No és possible entendre el panorama cultural i artístic modern del nostre país sense considerar la figura dAlexandre Cirici Pellicer (1914-1983), el gran impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística durant els difícils anys del franquisme. Aquest volum enregistra les vivències i pensaments den Cirici pel període comprès entre 1946 i 1961; precisament els anys en què, retornat de lexili, començà a definir la seva prolífica carrera professional a Barcelona, que el portaria a exercir de crític, dissenyador, publicista, escriptor, professor i finalment polític. Aquesta crònica sorgeix dun document literari inèdit escrit de la pròpia mà den Cirici: les cent trenta-quatre llibretes que conformen el seu diari personal, on hi enregistrava diàriament observacions i experiències des duna òptica personal. El temps, sempre en present, segueix el curs dels esdeveniments mentre salternen senzills esquemes o llistes fetes al vol amb lassaig més reflexiu, els elements més quotidians amb els més extraordinaris, i els breus apunts amb les notes èpiques. Tampoc hi falten els dibuixos a mà alçada sobre personatges, paisatges, objectes, edificis, carrers o obres dart. Inevitablement, aquest diari esdevé també una crònica particular de les pulsions intel·lectuals dun moment històric únic; un assaig sobre els entrebancs i els greuges que comportà viure sota unes determinades circumstàncies, les de postguerra, i la lluita permanent per intentar superar-los. Les dades objectives de la vida quotidiana es barregen amb les reflexions més punyents en un intent de situar-se en el món, dinterpretar-lo i comprendrel, expressant així una voluntat dafirmació sense la qual cap diari no tindria sentit.
Alexandre Cirici i Apel·les Fenosa es coneixen lany 1957 a Barcelona, amb motiu de lexposició de lescultor a la Galeria Jardin de Barcelona. Ho explica la mateixa Nicole Fenosa a la biografia de lartista: En ocasió daquesta exposició vam conèixer lAlexandre Cirici i Pellicer, amb qui ens va unir una gran amistat. El 1958, aquest home destacat va editar, amb diners de la seva butxaca, una publicació dedicada a Fenosa. Posteriorment, va escriure nombrosos articles sobre lobra de lescultor i va pronunciar el discurs quan va lliurar a lApel·les la Medalla dOr de la Generalitat el 1982. El recull daquests textos dóna prova del contingut dels escrits que esmenta Nicole Fenosa, basats en una prolífica amistat que sinicia precisament amb motiu de la primera exposició de Fenosa a Barcelona dençà del seu exili parisenc. El cultiu de lamistat entre tots dos es va eixamplar amb motiu de la presència de Fenosa a la casa que havia adquirit al Vendrell, on sojornava els estius. Les seves portes van estar obertes als amics francesos i catalans que visitaven els Fenosa. En una carta datada el 7 dagost del 1958, Cirici manifesta lentusiasme pels moments compartits. Només quatre notes per a dir-vos el meu agraïment per les hores meravelloses passades amb vosaltres. És curiós que una tarda i una nit hagin servit per a moblar la meva imaginació amb una tan gran quantitat dimatges. Només enumerar-les seria llarguíssim....
Publicat originalment lany 1959, La pintura catalana ofereix una visió panoràmica de la producció pictòrica dels Països Catalans, des de la pintura mural de lart preromànic als prolífics corrents avantguardistes de la postguerra. Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, Cirici basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals i que, acompanyat dunes magnífiques il·lustracions explicatives del mateix autor, convida el lector a endinsar-se en el pensament dun del grans mestres de la crítica artística del nostre país. Cirici és també lautor de Larquitectura catalana i Lescultura catalana, que Quaderns Crema publicarà pròximament.
Després de 20 anys despera, finalment veu la llum una edició actualitzada de la guia degana sobre Barcelona, una obra que a més desdevenir referència del patrimoni barceloní va difondre una concepció moderna i humana de la ciutat. Un llibre nascut de la vocació de passejant tafaner de lautor, però que hagués estat impossible descriure sense el seu immens coneixement històric, cultural i artístic ni sense la seva manifesta estima per Barcelona i Catalunya. Aquesta edició es compon de dos volums. El primer és bàsicament una reedició de lobra original dAlexandre Cirici, amb un disseny modern i anotacions per poder conèixer quins elements de la ciutat han canviat. També shan recuperat les fotografies originals dOriol Maspons que il·lustraven el llibre, presentant-les ara amb una qualitat molt superior. El segon volum, escrit per larquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, repassa totes les transformacions que ha experimentat la ciutat al llarg dels itineraris descrits en el llibre original (del 1972). Fidel a lesperit den Cirici, aquestes pàgines porten també impresa la visió personal i crítica daquesta gran coneixedora de la ciutat.
L?escultura catalana és el segon tractat que Alexandre Cirici va publicar a finals de la dècada de 1950 amb la voluntat de sistematitzar i organitzar la producció artística catalana en tota la seva amplitud cronològica. Des de la ceràmica i els sarcòfags dels assentaments grecollatins, passant per l?escultura romànica?supeditada sempre a l?arquitectura?, fins a arribar a la desmaterialització experimentada al segle xx, quan l?escultura ha esdevingut un art ple i autònom, Cirici entén el fet escultòric com un diàleg entre l?home i la matèria. Així, relaciona els fets plàstics amb el medi que els ha originat, i ens ajuda a entendre la importància de les condicions materials que expliquen el desenvolupament de tota una tradició artística. La seva mirada atenta ens proposa una lectura de les obres basada en l?observació directa, que, acompanyada d?unes il·lustracions pròpies, li permet articular un relat a la vegada exhaustiu i sintètic que ja és un clàssic de la història de l?art al nostre país.
