«MÀFIA: A cap noteta d'en Provenzano hi ha el més mínim rastre d'aquesta paraula.»Ara fa pocs anys, la detenció del capo mafiós Bernardo Provenzano va representar la fi del poder dels corleonesos al si de l'anomenada «empresa més rendible d'Itàlia». Però lluny del glamur d'una imatge cinematogràfica, la personalitat de l'últim "capo dei capi" correspon més aviat a la d'un eremita, amagat en una masia atrotinada, que es comunica amb els seus subordinats pel mètode més rudimentari possible: notetes de paper plegades i rebregades.Fou precisament la fascinant lectura d'aquests paperets allò que va convèncer Camilleri a escriure, ni que fos per una vegada, sobre un personatge real de la màfia: l'home que durant més d'un quart de segle ha tingut en fora de joc les institucions; l'assassí que al moment de ser detingut va pronunciar una frase evangèlica: «No sabeu pas el que esteu fent».De Negocis a Fugitiu, de Corleonesitat a Família, de Política a Justícia, Andrea Camilleri revela l'univers mafiós a través de les setanta entrades d'aquest «diccionari». El retrat d'un criminal que ha construït el propi mite. Una acta d'acusació sense contemplacions contra tots aquells que encara fan veure que no saben.
Som a Vigata, Sicília, l'any 1935. Michilino, fill de l?Ernestina i el Giugiù, creix a empentes i rodolons entre un pare que ?fa porqueries? amb la minyona de casa i una mare que es lliura a la penetrant conversa d?un capellà. A aquest ambient familiar, el pes de l?educació religiosa extrema i la política feixista del poble s?hi suma l?acció directa del professor Gorgerino, cap de l?Obra Nacional Balilla del poble i pedòfil consumat, que decideix entrenar el vailet en la ?gimnàstica dels espartans? per celebrar junts els èxits militars de l?exèrcit italià a Abissínia. Precisament després de la presa de Macallè, l?infant innocent es convertirà en un integrista en acció, un soldat de la doctrina disposat a matar. ?Camilleri ocupa un lloc que no existia prèviament a la literatura italiana, oferint llibres de qualitat al públic més ampli, com han fet Simenon a França o Graham Greene a Anglaterra.?Carlo Bo ?La presa di Macallè és una novel.la paradoxal ... construïda a partir de la promoció a protagonista d?un ?àngel tacat? de sis anys. Una paràbola grotesca que fabula la tragèdia i la normalitat anormal de la violència. Una història, en definitiva, de dolorosa tendresa per a una infància traïda.?Salvatore Silvano Nigro
En aquesta ocasió el comissari ha d'investigar l'assassinat d'un comerciant jubilat. L'amant, una jove tunisiana desapareguda després del crim, és l'objecte de totes les sospites. No obstant, les indagacions guien a Montalbano cap al tèrbol món dels serveis secrets i la seva bruta guerra contra el terrorisme internacional. Alhora, la trama ens reserva sorpreses inusitades, com un Montalbano profundament commogut pel destí del fill de la jove acusada fins al punt de proposar matrimoni al seu tan pacient com llunyana companya Livia.Com totes les obres de Camilleri que tant gaudeixen els seus centenars de milers de lectors a tot el món, El lladre de pastissets és un irònic però tendre recorregut per la cara més humana de l'homo sapiens, amb personatges el realisme sorgeix precisament de la penetrant i compassiva mirada del senyor Salvo.El dur univers de la immigració il·legal, dels barris populars mediterranis, dels freds buròcrates al servei de l'Estat, o el de la solidaritat femenina apareixen plasmats amb sorprenent nitidesa en cadascuna de les escenes de la novel·la, convertint inevitablement en testimonis i còmplices no només de la intriga sinó també d'un entorn que acaba sent sorprenentment familiar.
Les tres narracions que conformen aquesta volum de les aventures del comissari Montalbano no decebran ningú, ben al contrari: A El primer cas d'en Montalbano, el lector patirà una curiosa impressió, en descobrir el jove vice-comissari vivint una relació amorosa no amb Livia, sinó amb una tal Mery, i és clar, recentment traslladat, es veurà embolicat en un afer tèrbol que comença amb una bufetada originada per una disputa de trànsit. També a Set dilluns, el comissari haurà de pensar molt per resoldre l'endevinalla que li plantegen els assassinats d'uns curiosos animals. I a Retorn als orígens Montalbano investigarà el cas del segrest fingit d'una nena de tres anys, darrere del qual s'intueix tota una trama mafiosa. Amb el rerafons d'una Sicília plena de vida que amara tota la narració amb els seus paisatges i sabors, Camilleri regala als lectors un nou capítol de les aventures del comissari Montalbano, un personatge únic, especial i ordinari alhora, que encarna l'excepcionalitat de l'heroi i els dubtes, temors i emocions de l'home corrent. Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) va ser guionista, dramaturg i poeta abans d'assolir l'èxit internacional amb les aventures del comissari Salvo Montalbano, el personatge que va batejar en homenatge al seu admirat Manuel Vázquez Montalbán. Més de dos milions de lectors de tot el món s'han delectat amb els casos enrevessats que ha de resoldre aquest inoblidable comissari. Edicions 62 n'ha publicat, entre altres, L'excursió a Tíndari, Un fil de fum, La concessió el telèfon, La presa de Macallè, Un gir decissiu o La paciència de l'aranya.
