Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Barcelona
Con un solar de forma irregular ocupado en su totalidad, en el extremo de una manzana situada en el perímetro de una zona industrial, en el borde de un tejido urbano sin consolidar, frente al campo abierto, este proyecto busca establecer sus propias coordenadas intentando extraer de estas adversas condiciones de partida algunas pautas que encaucen el diseño. Las características del emplazamiento apuntan dos posibles derivas, complementarias entre sí, las cuales se destacan como las que de manera prioritaria han orientado la solución propuesta. Una activa: el terreno circundante hacia el que quiere volcarse creando conexiones visuales sobre el paisaje exterior (esta es, sin duda, la cuestión principal que ha captado el interés de los proyectistas); la otra pasiva: protegerse del entorno construido inmediato formado por naves industriales. Hay pues, una valoración positiva del entorno rural con el que linda, y una intención evidente de marcar distancias y establecer contrastes con el paisaje urbano en el que se inserta. Y ambos estímulos se conjugan reforzándose entre sí y señalando en una misma dirección: abrirse hacia lo lejano y externo como el mejor modo de aislarse de lo próximo y colindante.
Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.ÍndiceÍndex d'il·lustracions Introducció Agraïments I. Dels seus orígens a la capitalitat mediterrània medieval I.1 El naixement de Barcelona. Una ciutat de dos mil anys I.2 Els patrons d'una colònia romana I.3 La reutilització de la ciutat romana i la crisi urbana I.4 El renaixement de Barcelona I.5 L'evolució social de l'edat mitjana porta a crear un món urbà nou I.6 La formació de Catalunya i de la seva capital comtal I.7 El Consell de Cent com a govern de la ciutat comtal I.8 L'estructura urbana medieval I.9 Barcelona, capital del Mediterrani occidental I.10 La gran activitat marítima d'una ciutat sense port I.11 L'esplendor del gòtic català I.12 L'expansió cultural i urbanitzadora I.13 La ciutat ideal II. De la urbanització del Raval als inicis de la industrialització II.1 La crisi poblacional a Barcelona II.2 La influència del canvi de dinastia a la capital II.3 La consolidació de la cultura urbana II.4 Les formes de producció medieval i els carrers de la ciutat II.5 La tercera muralla completa la Ciutat Vella II.6 La Rambla de Barcelona II.7 Barcelona i els reis castellans II.8 Colom arriba a Barcelona. Catalunya i Amèrica II.9 El Pla barceloní i les àrees agrícoles més immediates II.10 Un "segle difícil", però finalment el port emprèn la seva configuració definitiva II.11 La urbanització de la ciutat II.12 El Decret de Nova Planta II.13 L'emergència de noves idees i l'alba de la ciutat moderna II.14 La Barcelona del segle xviii II.15 La construcció de la Ciutadella II.16 Altres transformacions barroques a la ciutat. L'ordre urbà als carrers i a les façanes II.17 La Barceloneta. Un projecte innovador fatalment densificat II.18 Les formes urbanes en la ciutat murallada III. Els projectes de la ciutat moderna i l'enderrocament de les muralles III.1 L'esclat de la urbanització moderna III.2 La primera industrialització III.3 La reforma urbana des de dins III.4 La infraestructura colonial. Els ferrocarrils i les carreteres com a articulació urbana III.5 La crítica contra les muralles III.6 El Pla Cerdà, pioner de la urbanística moderna III.7 El projecte d'Eixample de Barcelona en relació amb altres ciutats europees III.8 El desenvolupament de l'Eixample de Cerdà i les societats de foment III.9 Els models suburbans en la urbanització del pla de Barcelona IV. Barcelona, ciutat innovadora IV.1 L'enderrocament de la Ciutadella IV.2 L'Exposició Universal de 1888 IV.3 La cerca d'una "arquitectura nacional catalana" IV.4 El modernisme com a corrent innovador IV.5 La consolidació de l'Eixample IV.6 La infraestructura dels serveis urbans V. El canvi de segle i la gran Barcelona V.1 L'annexió dels municipis del pla V.2 La gran Barcelona i la idea de ciutat capital V.3 El Pla d'enllaços V.4 El focus de la innovació cultura V.5 La reforma urbana des de fora V.6 Transformacions externes a la Ciutat Vella V.7 El noucentisme V.8 La infraestructura de foment: l'electrificació i la suburbanització V.9 Els nous serveis i equipaments urbans V.10 El sistema de parcs V.11 El llarg camí cap a l'Exposició d'Indústries Elèctriques de 1929 V.12 L'eix de la plaça d'Espanya