Cerca de Villalela hay un bosque habitado por la criatura más terrible jamás conocida, el Hombre Bobo. Un ser que te deja medio tonto, o tonto del todo, con solo tocarte. Además, provoca todo tipo de desgracias entre los habitantes del pueblo: si desaparece una vaca, si alguien se come los pasteles que mamá preparaba para la merienda, si se pierde el dinero del pan... todo es culpa suya. Como también lo es que los niños se aburran desde que se decidió cerrar la escuela, y que no sepan ni leer ni escribir. Por fin, Pimpín, el niño más bajito de Villalela, decide ir a por un pelo del Hombre Bobo, para mostrar su valentía y conseguir que los demás dejen de meterse con él. Llegará a estar frente al terrible monstruo y descubrirá que no es como lo pintan los relatos de los vecinos y que de " bobo " no tiene nada.
"He deixat el meu exemplar d'aquest llibre damunt de la taula de la cuina, prop del cendrer.Així, és segur que el meu pare i la meva mare el veuran. ¡Tant de bo que l'haguessin publicat molts anys abans!M'hauria estalviat moltes angoixes personals.Aqu
Això és exactament el que es pregunta el Greg quan decideix oferir-se com a voluntari per a un experiment de desendollar-se i passar dels aparells electrònics. Però la veritat és que la vida moderna té els seus avantatges i el Greg no està fet per viure en un món antiquat. Mentre la tensió s'acumula a casa dels Heffley i a fora, serà capaç el Greg de trobar la manera de sobreviure?
Oh, Oh... la McKenzie ha aconseguit el diari de la Nikki. Ara es descobriran tots els seus secrets! KFT! La Nikki haurà de trobar una solució abans no sigui massa tard.
Per què l´assassinat és el pitjor dels crims? Quan hem d´ajudar els altres? Per què hem de respectar els altres? Què significa ser responsable? Per què hem de complir les promeses? Per què no està bé robar? La vida té algun sentit? Aquestes qüestions i moltes d´altres donen lloc a discussions animades i de vegades fins i tot acalorades en què el Manel, la Camil?la i els seus amics diuen el que pensen i senten, inquiets pels esdeveniments de què parlen els seus pares a casa, que veuen per la televisió, al carrer o fins i tot al pati de l´escola. Per primera vegada senten la necessitat de trobar respostes a tots els interrogants possibles que generen les accions humanes i que continuaran generant al llarg de les seves vides.
Aventuras literarias: las extrañas notas del presidiario es una novela desarrollada en la biblioteca de San Miguel de los Reyes (hasta 1966 centro penitenciario y, antes de ello, monasterio), donde Daniela, una joven de diecisiete años, a través de lecturas propuestas por su profesor, descubre una serie de anotaciones de un lector de otra época con el cual comienza a identificarse. Tanto es así que, con la ayuda de un joven bibliotecario, inicia una curiosa investigación sobre la identidad de este misterioso lector, sus afinidades y su modo de vida; a la vez que va surgiendo en la muchacha una transformación por la cual valorará de otro modo la libertad, la amistad y el poder de la lectura.
El testimoni novel·lat del sofriment i l'esperança de les dones de la família afganesa de l'autora. Unes dones que amb la seva lluita diària, i la intenció de trencar amb les convencions, demostren una fortalesa admirable. El retorn al seu Afganistan natal, on la Nadia vol trobar la seva cosina Mersal i rendir homenatge a la seva difunta tieta, es convertirà en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d'ella mateixa com a dona. La primera estrella del vespre és un relat de recerques, de descobriments familiars, de preguntes que havien quedat sense resposta i, sobretot, una història que narra la realitat que viuen les dones en societats tan allunyades de la nostra: la manera que tenen de superar les adversitats i de no quedar-se de braços plegats davant d'un suposat destí inalterable. Inoblidable, intensa, sincera i emotiva, aquesta és una historia en què el lector se submergirà instintivament en el dia a dia de la societat afganesa, en la vida i en els sentiments d'aquestes dones lluitadores i valentes, i en les aventures de la protagonista, la Nadia Ghulam. Un relat que ens omple d'esperança i deixa empremta.
«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d?explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació... De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».BUT NA BUT... això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l?energia d?un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d?un país que, com la Nadia, ha canviat d?identitat però no ha perdut l?essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.