La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d'una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d'una falta de interès en l'objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.
Un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim.
Sei nuovi casi da risolvere, sei differenti indagini che finiscono per sondare il cuore degli uomini. Tanti i personaggi e tante le storie, tra gli altri: la figura del maresciallo Verruso, formale, pignolo, in apparenza una specie di antimontalbano. Con un tremendo segreto da custodire. O l'immagine della signora Giulia Dalbono che non riesce più ad aprire gli occhi dopo un incidente che invece avrebbe dovuto spalancarglieli per sempre. Montalbano indaga, perché come al solito le cose non sono quelle che sembrano.
Matilda, querida mía:Te escribo esta larga carta a pocos días de cumplir noventa y dos años, cuando tú tienes casi cuatro y todavía no sabes lo que es el alfabeto.Espero que puedas leerla en la plenitud de tu juventud.Te escribo a ciegas, tanto en sentido literal como figurado. En sentido literal, porque en los últimos años la vista me ha ido abandonando poco a poco. Ahora ya no puedo ni leer ni escribir, sólo dictar. En sentido figurado, porque no consigo imaginarme cómo será el mundo dentro de veinte años, ese mundo en que te tocará vivir.Así comienza esta carta de Andrea Camilleri a su bisnieta Matilda. En ella, el querido maestro de la novela negra, fallecido en julio de 2019, repasa los episodios más representativos de su trayectoria personal y profesional junto con los hechos más notables de la historia mundial de los últimos cien años. Un libro tan breve como intenso, acompañado de divertidas e inolvidables anécdotas, que nos emociona y nos colma de esperanza.
«MÀFIA: A cap noteta d'en Provenzano hi ha el més mínim rastre d'aquesta paraula.»Ara fa pocs anys, la detenció del capo mafiós Bernardo Provenzano va representar la fi del poder dels corleonesos al si de l'anomenada «empresa més rendible d'Itàlia». Però lluny del glamur d'una imatge cinematogràfica, la personalitat de l'últim "capo dei capi" correspon més aviat a la d'un eremita, amagat en una masia atrotinada, que es comunica amb els seus subordinats pel mètode més rudimentari possible: notetes de paper plegades i rebregades.Fou precisament la fascinant lectura d'aquests paperets allò que va convèncer Camilleri a escriure, ni que fos per una vegada, sobre un personatge real de la màfia: l'home que durant més d'un quart de segle ha tingut en fora de joc les institucions; l'assassí que al moment de ser detingut va pronunciar una frase evangèlica: «No sabeu pas el que esteu fent».De Negocis a Fugitiu, de Corleonesitat a Família, de Política a Justícia, Andrea Camilleri revela l'univers mafiós a través de les setanta entrades d'aquest «diccionari». El retrat d'un criminal que ha construït el propi mite. Una acta d'acusació sense contemplacions contra tots aquells que encara fan veure que no saben. 
