Basado en una experiencia vivida por su autora, este estremecedor relato, escrito con penetración psicológica y presición dramática, nos hace evocar las mejores historias de Edgar Allan Poe.
Presented in the first person, the story is a collection of journal entries written by a woman (Jane) whose physician husband (John) has confined her to the upstairs bedroom of a house he has rented for the summer. She is forbidden from working and has to hide her journal from him, so she can recuperate from what he calls a "temporary nervous depression ? a slight hysterical tendency," a diagnosis common to women in that period. The windows of the room are barred, and there is a gate across the top of the stairs, allowing her husband to control her access to the rest of the house.
This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.
En aquest assaig sociològic, publicat el 1911, Charlotte P. Gilman, a partir de les idees de Lester F. Ward, construeix la seva crítica a la cultura androcèntrica. Segons l'autora, l'androcentrisme ha alterat els rols vertaders de dones i homes i aquest fet ha perjudicat i alentit el desenvolupament correcte de la humanitat. Així, la dominació masculina i la submissió de la dona, propagades per una cultura centrada en la masculinitat, han perjudicat dones, homes i infants. En cada capítol d'aquest llibre, Gilman analitza un aspecte social diferent com ara l'educació, l'economia, la religió, la justícia, els esports o la literatura. S'hi estudien els canvis que han provocat els efectes de l'excessiva influència masculina en cadascun d'aquests àmbits i com aquests han allunyat homes i dones de les seves funcions veritables. El llibre que teniu a les mans és un clar manifest per a la igualtat i una denúncia al greuge que ha causat una cultura que privilegia un sexe i en discrimina l'altre. Tanmateix, és alhora un vot de confiança en la humanitat a fi que construeixi una societat més justa; però, per a això, cal una feminitat més lliure.
Los relatos agrupados bajo el título Si yo fuera un hombre, componen un puñado del mejor exponente del trabajo y la idea que mantuvo la vida de Charlotte P. Gilman: preocupación por la situación de las mujeres, sus relaciones con los hombres y la necesidad de arrostrar el propio destino. Las protagonistas suelen ser mujeres que en un momento determinado optan con voluntad y decisión por imponer un cambio radical en su vida. Tomando como punto de partida estas dificultades de las mujeres para encontrar su propio espacio, todas tienen en común el ímpetu con el que resuelven sus problemas.
Basado en una experiencia vivida por su autora, este estremecedor relato, escrito con penetración psicológica y presición dramática, nos hace evocar las mejores historias de Edgar Allan Poe.
Presented in the first person, the story is a collection of journal entries written by a woman (Jane) whose physician husband (John) has confined her to the upstairs bedroom of a house he has rented for the summer. She is forbidden from working and has to hide her journal from him, so she can recuperate from what he calls a "temporary nervous depression ? a slight hysterical tendency," a diagnosis common to women in that period. The windows of the room are barred, and there is a gate across the top of the stairs, allowing her husband to control her access to the rest of the house.
This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.
En aquest assaig sociològic, publicat el 1911, Charlotte P. Gilman, a partir de les idees de Lester F. Ward, construeix la seva crítica a la cultura androcèntrica. Segons l'autora, l'androcentrisme ha alterat els rols vertaders de dones i homes i aquest fet ha perjudicat i alentit el desenvolupament correcte de la humanitat. Així, la dominació masculina i la submissió de la dona, propagades per una cultura centrada en la masculinitat, han perjudicat dones, homes i infants. En cada capítol d'aquest llibre, Gilman analitza un aspecte social diferent com ara l'educació, l'economia, la religió, la justícia, els esports o la literatura. S'hi estudien els canvis que han provocat els efectes de l'excessiva influència masculina en cadascun d'aquests àmbits i com aquests han allunyat homes i dones de les seves funcions veritables. El llibre que teniu a les mans és un clar manifest per a la igualtat i una denúncia al greuge que ha causat una cultura que privilegia un sexe i en discrimina l'altre. Tanmateix, és alhora un vot de confiança en la humanitat a fi que construeixi una societat més justa; però, per a això, cal una feminitat més lliure.
Los relatos agrupados bajo el título Si yo fuera un hombre, componen un puñado del mejor exponente del trabajo y la idea que mantuvo la vida de Charlotte P. Gilman: preocupación por la situación de las mujeres, sus relaciones con los hombres y la necesidad de arrostrar el propio destino. Las protagonistas suelen ser mujeres que en un momento determinado optan con voluntad y decisión por imponer un cambio radical en su vida. Tomando como punto de partida estas dificultades de las mujeres para encontrar su propio espacio, todas tienen en común el ímpetu con el que resuelven sus problemas.