de colònia Emili Teixidor recupera les seves vivències i repassa, a través de nombroses fotografies inèdites i d'arxius particulars, tots aquells aspectes de la societat, el treball i l'oci que, malgrat un cert aïllament i una jerarquia social molt estricta, atorgaven un perfum característic, inoblidable a la vida en una colònia.Emili Teixidor Nascut a Roda de Ter el 1933, és un dels escriptors catalans més reconeguts, més traduïts i més premiats (Joaquim Ruyra, Generalitat de Catalunya de Literatura Juvenil, Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, Sant Jordi, Apel·les Mestres, Trajectòria de la Setmana del Llibre Català). Ha dedicat part de la seva obra a la literatura infantil i juvenil i els seus llibres solen estar ambientats en la Plana de Vic de la seva infantesa. La seva novel·la Pa negre (2004) l'ha fet mereixedor de la Lletra d'or i dels premis Joan Creixells, Maria Àngels Anglada i Nacional de Literatura. La seva última obra publicada és Els convidats (2010). Aquest és el seu primer llibre de rememoració històrica a través de fotografies. Perfil literari d'Emili Teixidor a LletrAReportatge a TV3Article a El PaísArticle a El Triangle
L?any 1245 el clergue franciscà Giovanni de Pian del Càrpine és assignat a una ambaixada diplomàtica a Orient, als confins del món conegut. La seva missió consisteix a investigar l?origen d?un poble misteriós, els tàrtars, els exèrcits del qual han començat a endinsar-se, amb violència, per les fronteres del món cristià. El llarg viatge durà Giovanni a viure estranyes aventures, successos rars i inexplicables, a descobrir una realitat insòlita i enigmàtica ?la realitat d?Orient? que no hauria pogut imaginar mai. Giovanni es veurà obligat a posar en dubte tot allò que sap, tot allò en què creu, tots els coneixements apresos durant una llarga vida dedicada a l?estudi. Empès per una profunda agitació interior, anirà més enllà de qualsevol frontera coneguda, descobrint paisatges cada vegada més insòlits, sense retrocedir ni mirar enrere, a la recerca de la meravella més gran i més extraordinària que s?amaga a les terres d?Orient; una meravella inigualable que mai abans, per res del món, hauria cregut possible: la Ciutat de Déu. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Vida, trabajo y ocio al abrigo de la fábrica Las colonias son un fenómeno singular de la industrialización de Catalunya. Dejaron una fuerte impronta tanto en el paisaje como en la sociedad catalana por el modelo industrial, empresarial y social que implantaron. Construidas a orillas de los ríos para aprovechar la fuerza del agua, las colonias textiles se caracterizaron por aglutinar en su recinto, aislándose del entorno, la fábrica, las viviendas para los trabajadores y los encargados, la iglesia, la escuela, el economato y el resto de servicios. Para el empresario, que actuaba a menudo con un paternalismo absoluto, este aislamiento minimizaba las reivindicaciones de los trabajadores y favorecía un estricto control tanto laboral como social, cultural y religioso. En el ámbito colectivo se desarrollaron sociedades estancas y con una jerarquía muy rígida, en que todos tenían un rol establecido del que no podían salir. Con Vida de colonia Emili Teixidor recupera sus vivencias y repasa, a través de numerosas fotografías inéditas y de archivos particulares, todos los aspectos de la sociedad, el trabajo y el ocio que, pese a un cierto aislamiento y una jerarquía social muy estricta, otorgaban ese perfume característico, inolvidable a la vida en una colonia.Emili Teixidor Nacido en Roda de Ter en 1933, es uno de los escritores catalanes más reconocidos, más traducidos y más premiados (Joaquim Ruyra, Generalitat de Catalunya de Literatura Juvenil, Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, Sant Jordi, Apel·les Mestres, Trajectòria de la Setmana del Llibre Català). Ha dedicado parte de su obra a la literatura infantil y juvenil y sus libros suelen estar ambientados en la Plana de Vic de su niñez. Su novela Pa negre (2004) lo ha hecho merecedor de la Lletra d'Or y de los premios Joan Creixells, Maria Àngels Anglada y Nacional de Literatura. Su última obra publicada es Els convidats (2010). Este es su primer libro de rememoración histórica a través de fotografías.Perfil literario de Emili Teixidor en LletrAReportaje en TV3Artículo en El PaísArtículo en El Triangle
L'univers literari d'Emili Teixidor, tal com es mostra a Sic transit Glòria Swanson, parteix de la reconstrucció de la vida de postguerra a la comarca d'Osona, una vida plagada de mesquineses resistents i amb inesperades escletxes de llibertat. Teixidor mostra una singular capacitat d'evocació de la pròpia experiència, que sap transformar en una vibrant al·legoria dels límits inaprehensibles de les passions humanes.Sobre els contes que aplega Sic transit Glòria Swanson, Pere Gimferrer va escriure: "la vida capolada, furtiva, feta de retalls, dels primers temps de la postguerra. Ningú no ho ha narrat millor". 