Som a Vigata, Sicília, l'any 1935. Michilino, fill de l?Ernestina i el Giugiù, creix a empentes i rodolons entre un pare que ?fa porqueries? amb la minyona de casa i una mare que es lliura a la penetrant conversa d?un capellà. A aquest ambient familiar, el pes de l?educació religiosa extrema i la política feixista del poble s?hi suma l?acció directa del professor Gorgerino, cap de l?Obra Nacional Balilla del poble i pedòfil consumat, que decideix entrenar el vailet en la ?gimnàstica dels espartans? per celebrar junts els èxits militars de l?exèrcit italià a Abissínia. Precisament després de la presa de Macallè, l?infant innocent es convertirà en un integrista en acció, un soldat de la doctrina disposat a matar. ?Camilleri ocupa un lloc que no existia prèviament a la literatura italiana, oferint llibres de qualitat al públic més ampli, com han fet Simenon a França o Graham Greene a Anglaterra.?Carlo Bo ?La presa di Macallè és una novel.la paradoxal ... construïda a partir de la promoció a protagonista d?un ?àngel tacat? de sis anys. Una paràbola grotesca que fabula la tragèdia i la normalitat anormal de la violència. Una història, en definitiva, de dolorosa tendresa per a una infància traïda.?Salvatore Silvano Nigro
En aquesta ocasió el comissari ha d'investigar l'assassinat d'un comerciant jubilat. L'amant, una jove tunisiana desapareguda després del crim, és l'objecte de totes les sospites. No obstant, les indagacions guien a Montalbano cap al tèrbol món dels serveis secrets i la seva bruta guerra contra el terrorisme internacional. Alhora, la trama ens reserva sorpreses inusitades, com un Montalbano profundament commogut pel destí del fill de la jove acusada fins al punt de proposar matrimoni al seu tan pacient com llunyana companya Livia.Com totes les obres de Camilleri que tant gaudeixen els seus centenars de milers de lectors a tot el món, El lladre de pastissets és un irònic però tendre recorregut per la cara més humana de l'homo sapiens, amb personatges el realisme sorgeix precisament de la penetrant i compassiva mirada del senyor Salvo.El dur univers de la immigració il·legal, dels barris populars mediterranis, dels freds buròcrates al servei de l'Estat, o el de la solidaritat femenina apareixen plasmats amb sorprenent nitidesa en cadascuna de les escenes de la novel·la, convertint inevitablement en testimonis i còmplices no només de la intriga sinó també d'un entorn que acaba sent sorprenentment familiar.
Les tres narracions que conformen aquesta volum de les aventures del comissari Montalbano no decebran ningú, ben al contrari: A El primer cas d'en Montalbano, el lector patirà una curiosa impressió, en descobrir el jove vice-comissari vivint una relació amorosa no amb Livia, sinó amb una tal Mery, i és clar, recentment traslladat, es veurà embolicat en un afer tèrbol que comença amb una bufetada originada per una disputa de trànsit. També a Set dilluns, el comissari haurà de pensar molt per resoldre l'endevinalla que li plantegen els assassinats d'uns curiosos animals. I a Retorn als orígens Montalbano investigarà el cas del segrest fingit d'una nena de tres anys, darrere del qual s'intueix tota una trama mafiosa. Amb el rerafons d'una Sicília plena de vida que amara tota la narració amb els seus paisatges i sabors, Camilleri regala als lectors un nou capítol de les aventures del comissari Montalbano, un personatge únic, especial i ordinari alhora, que encarna l'excepcionalitat de l'heroi i els dubtes, temors i emocions de l'home corrent. Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925) va ser guionista, dramaturg i poeta abans d'assolir l'èxit internacional amb les aventures del comissari Salvo Montalbano, el personatge que va batejar en homenatge al seu admirat Manuel Vázquez Montalbán. Més de dos milions de lectors de tot el món s'han delectat amb els casos enrevessats que ha de resoldre aquest inoblidable comissari. Edicions 62 n'ha publicat, entre altres, L'excursió a Tíndari, Un fil de fum, La concessió el telèfon, La presa de Macallè, Un gir decissiu o La paciència de l'aranya.
La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d'una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d'una falta de interès en l'objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.
Un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim.
Sei nuovi casi da risolvere, sei differenti indagini che finiscono per sondare il cuore degli uomini. Tanti i personaggi e tante le storie, tra gli altri: la figura del maresciallo Verruso, formale, pignolo, in apparenza una specie di antimontalbano. Con un tremendo segreto da custodire. O l'immagine della signora Giulia Dalbono che non riesce più ad aprire gli occhi dopo un incidente che invece avrebbe dovuto spalancarglieli per sempre. Montalbano indaga, perché come al solito le cose non sono quelle che sembrano.
Matilda, querida mía:Te escribo esta larga carta a pocos días de cumplir noventa y dos años, cuando tú tienes casi cuatro y todavía no sabes lo que es el alfabeto.Espero que puedas leerla en la plenitud de tu juventud.Te escribo a ciegas, tanto en sentido literal como figurado. En sentido literal, porque en los últimos años la vista me ha ido abandonando poco a poco. Ahora ya no puedo ni leer ni escribir, sólo dictar. En sentido figurado, porque no consigo imaginarme cómo será el mundo dentro de veinte años, ese mundo en que te tocará vivir.Así comienza esta carta de Andrea Camilleri a su bisnieta Matilda. En ella, el querido maestro de la novela negra, fallecido en julio de 2019, repasa los episodios más representativos de su trayectoria personal y profesional junto con los hechos más notables de la historia mundial de los últimos cien años. Un libro tan breve como intenso, acompañado de divertidas e inolvidables anécdotas, que nos emociona y nos colma de esperanza.