Las calles de Barcelona, han sido testigos, de la ubicación de más de 230 locales dedicados a la explotación cinematográfica. En Barcelona tuvo Cines de Barrio, Roberto Lahuerta Melero, cinéfilo e investigador, nos ayuda a recuperar de la memoria colectiva 132 locales, dedicados, generalmente, al programa doble y documentales, repartidos entre la geografía urbana de sus 73 barrios. Fueron conocidos por todos como cines de barrio. A través de la consulta de sus páginas, donde no falta la documentación gráfica, volveremos a recordar cómo eran aquellos locales que frecuentábamos en tiempos pasados, y que, hoy han desaparecido de la inmensa mayoría de los casos. Obra enteramente recomendada para aquellos de cuyas vidas, el cine formó parte.
Joi Pepe Mouse as he takes you on a tour of Barcelona. You'll learn about the city's origins and legends as you stroll down La Rambla, visit the Olimpic Port, and climb up one of the towers of the Sagrada Familia Church. Taste the delicious bread with tomato and Catalan sausage, and don't forget to take pictures of the marketplace in Vic and swim at the beaches in Sitges. You'll have lots of fun with Pepe Mouse and his friends, Ana and Miguel, as you complete the activities to become a first-class tourist.
El nacionalisme econòmic de la Junta de Comerç de Barcelona no es pot entendre únicament com una expressió del corrent industrialista, sinó duna realitat econòmica més complexa que sorgeix arran dels intents frustrats dexpansió del comerç català al Mediterrani. Lorientació proteccionista de la junta fa que el cas català sigui una anomalia respecte de les altres ciutats portuàries del Mediterrani, Gènova i Marsella, animades, de manera diferent, per ideologies lliurecanvistes i sobrenacionals. Aquetes diferències shan dobservar en una perspectiva a llarg termini per tal dentendre com sha forjat el destí econòmic de cada plaça. Barcelona, Gènova i Marsella representen tres respostes distintes al repte que plantejava la transformació estructural de leconomia europea de la Restauració. Barcelona troba la sortida en el mercat peninsular i colonial, Gènova en els valors del Risorgimento i la unificació italiana i Marsella en linternacionalisme saint-simonià de tipus colonialista.
Este título proporciona una introducción a la ciudad, una cronología de datos históricos y presta una especial atención a los 25 lugares más relevantes. Su contenido finaliza con una selección de hoteles y restaurantes (comentarios y precios, establecimientos donde efectuar compras, información sobre teatros, eventos, datos prácticos...) La guía se acompaña de un detallado plano desplegable. Compartir:
El calze i la lira presenta un notable conjunt de poemes i altres textos escrits per eclesiàstics i algun laic tancats a la Presó Model de Barcelona el 1937 simplement per la seva condició de catòlics. Aquests textos revelen les vivències íntimes i espirituals daquests presoners així com la seva vida quotidiana a la presó, que comprenia també la celebració dactes litúrgics clandestins, entre ells la santa missa, per a la qual hagueren de copiar a mà i en secret un missal en petits bocins de paper que samagaven als mitjons. Aquests textos, vivíssims i de gran interès humà, històric i cultural, es complementen amb alguns altres escrits de la immediata postguerra que ens donen nova llum sobre els dies de lanomenada Guerra Civil.
Barcelona 1700 ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle XVII i inicis del XVIII, diversa, molt dinàmica econòmicament, connectada amb mig món gràcies a una forta activitat comercial. Era una societat plena d'estrangers, de catalans de fora de Barcelona i de passavolants, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades d'una sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors. Aquesta Barcelona, pròspera sense cap mena de dubte, va haver de patir directament, entre 1691 i 1714, l'horror de la guerra. Si va tenir forces per resistir un setge llarg i terrible i capacitat per refer-se prou de pressa després de l'episodi bèl·lic, va ser gràcies als fonaments, ben sòlids, posats des de finals del segle XVI. Per descomptat que, per continuar avançant, aquella societat no necessitava que una suposada racionalitzacióexterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força, la direcció d'un futur millor.
