Com van viure els barcelonins una dècada única en la història: des de la proclamació de la República fins a la dictadura franquista Una dècada convulsa i prodigiosa «Barcelona anys trenta» és un projecte dirigit pel prestigiós historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Més enllà d'una història erudita de Barcelona o una compilació exhaustiva de fotografies, el llibre és una visió honesta d'una gent i d'uns fets de la Barcelona diversa durant una dècada extraordinària. Uns anys rellevants de la història de la ciutat que van marcar un abans i un després. Entre 1930 i 1940, Barcelona arriba al milió d'habitants, recupera la seva identitat de capital de Catalunya amb el Govern de la Generalitat, es commou amb la República el 14 d'abril de 1931, i, més tard, coneix el daltabaix de la guerra, la fam, els assassinats, els incendis i els bombardejos. Però també és la ciutat que inaugura grups escolars, camps de futbol, emissores de ràdio. Hi ha un temps de pau i un temps de guerra, i la ciutat els viu intensament. És un temps de canvi i de contrastos, d'incerteses i d'il·lusions. «Barcelona anys trenta» realitza, amb documents gràfics inèdits i textos rigorosos, una radiografia completa d'una època inoblidable. Equip de redacció: Joan Villarroya, Jordi Algué, Jordi Finestres i José Manuel Rúa.
Fruto del trabajo etnográfico realizado con la diáspora cubana en Barcelona, este libro analiza la importancia de la música en la producción de espacios sociales de relación en el contexto de la sociedad de acogida, así como su papel en la creación y mantenimiento de un sentido de pertenencia en situaciones de desplazamiento producto de la migración. Para los cubanos, la música constituye un importante espacio material y simbólico de encuentro e identificación. El trabajo aporta una mirada distinta a la realidad migratoria en nuestro país, al poner el foco en la cultura expresiva diaspórica, aspecto muy poco tenido en cuenta en las ciencias sociales que han abordado este tema. La vocación transdisciplinar del estudio, que se vertebra lógicamente con los planteamientos y las herramientas de la antropología, acoge también otros acercamientos derivados de los estudios de la performance, de los estudios urbanos y de la danza, entre otros, señalando la potencialidad del tema y conectando con las prácticas etnomusicológicas internacionales más actuales.
Com van viure els barcelonins una dècada única en la història: des de la proclamació de la República fins a la dictadura franquista Una dècada convulsa i prodigiosa «Barcelona anys trenta» és un projecte dirigit pel prestigiós historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. Més enllà d'una història erudita de Barcelona o una compilació exhaustiva de fotografies, el llibre és una visió honesta d'una gent i d'uns fets de la Barcelona diversa durant una dècada extraordinària. Uns anys rellevants de la història de la ciutat que van marcar un abans i un després. Entre 1930 i 1940, Barcelona arriba al milió d'habitants, recupera la seva identitat de capital de Catalunya amb el Govern de la Generalitat, es commou amb la República el 14 d'abril de 1931, i, més tard, coneix el daltabaix de la guerra, la fam, els assassinats, els incendis i els bombardejos. Però també és la ciutat que inaugura grups escolars, camps de futbol, emissores de ràdio. Hi ha un temps de pau i un temps de guerra, i la ciutat els viu intensament. És un temps de canvi i de contrastos, d'incerteses i d'il·lusions. «Barcelona anys trenta» realitza, amb documents gràfics inèdits i textos rigorosos, una radiografia completa d'una època inoblidable. Equip de redacció: Joan Villarroya, Jordi Algué, Jordi Finestres i José Manuel Rúa.
Fruto del trabajo etnográfico realizado con la diáspora cubana en Barcelona, este libro analiza la importancia de la música en la producción de espacios sociales de relación en el contexto de la sociedad de acogida, así como su papel en la creación y mantenimiento de un sentido de pertenencia en situaciones de desplazamiento producto de la migración. Para los cubanos, la música constituye un importante espacio material y simbólico de encuentro e identificación. El trabajo aporta una mirada distinta a la realidad migratoria en nuestro país, al poner el foco en la cultura expresiva diaspórica, aspecto muy poco tenido en cuenta en las ciencias sociales que han abordado este tema. La vocación transdisciplinar del estudio, que se vertebra lógicamente con los planteamientos y las herramientas de la antropología, acoge también otros acercamientos derivados de los estudios de la performance, de los estudios urbanos y de la danza, entre otros, señalando la potencialidad del tema y conectando con las prácticas etnomusicológicas internacionales más actuales.