cap al Llobregat VI. La Barcelona del milió d'habitants VI.1 Els problemes metropolitans i la nova dinàmica social VI.2 El planejament regional a Catalunya VI.3 L'allotjament com un problema a la ciutat moderna VI.4 El GATCPAC i la ciutat funcional VI.5 El Pla Macià i Le Corbusier VI.6 La Casa Bloc i la "ciutat de vacances" VI.7 La dissolució del GATCPAC i la Guerra Civil VII. Els anys grisos de la postguerra i la formació metropolitana VII.1 Autarquia, reconstrucció i barraquisme VII.2 La ciutat i la comarca VII.3 L'arrencada del desenvolupisme (desarrollismo) VII.4 La macrocefàlia barcelonina i el sistema de ciutats catalanes VII.5 L'evolució de les grans infraestructures VII.6 La perifèria residencial VII.7 L'especulació del sòl i el suburbi VII.8 La transformació de l'Eixample i del pla suburbà VIII. Els patrons de l'expansió desenvolupista i el canvi polític. L'urbanisme dels plans VIII.1 Del Pla comarcal als plans parcials VIII.2 Una arquitectura i un urbanisme renovadors VIII.3 Els grans plans dels anys seixanta: l'àrea metropolitana VIII.4 La transformació especulativa i els moviments socials urbans VIII.5 La crisi del sector industrial VIII.6 El Pla general metropolità VIII.7 La transició de l'oposició a la democràcia IX. La recuperació de Barcelona als anys vuitanta. L'urbanisme de projectes, programes i estratègies IX.1 El rellançament urbà amb el nou ajuntament democràtic IX.2 La reestructuració del sistema industrial a l'àrea metropolitana IX.3 Els nous districtes i la desaparició de l'Àrea Metropolitana IX.4 Les diferents escales de la recuperació urbana IX.5 La rehabilitació urbana IX.6 La reestructuració urbana IX.7 Altres claus estructurals de la forma de Barcelona IX.8 Els Jocs Olímpics per al 1992 IX.9 Una reflexió sobre els projectes "especials" X. Barcelona, capital europea. Un altre canvi d'escala? X.1 La Barcelona postolímpica X.2 Les noves dinàmiques espacials X.3 Les diverses escales dels nous projectes urbanístics. Barcelona, a partir del 1993 X.4. Els grans projectes plurimunicipals del tombant de segle X.5 Les grans ciutats d'Europa X.6 Oportunitats i febleses X.7. La nova àrea metropolitana com a àmbit de referència X.8. Les noves formes metropolitanes X.9. Barcelona i la crisi econòmica de l'Europa del sud X.10 La nova cultura urbanística emergent X.11 Barcelona, una ciutat amb futur XI. Mapes de la ciutat Bibliografia Crèdits de les il·lustracions Índex d'il·lustracions
En la Barcelona de 1920 un joven abogado y periodista monárquico entra en relación con personajes muy diversos: una cabaretera agredida que no dice todo lo que sabe; un líder anarquista que vacila entre el pactismo y la violencia; un general recién llegado a la ciudad para imponer el orden sin contemplaciones, y una bella y adinerada condesa decidida a mantener su independencia?De la mano de Pablo Vilar nos desplazamos desde las grutas de los miserables en Montjuich a las fiestas de alta sociedad en el Ritz o el Laberinto de Horta, y de las comunidades ácratas a los juzgados donde se imparte, o se demora, la justicia. Mientras la ciudad roza su cénit, también Pablo teme que su juventud se esfume con el vendaval que se avecina. Inspirada en hechos y figuras reales, y en documentos del archivo familiar del autor, Una heredera de Barcelona propone una mirada diferente, e inédita hasta ahora, sobre un período complejo y deslumbrante.
Más allá del deber.En una polvorienta estación de autobuses, en Ciudad de México, Miquel espera la llegada de su mujer, Teresa, a quien no ve desde hace diez años, y de su hija, a quien no conoce. Mientras las espera, rememora con amargura los acontecimientos que le han llevado hasta ese lugar.Sus recuerdos lo llevan a enero de 1939, días antes de que el ejército rebelde entrara en Barcelona. La República agoniza y la guerra está perdida, y la ciudad es ya una sombra de lo que era: el que puede huye a la frontera y el que no, espera resignado la suerte del vencido. En estas condiciones llega la orden del Komintern de arrasar la ciudad, destruir las vías de comunicación y centros neurálgicos de energía, agua y transporte, para no dejar nada en pie al enemigo. Miquel Serra, miembro del PSUC y conseller de la Generalitat, es el encargado de llevar a cabo esa orden de tierra quemada. Pero Miquel, en alianza con Corbacho, un sargento madrileño veterano del ejército republicano, y jugándose la vida, boicotea esos planes y salvaguarda la ciudad.