No és possible entendre el panorama cultural i artístic modern del nostre país sense considerar la figura dAlexandre Cirici Pellicer (1914-1983), el gran impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística durant els difícils anys del franquisme. Aquest volum enregistra les vivències i pensaments den Cirici pel període comprès entre 1946 i 1961; precisament els anys en què, retornat de lexili, començà a definir la seva prolífica carrera professional a Barcelona, que el portaria a exercir de crític, dissenyador, publicista, escriptor, professor i finalment polític. Aquesta crònica sorgeix dun document literari inèdit escrit de la pròpia mà den Cirici: les cent trenta-quatre llibretes que conformen el seu diari personal, on hi enregistrava diàriament observacions i experiències des duna òptica personal. El temps, sempre en present, segueix el curs dels esdeveniments mentre salternen senzills esquemes o llistes fetes al vol amb lassaig més reflexiu, els elements més quotidians amb els més extraordinaris, i els breus apunts amb les notes èpiques. Tampoc hi falten els dibuixos a mà alçada sobre personatges, paisatges, objectes, edificis, carrers o obres dart. Inevitablement, aquest diari esdevé també una crònica particular de les pulsions intel·lectuals dun moment històric únic; un assaig sobre els entrebancs i els greuges que comportà viure sota unes determinades circumstàncies, les de postguerra, i la lluita permanent per intentar superar-los. Les dades objectives de la vida quotidiana es barregen amb les reflexions més punyents en un intent de situar-se en el món, dinterpretar-lo i comprendrel, expressant així una voluntat dafirmació sense la qual cap diari no tindria sentit.
Alexandre Cirici i Apel·les Fenosa es coneixen lany 1957 a Barcelona, amb motiu de lexposició de lescultor a la Galeria Jardin de Barcelona. Ho explica la mateixa Nicole Fenosa a la biografia de lartista: En ocasió daquesta exposició vam conèixer lAlexandre Cirici i Pellicer, amb qui ens va unir una gran amistat. El 1958, aquest home destacat va editar, amb diners de la seva butxaca, una publicació dedicada a Fenosa. Posteriorment, va escriure nombrosos articles sobre lobra de lescultor i va pronunciar el discurs quan va lliurar a lApel·les la Medalla dOr de la Generalitat el 1982. El recull daquests textos dóna prova del contingut dels escrits que esmenta Nicole Fenosa, basats en una prolífica amistat que sinicia precisament amb motiu de la primera exposició de Fenosa a Barcelona dençà del seu exili parisenc. El cultiu de lamistat entre tots dos es va eixamplar amb motiu de la presència de Fenosa a la casa que havia adquirit al Vendrell, on sojornava els estius. Les seves portes van estar obertes als amics francesos i catalans que visitaven els Fenosa. En una carta datada el 7 dagost del 1958, Cirici manifesta lentusiasme pels moments compartits. Només quatre notes per a dir-vos el meu agraïment per les hores meravelloses passades amb vosaltres. És curiós que una tarda i una nit hagin servit per a moblar la meva imaginació amb una tan gran quantitat dimatges. Només enumerar-les seria llarguíssim....
Publicat originalment lany 1959, La pintura catalana ofereix una visió panoràmica de la producció pictòrica dels Països Catalans, des de la pintura mural de lart preromànic als prolífics corrents avantguardistes de la postguerra. Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, Cirici basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals i que, acompanyat dunes magnífiques il·lustracions explicatives del mateix autor, convida el lector a endinsar-se en el pensament dun del grans mestres de la crítica artística del nostre país. Cirici és també lautor de Larquitectura catalana i Lescultura catalana, que Quaderns Crema publicarà pròximament.
Després de 20 anys despera, finalment veu la llum una edició actualitzada de la guia degana sobre Barcelona, una obra que a més desdevenir referència del patrimoni barceloní va difondre una concepció moderna i humana de la ciutat. Un llibre nascut de la vocació de passejant tafaner de lautor, però que hagués estat impossible descriure sense el seu immens coneixement històric, cultural i artístic ni sense la seva manifesta estima per Barcelona i Catalunya. Aquesta edició es compon de dos volums. El primer és bàsicament una reedició de lobra original dAlexandre Cirici, amb un disseny modern i anotacions per poder conèixer quins elements de la ciutat han canviat. També shan recuperat les fotografies originals dOriol Maspons que il·lustraven el llibre, presentant-les ara amb una qualitat molt superior. El segon volum, escrit per larquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, repassa totes les transformacions que ha experimentat la ciutat al llarg dels itineraris descrits en el llibre original (del 1972). Fidel a lesperit den Cirici, aquestes pàgines porten també impresa la visió personal i crítica daquesta gran coneixedora de la ciutat.
L?escultura catalana és el segon tractat que Alexandre Cirici va publicar a finals de la dècada de 1950 amb la voluntat de sistematitzar i organitzar la producció artística catalana en tota la seva amplitud cronològica. Des de la ceràmica i els sarcòfags dels assentaments grecollatins, passant per l?escultura romànica?supeditada sempre a l?arquitectura?, fins a arribar a la desmaterialització experimentada al segle xx, quan l?escultura ha esdevingut un art ple i autònom, Cirici entén el fet escultòric com un diàleg entre l?home i la matèria. Així, relaciona els fets plàstics amb el medi que els ha originat, i ens ajuda a entendre la importància de les condicions materials que expliquen el desenvolupament de tota una tradició artística. La seva mirada atenta ens proposa una lectura de les obres basada en l?observació directa, que, acompanyada d?unes il·lustracions pròpies, li permet articular un relat a la vegada exhaustiu i sintètic que ja és un clàssic de la història de l?art al nostre país.