Resultados de la búsqueda para: Barcelona





EL PROCÉS DE MONTJUÏC . BARCELONA AL FINAL DEL SEGLE XX (DALMAU I RIBALTA, ANTONI)
Durant la darrera dècada del segle XIX van tenir lloc a Barcelona diversos atemptats greus que, la majoria de les vegades, van ser fruit de l'acció directa d'alguns sectors anarquistes. Els més importants van ser el de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), el del Gran Teatre del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896). Tots plegats van causar un total de trenta-tres morts i un gran nombre de ferits. En resposta a aquestes accions, les autoritats de l'època van desencadenar una repressió massiva i generalitzada contra el moviment anarquista de Catalunya que va conduir a l'empresonament injustificat de centenars de persones, a la pràctica sovintejada de la tortura i finalment a l'execució, no sols dels autors materials dels atemptats, sinó també d'un total d'onze homes innocents. Els procediments judicials emprats van caracteritzar-se sovint per l'arbitrarietat més absoluta i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més elementals. Per primera vegada, aquest llibre estudia de forma exhaustiva, i amb l'aportació de nombrosos materials inèdits, els tres atemptats i les causes judicials que se'n van derivar, la més famosa de les quals va ser l'anomenat procés de Montjuïc, que va motivar una campanya internacional d'un ressò extraordinari. A més a més, treu a la llum el rastre de centenars d'empresonats fins ara desconeguts, molts més del que s'ha dit habitualment. Constitueix, en definitiva, la monografia històrica profunda i rigorosa que encara mancava al voltant d'uns fets tràgics i d'una època convulsa que han de ser rescatats del desconeixement i de l'oblit.

EL PISTOLERISME . BARCELONA (1917-1923) (BARCELLS GONZÁLEZ, ALBERT)
Barcelona, rebatejada com la Rosa de foc, va ser l'escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el 1909. Així i tot, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi del Sucre, entre molts d'altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l'ordre del dia. La més emblemàtica, la dels treballadors de la fàbrica elèctrica La Canadenca, el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar els obrers de tot Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar deu dies.En aquest marc històric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d'ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidià per als barcelonins de l'època. Ho demostren la quantitat d'acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyents com L'Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també en diaris de to més seriós. És per aquest motiu que Albert Balcells ha optat per fer-ne una selecció i acompanyar el text amb les vinyetes que considera més representatives.

ELS MITJAVILA. UNA FAMÍLIA DE MERCADERS A LA BARCELONA DEL SEGLE XIV (VÍCTOR HURTADO)
El llibre és la part històrica d’una tesi dedicada a l’estudi de la família Mitjavila i dels seus negocis. A partir de la biografia dels principals protagonistes s’ha pogut seguir l’evolució dels negocis familiars, els quals coincidiren sempre, a grans trets, amb els moviments conjunturals de l’economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN : HISTÒRIA, CRÓNICA I DOCUMENTS D’UNA FAMIL (RUIZ-DOMÈNEC, JOSÉ ENRIQUE)
Com el seu subtítol indica aquest llibre és la història d’una família catalana dels segles X, XI i XII: la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia de Montserrat. La major part dels seus membres van tenir un protagonisme decisiu en la construcció de Catalunya. Lluny de ser tracta una descripció neutral i enciclopèdica del seu patrimoni, es tracta d’una narració selectiva i crítica dels es¬deveniments i passions que van afectar aquesta família medieval durant tres-cent anys.

PORTERIES A BARCELONA. ENTRE L’ESPAI PÚBLIC I L’ESPAI PRIVAT/LES (BESTARD (ED.), JOAN)
Aquesta monografia és el resultat d'una recerca realitzada entre els anys 2002 i 2003 dins el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Anali tza la figura del porter com un mediador entre la domesticitat familiari la vida pública, entenent la porteria com un lloc de mediació entre el carrer i l'apart ament privat.

RUTA DEL MODERNISMO DE BARCELONA (CAPILLA I MARTÍNEZ, ANTONI)
Un total de 115 edificios organizados para que cada visitante pueda explorar las riquezas del modernismo barcelonés a su ritmo, de forma autoguiada; desde una estimulante ruta introductoria de un día, hasta un amplio conocimiento del modernismo de la ciu