>El present manual conté el material adequat per a la preparació eficaç de les proves d'accés a les places d'Auxiliar Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona./ Aquest volum inclou qüestionaris tipus test amb preguntes objectives i respostes alternatives, sobre cadascun dels temes que conformen el programa oficial publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, núm 294, de 8 de desembre de 2008./ Tots els qüestionaris han estat elaborats per personal docent especialitzat.ÍndiceAuxiliar Administratiu Ajuntament de Barcelona. Test Test 1 La Constitució Espanyola de 1978. Principis general. Drets i deures fonamentals del sespanyols. Test 2 El Govern i l'Administració de l'Estat. El poder legislatiu. El poder judicial. Test 3 Organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i els seus òrgans de govern. Test 4 L'Administració Pública a l'ordenamentespanyol. Principis d'actuació de l'Administració Pública. Tipologia de les Administracions Públiques. El règim local espanyol. Test 5 L'organització municipal. Especial referència a organització política (Alcalde,Tinents d'Alcalde, Regidors), executiva (el model de gestió gerencial), territorial (els districtes) i funcional (organismes autònoms i entitats públiques empresarials) de l'Ajuntament de Barcelona. Test 6 La Carta Municipal: El seu contingut principals característiques. Test 7 El procediment administratiu: Concepte principis generals, fases i terminis Testa 8 L'acte administratiu. Concepte. Classes Revisió dels actes en via administrativa. Test 9 Hisendes locals. Classificació dels ingressos. Els pressupostos local. Test 10 Els tributs i taxes municipals. Concepte. Referència als principals tributs municipals (especialment IBI, IAE, Impost de vehicles de tracció mecànica i Plusvàlua. Test 11 La protecció de dades de caràcter personal: règim jurídic Test 12 Tipologia del personal al servei de les Administracions Públiques. La funció pública: concepte i règim jurídic. Les bases del règim estatutari de la funció pública: L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Test 13 La selecció de personal. La provisió de llocs de treball. Les situacions administratives dels funcionaris. Test 14 Drets i deures dels funcionaris. El règim retributiu. Les incompatibilitats. Règim disciplinari. Test 15 El sistema espanyol de la Seguretat Social. Règim general: afiliació i cotització. Acció protectora: contingència i prestacions. Test 16 L'arxiu. Definició i funció de l'arxiu al'Administració. Ordenació dels documents. Ordenació numèrica, cronològica i alfabètica. El registre. Comunicacions i notificacions. Test 17 La Web de l'Ajuntament de Barcelona i les seves webs municipals. El portal de tràmits. Telèfons d'informació i atenció al ciutadà. Carta de serveis d'atenció al ciutadà. Test 18 Coneixement de la ciutat de Barcelona: evolució històrica. Evolució demogràfica Urbanisme: transformació urbana de la ciutat i projectes urbans en execució. Test 19 Barcelona ciutat de la cultura: museus teatres, biblioteques. La ciutat i l'esport: equipaments esportius. Les festes tradicionals de la ciutat. Els seus edificis i l'art. Test 20 L'actualitat de la ciutat: darrers esdeveniments socials i culturals en el període 2006- 2008.
Esta nueva colección de guías de bolsillo trilingües, que comprende una exhaustiva documentación actualizada, abarca desde los volúmenes dedicados a museos, fundaciones y salas de exposición hasta las esculturas destinadas a los espacios públicos, pasando por el aclamado volumen en torno a la arquitectura contemporánea (1979-2010). Barcelona, Guía de Arquitectura Moderna 1929-1979 es una aproximación a un período muy complejo de la historia reciente de Barcelona. La primera década analiza la época más heroica del Movimiento Moderno, incluidas la Exposición Internacional de 1929, con el célebre Pabellón de Alemania concebido por Mies van der Rohe, y la experiencia del GATCPAC, un grupo de jóvenes arquitectos encabezados por Josep Lluís Sert. La dictadura franquista supuso en un primer momento la vuelta al estancamiento clasicista y, más tarde, una apertura formal favorecida por el desarrollo económico y los movimientos demográficos.
Guía turística de Barcelona, con toda la información práctica sobre sus monumentos, cultura y sitios de interés, todo ello ilustrado con 80 fotografías en color.
