Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Edgar Allan Poe
«Hi ha un tipus de lector actual, el lector de ficcions policíaques. Aquest lector ha estat?aquest lector es troba a tots els països del món i es compta per milions?engendrat per Edgar Allan Poe.» Jorge Luis Borges «Vet aquí, estimats lectors, un novel·lista americà de gran prestigi. Molts coneixen sens dubte el seu nom, pocs les seves obres. Permeteu-me doncs d?explicar-vos una i altra cosa. Ocupen sens dubte un lloc important dins la història de la imaginació, car Poe ha creat un gènere a part, que no té cap altre precedent que ell mateix. Hom pot considerar-lo cap de l?escola de l?estrany. Ha anat més enllà dels límits de l?impossible, tindrà imitadors. Aquests intentaran anar més lluny, exagerant el seu estil, i alguns creuran superar-lo sense, però, poder-lo igualar.» Jules Verne La tebior amb què van ser rebudes les narracions de Poe als Estats Units contrasta amb l?entusiasme que van generar, ja des d?època primerenca, a Europa. Baudelaire a França, Manganelli a Itàlia, Julio Cortázar o Carles Riba van quedar fascinats pel món que Poe va saber crear, la invenció del nou gènere que presentava i l?estil de la seva escriptura. D?aquesta fascinació va néixer la necessitat de traduir-lo i presentar-lo com el que és, una de les més grans figures de la literatura. Carles Riba i Edgar Allan Poe es donen la mà en el present volum, en un rar encontre difícil de superar.
Dominador i no dominat de la inspiració, insubornablement lògic, serè, plàstic, sobri estructurat en el joc dels seus recursos; aquest fill de romàntics té, per ventura, almenys si mai és alliberat aquest títol de geloses detencions escolars o de beguines intromissions ètiques; almenys, si es considera la seva obra dins el principi, pel quela talment lluità contra els prejudicis de tot el seu poble: que el fi de la poesia és de la mateixa natura que el seu principi, i que ella no ha de tenir a la vista altra cosa que ella mateixa. cosa predicada i no gaire practicada pels així dits romàntics, i no gaire predicada i força realitzada, al capdavall, pels així dits clàssics. CARLES RIBA
Considerado uno de los mejores escritores de terror e intriga, podríamos afirmar que Edgar Allan Poe es el iniciador de la novela negra, además del inspirador de las novelas y películas de suspense. Este volumen ofrece una breve selección de sus mejores relatos y nos acerca a un estilo narrativo sorprendente y cautivador.
Con las Narraciones extraordinarias Edgar Allan Poe consigue que, por primera vez, el cuento sea tan importante, por su profundidad, por su técnica, por el mundo de relaciones que engloba, por la red intrincada de tensiones que crea en el lector, como una novela. Para Poe todos los elementos de la narración breve han de estar ordenados hasta conseguir "un cierto efecto singular y único", de modo que en toda la composición no haya ni una palabra cuya tendencia no se dirija a logra el propósito preestablecido. En la selección Cuentos de horror que se ofrece en este volumen, los argumentos, los recursos atmosféricos y los sobrenaturales conducen a la creación de un clima de opresión que embarga al lector desde el primer párrafo; el misterio, la intriga y la angustia se apoderan de nosotros, que sólo alcanzaremos la plena liberación con la consumación de la lectura y el conocimiento del desenlace.
