Resultados de la búsqueda para: Alexandre Cirici





DIARI D’UN FUNÀMBUL. LES LLIBRETES D’ALEXANDRE CIRICI PELLICER
No és possible entendre el panorama cultural i artístic modern del nostre país sense considerar la figura d’Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), el gran impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística durant els difícils anys del franquisme. Aquest volum enregistra les vivències i pensaments d’en Cirici pel període comprès entre 1946 i 1961; precisament els anys en què, retornat de l’exili, començà a definir la seva prolífica carrera professional a Barcelona, que el portaria a exercir de crític, dissenyador, publicista, escriptor, professor i finalment polític. Aquesta crònica sorgeix d’un document literari inèdit escrit de la pròpia mà d’en Cirici: les cent trenta-quatre llibretes que conformen el seu diari personal, on hi enregistrava diàriament observacions i experiències des d’una òptica personal. El temps, sempre en present, segueix el curs dels esdeveniments mentre s’alternen senzills esquemes o llistes fetes al vol amb l’assaig més reflexiu, els elements més quotidians amb els més extraordinaris, i els breus apunts amb les notes èpiques. Tampoc hi falten els dibuixos a mà alçada sobre personatges, paisatges, objectes, edificis, carrers o obres d’art. Inevitablement, aquest diari esdevé també una crònica particular de les pulsions intel·lectuals d’un moment històric únic; un assaig sobre els entrebancs i els greuges que comportà viure sota unes determinades circumstàncies, les de postguerra, i la lluita permanent per intentar superar-los. Les dades objectives de la vida quotidiana es barregen amb les reflexions més punyents en un intent de situar-se en el món, d’interpretar-lo i comprendre’l, expressant així una voluntat d’afirmació sense la qual cap diari no tindria sentit.

APEL.LES FENOSA (CIRICI, ALEXANDRE)
Alexandre Cirici i Apel·les Fenosa es coneixen l’any 1957 a Barcelona, amb motiu de l’exposició de l’escultor a la Galeria Jardin de Barcelona. Ho explica la mateixa Nicole Fenosa a la biografia de l’artista: “En ocasió d’aquesta exposició vam conèixer l’Alexandre Cirici i Pellicer, amb qui ens va unir una gran amistat. El 1958, aquest home destacat va editar, amb diners de la seva butxaca, una publicació dedicada a Fenosa. Posteriorment, va escriure nombrosos articles sobre l’obra de l’escultor i va pronunciar el discurs quan va lliurar a l’Apel·les la Medalla d’Or de la Generalitat el 1982”. El recull d’aquests textos dóna prova del contingut dels escrits que esmenta Nicole Fenosa, basats en una prolífica amistat que s’inicia precisament amb motiu de la primera exposició de Fenosa a Barcelona d’ençà del seu exili parisenc. El cultiu de l’amistat entre tots dos es va eixamplar amb motiu de la presència de Fenosa a la casa que havia adquirit al Vendrell, on sojornava els estius. Les seves portes van estar obertes als amics francesos i catalans que visitaven els Fenosa. En una carta datada el 7 d’agost del 1958, Cirici manifesta l’entusiasme pels moments compartits. “Només quatre notes per a dir-vos el meu agraïment per les hores meravelloses passades amb vosaltres. És curiós que una tarda i una nit hagin servit per a moblar la meva imaginació amb una tan gran quantitat d’imatges. Només enumerar-les seria llarguíssim...”.

LA PINTURA CATALANA (CIRICI PELLICER, ALEXANDRE)
Publicat originalment l’any 1959, La pintura catalana ofereix una visió panoràmica de la producció pictòrica dels Països Catalans, des de la pintura mural de l’art preromànic als prolífics corrents avantguardistes de la postguerra. Amb una gran capacitat analítica i de síntesi, Cirici basteix un relat brillant en què el teixit artístic local dialoga amb els principals moviments internacionals i que, acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions explicatives del mateix autor, convida el lector a endinsar-se en el pensament d’un del grans mestres de la crítica artística del nostre país. Cirici és també l’autor de L’arquitectura catalana i L’escultura catalana, que Quaderns Crema publicarà pròximament.

BARCELONA PAM A PAM. EDICIÓ 2012 (CIRICI I PELLICER, ALEXANDRE / GONZÁLEZ VIRÓS, ITZIAR)
Després de 20 anys d’espera, finalment veu la llum una edició actualitzada de la guia degana sobre Barcelona, una obra que a més d’esdevenir referència del patrimoni barceloní va difondre una concepció moderna i humana de la ciutat. Un llibre nascut de la vocació de “passejant tafaner” de l’autor, però que hagués estat impossible d’escriure sense el seu immens coneixement històric, cultural i artístic ni sense la seva manifesta estima per Barcelona i Catalunya. Aquesta edició es compon de dos volums. El primer és bàsicament una reedició de l’obra original d’Alexandre Cirici, amb un disseny modern i anotacions per poder conèixer quins elements de la ciutat han canviat. També s’han recuperat les fotografies originals d’Oriol Maspons que il·lustraven el llibre, presentant-les ara amb una qualitat molt superior. El segon volum, escrit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, repassa totes les transformacions que ha experimentat la ciutat al llarg dels itineraris descrits en el llibre original (del 1972). Fidel a l’esperit d’en Cirici, aquestes pàgines porten també impresa la visió personal i crítica d’aquesta gran coneixedora de la ciutat.

L’ESCULTURA CATALANA (CIRICI PELLICER, ALEXANDRE)
L?escultura catalana és el segon tractat que Alexandre Cirici va publicar a finals de la dècada de 1950 amb la voluntat de sistematitzar i organitzar la producció artística catalana en tota la seva amplitud cronològica. Des de la ceràmica i els sarcòfags dels assentaments grecollatins, passant per l?escultura romànica?supeditada sempre a l?arquitectura?, fins a arribar a la desmaterialització experimentada al segle xx, quan l?escultura ha esdevingut un art ple i autònom, Cirici entén el fet escultòric com un diàleg entre l?home i la matèria. Així, relaciona els fets plàstics amb el medi que els ha originat, i ens ajuda a entendre la importància de les condicions materials que expliquen el desenvolupament de tota una tradició artística. La seva mirada atenta ens proposa una lectura de les obres basada en l?observació directa, que, acompanyada d?unes il·lustracions pròpies, li permet articular un relat a la vegada exhaustiu i sintètic que ja és un clàssic de la història de l?art al nostre país.