Edgar Cantero (el Guinardó, Barcelona, 1981) és guionista i dibuixant de còmics. Va guanyar el premi Crexells el 2008 per la seva primera novel·la: Dormir amb Winona Ryder. Ara viu a Gràcia i la seva musa (que té els cabells curts i negres i NO és Winona Ryder) se n'ha anat a Vallvidrera, un barri de perdició, ara mateix. Acompanyat de la Punker, una secundària amb caràcter, l'Edgar pujarà a buscar-la, però Vallvidrera és molt més del que deixa veure la llegenda: és una guerra de bandes, una macrofesta salvatge en el territori de la més alta burgesia catalana, un món al marge governat per gàngsters, defensat per superherois, poblat de psicòpates i maleït per un assassí en sèrie que pretén restablir l'ordre natural de les coses. "Edgar Cantero no va de res: ni de jove-escriptor-amb-coses-a-dir, ni de convidat al programa Silenci, ni de carn de CCCB, ni de cheerleader de plataforma sobiranista, ni d'ultramodern sofisticat neoretro, ni de mutant, ni de nocilla afterpunk".MANEL OLLÉ, El País
RAMON PARELLADA (GRANOLLERS, 1955) Setena generació d'una coneguda nissaga de fondistes dedicada a "l'art de menjar a Catalunya", ha renovat la casa mare de la Fonda Europa de Granollers, i des de 1983 dirigeix el restaurant barceloní Senyor Parellada, a més del bar de vins La Vinya del Senyor, amb una dinàmica activitat per salvar els sabors també com a responsabilitat cultural i cívica. FERMÍ PUIG (GRANOLLERS, 1959) És un membre destacat de l'actual generació de cuiners catalans més valorats a nivell internacional. Des de 1999 dirigeix el restaurant d'alta cuina Drolma, a l'Hotel Majestic de Barcelona. És també reconegut pels seus comentaris culinaris en l'espai Cuinetes del magazine radiofònic matinal de Jordi Basté El món a RAC1.
El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ( " Amb X de Xino " , " El cas Macari " i " L'assassinat d'un rodamón " ) que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.
Edgar Cantero (el Guinardó, Barcelona, 1981) és guionista i dibuixant de còmics. Va guanyar el premi Crexells el 2008 per la seva primera novel·la: Dormir amb Winona Ryder. Ara viu a Gràcia i la seva musa (que té els cabells curts i negres i NO és Winona Ryder) se n'ha anat a Vallvidrera, un barri de perdició, ara mateix. Acompanyat de la Punker, una secundària amb caràcter, l'Edgar pujarà a buscar-la, però Vallvidrera és molt més del que deixa veure la llegenda: és una guerra de bandes, una macrofesta salvatge en el territori de la més alta burgesia catalana, un món al marge governat per gàngsters, defensat per superherois, poblat de psicòpates i maleït per un assassí en sèrie que pretén restablir l'ordre natural de les coses. "Edgar Cantero no va de res: ni de jove-escriptor-amb-coses-a-dir, ni de convidat al programa Silenci, ni de carn de CCCB, ni de cheerleader de plataforma sobiranista, ni d'ultramodern sofisticat neoretro, ni de mutant, ni de nocilla afterpunk".MANEL OLLÉ, El País 
RAMON PARELLADA (GRANOLLERS, 1955) Setena generació d'una coneguda nissaga de fondistes dedicada a "l'art de menjar a Catalunya", ha renovat la casa mare de la Fonda Europa de Granollers, i des de 1983 dirigeix el restaurant barceloní Senyor Parellada, a més del bar de vins La Vinya del Senyor, amb una dinàmica activitat per salvar els sabors també com a responsabilitat cultural i cívica. FERMÍ PUIG (GRANOLLERS, 1959) És un membre destacat de l'actual generació de cuiners catalans més valorats a nivell internacional. Des de 1999 dirigeix el restaurant d'alta cuina Drolma, a l'Hotel Majestic de Barcelona. És també reconegut pels seus comentaris culinaris en l'espai Cuinetes del magazine radiofònic matinal de Jordi Basté El món a RAC1.
El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ( " Amb X de Xino " , " El cas Macari " i " L'assassinat d'un rodamón " ) que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.
