Recull històric de fets sobrenaturals El fantasma de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d'una nau del Poblenou... Barcelona està plena d'esperits i espectres que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena. Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat. Compra Fantasmes de Barcelona en E-book [1] Calia un llibre sobre fantasmes [2] Links: ------ [1] http://edi.cat/editorials/angle-editorial/fantasmes-de-barcelona.html [2] http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091130/53832790875/lagarda-mata-a-barcelona-le-hacia-falta-un-libro-sobre-fantasmas-historicos-canaletes-sagrada-famili.html
Barcelona puede ser considerada como prototipo de ciudad europea mediterránea con larga tradición urbana. Como tal, ha seguido un proceso de formación histórica específico: densidad y compacidad de su forma urbana, evolución por extensión más que por reforma, etc. Una historia urbanística debe comprender sintéticamente la experiencia territorial y urbana y debe prestar una especial atención a las dimensiones físicas de la ciudad, que condicionan el desarrollo cultural y económico. Índice: Desde sus orígenes a la capitalidad mediterránea medieval.- Desde la urbanización del Raval a los inicios de la industrialización.- Los proyectos de la ciudad moderna y el derribo de las murallas.- Barcelona ciudad innovadora.- El cambio de siglo y la Gran Barcelona.- La Barcelona del millón de habitantes.- Los años grises de la postguerra y la formación metropolitana.- Los patrones de expansión desarrollista y el cambio político. El urbanismo de los planes.- Recuperación de Barcelona en los 80. El urbanismo de proyectos, programas y estrategias.- Barcelona capital europea. ¿Otro cambio de escala? Planos de la ciudad.
A finales de los años 1920, jóvenes arquitectos y diseñadores catalanes confluyeron en la necesidad de renovar los planteamientos estéticos y filosóficos del arte. Buscaban huir de cualquier embellecimiento o decoración innecesaria, proclamaban que la fo
Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d'il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l'encàrrec d'ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s'enamora de Catalunya, s'interessa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l'any dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de l'estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no se'n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seufidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d'una dona misteriosa de norantaanys que viu envoltada de llibres i records. «La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d?una persona lliure, però és també el relat d?una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes. El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017. L?entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.
Barcelona 1992-2004 propone una selección de proyectos, ordenados cronológicamente, que ofrecen una visión sobre el período que arranca en los Juegos Olímpicos de 1992 y que culmina en el gran acontecimiento cultural que supone el Forum de las Culturas de 2004. La selección ha hecho especial hincapié en los proyectos que suponen una apertura de la ciudad al mar y aquellos que han sabido adaptarse al tejido residencial existente. Como capítulos aparte, se presentan los proyectos para los nuevos edificios en altura, las propuestas para el distrito 22@ y el Forum de las Culturas. La selección viene precedida de un texto crítico de William Curtis, donde se explica cómo el desarrollo de Barcelona de los últimos años puede enmarcarse en políticas más internacionales, seguido de un exhaustivo análisis urbanístico de la ciudad de Barcelona es las últimas décadas a cargo de Josep Maria Montaner.
Amb Mites i gent de Barcelona Josep Maria Huertas ha aconseguit convertir en mites llegendes, històries dels ambients populars que són descripcions força exactes de fets reals succeïts a Barcelona. Des del Putxet i Sarrià fins a la Torre del Baró i el Bon Pastor, sense oblidar barris desapareguts com el Somorrostro o Pequín, aquest recull ofereix un plànol de la memòria popular i literària de la ciutat on els anhels, la crueltat, els desenganys i la felicitat que van marcar la gent que hi va viure o la va visitar són tan reveladors com els seus edificis, carrers, turons i platges. En aquest territori de la paraula, la vampiressa del carrer Ponent és veïna de sant Josep Oriol, i l'assaltant anarquista de meublés de la part alta conviu amb el mico que, després de passar pel comunisme i perdre un braç, llueix orgullós una samarreta del Barça. Mentrestant, Buffalo Bill, el Vaquilla, el mariscal Tito i Carmen Amaya vagaregen per algun indret viscut o somiat, a mig camí de la història i la memòria. Josep Maria Huertas (Barcelona, 1939) és un periodista amb molts anys de professió a l'esquena. Ha col·laborat en infinitat de mitjans (El Periódico de Catalunya, Cuadernos para el Diálogo, Serra d'Or, Cambio 16, Triunfo...) i ha publicat, en solitari o en col·laboració, una cinquantena de llibres entre els quals destaquen els dedicats al moviment obrer i a la vida quotidiana a Barcelona. Entre altres premis i distincions, ha obtingut el Premi Nacional de periodisme (1990) i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (1998). Ha estat recentment escollit com a Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Xavier Bosch; Roc Casagran; Natàlia Cerezo; Empar Moliner; Jordi Nopca; Sergi Pàmies; Adrià Pujol Cruells; Jordi Puntí; Clara Queraltó; Llucia Ramis; Sílvia Soler.L'Enciclopèdia diu que, en música, la suite és una «composició instrumental formada per una successió de diverses peces normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l'ordre donat». També fa referència a l'habitació d'un hotel, una talaia privilegiada des d'on podem observar la ciutat. Aquest llibre no és ni una antologia ni òbviament una obra musical, és un recull de contes escrits per onze de les nostres veus contemporànies més rellevants.