Las calles de Barcelona, han sido testigos, de la ubicación de más de 230 locales dedicados a la explotación cinematográfica. En Barcelona tuvo Cines de Barrio, Roberto Lahuerta Melero, cinéfilo e investigador, nos ayuda a recuperar de la memoria colectiva 132 locales, dedicados, generalmente, al programa doble y documentales, repartidos entre la geografía urbana de sus 73 barrios. Fueron conocidos por todos como cines de barrio. A través de la consulta de sus páginas, donde no falta la documentación gráfica, volveremos a recordar cómo eran aquellos locales que frecuentábamos en tiempos pasados, y que, hoy han desaparecido de la inmensa mayoría de los casos. Obra enteramente recomendada para aquellos de cuyas vidas, el cine formó parte.
Joi Pepe Mouse as he takes you on a tour of Barcelona. You'll learn about the city's origins and legends as you stroll down La Rambla, visit the Olimpic Port, and climb up one of the towers of the Sagrada Familia Church. Taste the delicious bread with tomato and Catalan sausage, and don't forget to take pictures of the marketplace in Vic and swim at the beaches in Sitges. You'll have lots of fun with Pepe Mouse and his friends, Ana and Miguel, as you complete the activities to become a first-class tourist.
El nacionalisme econòmic de la Junta de Comerç de Barcelona no es pot entendre únicament com una expressió del corrent industrialista, sinó duna realitat econòmica més complexa que sorgeix arran dels intents frustrats dexpansió del comerç català al Mediterrani. Lorientació proteccionista de la junta fa que el cas català sigui una anomalia respecte de les altres ciutats portuàries del Mediterrani, Gènova i Marsella, animades, de manera diferent, per ideologies lliurecanvistes i sobrenacionals. Aquetes diferències shan dobservar en una perspectiva a llarg termini per tal dentendre com sha forjat el destí econòmic de cada plaça. Barcelona, Gènova i Marsella representen tres respostes distintes al repte que plantejava la transformació estructural de leconomia europea de la Restauració. Barcelona troba la sortida en el mercat peninsular i colonial, Gènova en els valors del Risorgimento i la unificació italiana i Marsella en linternacionalisme saint-simonià de tipus colonialista.
Este título proporciona una introducción a la ciudad, una cronología de datos históricos y presta una especial atención a los 25 lugares más relevantes. Su contenido finaliza con una selección de hoteles y restaurantes (comentarios y precios, establecimientos donde efectuar compras, información sobre teatros, eventos, datos prácticos...) La guía se acompaña de un detallado plano desplegable. Compartir:
El calze i la lira presenta un notable conjunt de poemes i altres textos escrits per eclesiàstics i algun laic tancats a la Presó Model de Barcelona el 1937 simplement per la seva condició de catòlics. Aquests textos revelen les vivències íntimes i espirituals daquests presoners així com la seva vida quotidiana a la presó, que comprenia també la celebració dactes litúrgics clandestins, entre ells la santa missa, per a la qual hagueren de copiar a mà i en secret un missal en petits bocins de paper que samagaven als mitjons. Aquests textos, vivíssims i de gran interès humà, històric i cultural, es complementen amb alguns altres escrits de la immediata postguerra que ens donen nova llum sobre els dies de lanomenada Guerra Civil.
Barcelona 1700 ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle XVII i inicis del XVIII, diversa, molt dinàmica econòmicament, connectada amb mig món gràcies a una forta activitat comercial. Era una societat plena d'estrangers, de catalans de fora de Barcelona i de passavolants, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades d'una sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors. Aquesta Barcelona, pròspera sense cap mena de dubte, va haver de patir directament, entre 1691 i 1714, l'horror de la guerra. Si va tenir forces per resistir un setge llarg i terrible i capacitat per refer-se prou de pressa després de l'episodi bèl·lic, va ser gràcies als fonaments, ben sòlids, posats des de finals del segle XVI. Per descomptat que, per continuar avançant, aquella societat no necessitava que una suposada racionalitzacióexterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força, la direcció d'un futur millor. 