Cerca de Villalela hay un bosque habitado por la criatura más terrible jamás conocida, el Hombre Bobo. Un ser que te deja medio tonto, o tonto del todo, con solo tocarte. Además, provoca todo tipo de desgracias entre los habitantes del pueblo: si desaparece una vaca, si alguien se come los pasteles que mamá preparaba para la merienda, si se pierde el dinero del pan... todo es culpa suya. Como también lo es que los niños se aburran desde que se decidió cerrar la escuela, y que no sepan ni leer ni escribir. Por fin, Pimpín, el niño más bajito de Villalela, decide ir a por un pelo del Hombre Bobo, para mostrar su valentía y conseguir que los demás dejen de meterse con él. Llegará a estar frente al terrible monstruo y descubrirá que no es como lo pintan los relatos de los vecinos y que de " bobo " no tiene nada.
"He deixat el meu exemplar d'aquest llibre damunt de la taula de la cuina, prop del cendrer.Així, és segur que el meu pare i la meva mare el veuran. ¡Tant de bo que l'haguessin publicat molts anys abans!M'hauria estalviat moltes angoixes personals.Aqu
Això és exactament el que es pregunta el Greg quan decideix oferir-se com a voluntari per a un experiment de desendollar-se i passar dels aparells electrònics. Però la veritat és que la vida moderna té els seus avantatges i el Greg no està fet per viure en un món antiquat. Mentre la tensió s'acumula a casa dels Heffley i a fora, serà capaç el Greg de trobar la manera de sobreviure?
Oh, Oh... la McKenzie ha aconseguit el diari de la Nikki. Ara es descobriran tots els seus secrets! KFT! La Nikki haurà de trobar una solució abans no sigui massa tard.
Per què l´assassinat és el pitjor dels crims? Quan hem d´ajudar els altres? Per què hem de respectar els altres? Què significa ser responsable? Per què hem de complir les promeses? Per què no està bé robar? La vida té algun sentit? Aquestes qüestions i moltes d´altres donen lloc a discussions animades i de vegades fins i tot acalorades en què el Manel, la Camil?la i els seus amics diuen el que pensen i senten, inquiets pels esdeveniments de què parlen els seus pares a casa, que veuen per la televisió, al carrer o fins i tot al pati de l´escola. Per primera vegada senten la necessitat de trobar respostes a tots els interrogants possibles que generen les accions humanes i que continuaran generant al llarg de les seves vides.
Aventuras literarias: las extrañas notas del presidiario es una novela desarrollada en la biblioteca de San Miguel de los Reyes (hasta 1966 centro penitenciario y, antes de ello, monasterio), donde Daniela, una joven de diecisiete años, a través de lecturas propuestas por su profesor, descubre una serie de anotaciones de un lector de otra época con el cual comienza a identificarse. Tanto es así que, con la ayuda de un joven bibliotecario, inicia una curiosa investigación sobre la identidad de este misterioso lector, sus afinidades y su modo de vida; a la vez que va surgiendo en la muchacha una transformación por la cual valorará de otro modo la libertad, la amistad y el poder de la lectura.
El testimoni novel·lat del sofriment i l'esperança de les dones de la família afganesa de l'autora. Unes dones que amb la seva lluita diària, i la intenció de trencar amb les convencions, demostren una fortalesa admirable. El retorn al seu Afganistan natal, on la Nadia vol trobar la seva cosina Mersal i rendir homenatge a la seva difunta tieta, es convertirà en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d'ella mateixa com a dona. La primera estrella del vespre és un relat de recerques, de descobriments familiars, de preguntes que havien quedat sense resposta i, sobretot, una història que narra la realitat que viuen les dones en societats tan allunyades de la nostra: la manera que tenen de superar les adversitats i de no quedar-se de braços plegats davant d'un suposat destí inalterable. Inoblidable, intensa, sincera i emotiva, aquesta és una historia en què el lector se submergirà instintivament en el dia a dia de la societat afganesa, en la vida i en els sentiments d'aquestes dones lluitadores i valentes, i en les aventures de la protagonista, la Nadia Ghulam. Un relat que ens omple d'esperança i deixa empremta.
«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d?explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació... De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».BUT NA BUT... això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l?energia d?un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d?un país que, com la Nadia, ha canviat d?identitat però no ha perdut l?essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.