Recull històric de fets sobrenaturals El fantasma de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d'una nau del Poblenou... Barcelona està plena d'esperits i espectres que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena. Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat. Compra Fantasmes de Barcelona en E-book [1] Calia un llibre sobre fantasmes [2] Links: ------ [1] http://edi.cat/editorials/angle-editorial/fantasmes-de-barcelona.html [2] http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091130/53832790875/lagarda-mata-a-barcelona-le-hacia-falta-un-libro-sobre-fantasmas-historicos-canaletes-sagrada-famili.html
Barcelona puede ser considerada como prototipo de ciudad europea mediterránea con larga tradición urbana. Como tal, ha seguido un proceso de formación histórica específico: densidad y compacidad de su forma urbana, evolución por extensión más que por reforma, etc. Una historia urbanística debe comprender sintéticamente la experiencia territorial y urbana y debe prestar una especial atención a las dimensiones físicas de la ciudad, que condicionan el desarrollo cultural y económico. Índice: Desde sus orígenes a la capitalidad mediterránea medieval.- Desde la urbanización del Raval a los inicios de la industrialización.- Los proyectos de la ciudad moderna y el derribo de las murallas.- Barcelona ciudad innovadora.- El cambio de siglo y la Gran Barcelona.- La Barcelona del millón de habitantes.- Los años grises de la postguerra y la formación metropolitana.- Los patrones de expansión desarrollista y el cambio político. El urbanismo de los planes.- Recuperación de Barcelona en los 80. El urbanismo de proyectos, programas y estrategias.- Barcelona capital europea. ¿Otro cambio de escala? Planos de la ciudad.
A finales de los años 1920, jóvenes arquitectos y diseñadores catalanes confluyeron en la necesidad de renovar los planteamientos estéticos y filosóficos del arte. Buscaban huir de cualquier embellecimiento o decoración innecesaria, proclamaban que la fo
Barcelona, 1936-37. La ciutat és un bullidor d'il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l'encàrrec d'ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNTi perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s'enamora de Catalunya, s'interessa pels anarquistes iestableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l'any dels processos de Moscou i la seva dona, SòfiaLevin, descobreix els horrors de l'estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre lalleialtat i la veritat. Stalin no se'n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seufidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d'una dona misteriosa de norantaanys que viu envoltada de llibres i records. «La primera vegada que vaig sentir anomenar Stalin, tenia onze anys. Va ser prop de Tolosa de Llenguadoc, on vivia amb els avis, a pagès. Ja es veia que aquell dia no seria com els altres». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d?una persona lliure, però és també el relat d?una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes. El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017. L?entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.
Barcelona 1992-2004 propone una selección de proyectos, ordenados cronológicamente, que ofrecen una visión sobre el período que arranca en los Juegos Olímpicos de 1992 y que culmina en el gran acontecimiento cultural que supone el Forum de las Culturas de 2004. La selección ha hecho especial hincapié en los proyectos que suponen una apertura de la ciudad al mar y aquellos que han sabido adaptarse al tejido residencial existente. Como capítulos aparte, se presentan los proyectos para los nuevos edificios en altura, las propuestas para el distrito 22@ y el Forum de las Culturas. La selección viene precedida de un texto crítico de William Curtis, donde se explica cómo el desarrollo de Barcelona de los últimos años puede enmarcarse en políticas más internacionales, seguido de un exhaustivo análisis urbanístico de la ciudad de Barcelona es las últimas décadas a cargo de Josep Maria Montaner.
Amb Mites i gent de Barcelona Josep Maria Huertas ha aconseguit convertir en mites llegendes, històries dels ambients populars que són descripcions força exactes de fets reals succeïts a Barcelona. Des del Putxet i Sarrià fins a la Torre del Baró i el Bon Pastor, sense oblidar barris desapareguts com el Somorrostro o Pequín, aquest recull ofereix un plànol de la memòria popular i literària de la ciutat on els anhels, la crueltat, els desenganys i la felicitat que van marcar la gent que hi va viure o la va visitar són tan reveladors com els seus edificis, carrers, turons i platges. En aquest territori de la paraula, la vampiressa del carrer Ponent és veïna de sant Josep Oriol, i l'assaltant anarquista de meublés de la part alta conviu amb el mico que, després de passar pel comunisme i perdre un braç, llueix orgullós una samarreta del Barça. Mentrestant, Buffalo Bill, el Vaquilla, el mariscal Tito i Carmen Amaya vagaregen per algun indret viscut o somiat, a mig camí de la història i la memòria. Josep Maria Huertas (Barcelona, 1939) és un periodista amb molts anys de professió a l'esquena. Ha col·laborat en infinitat de mitjans (El Periódico de Catalunya, Cuadernos para el Diálogo, Serra d'Or, Cambio 16, Triunfo...) i ha publicat, en solitari o en col·laboració, una cinquantena de llibres entre els quals destaquen els dedicats al moviment obrer i a la vida quotidiana a Barcelona. Entre altres premis i distincions, ha obtingut el Premi Nacional de periodisme (1990) i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (1998). Ha estat recentment escollit com a Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Xavier Bosch; Roc Casagran; Natàlia Cerezo; Empar Moliner; Jordi Nopca; Sergi Pàmies; Adrià Pujol Cruells; Jordi Puntí; Clara Queraltó; Llucia Ramis; Sílvia Soler.L'Enciclopèdia diu que, en música, la suite és una «composició instrumental formada per una successió de diverses peces normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l'ordre donat». També fa referència a l'habitació d'un hotel, una talaia privilegiada des d'on podem observar la ciutat. Aquest llibre no és ni una antologia ni òbviament una obra musical, és un recull de contes escrits per onze de les nostres veus contemporànies més rellevants.