Quan a principis de 1936 l’editorial Barcino va publicar el Resum d’Història del Catalanisme a la seva Col·lecció Popular, feia anys que Antoni Rovira i Virgili s’havia anat consolidant com el màxim especialista de la història del moviment catalanista. Escrit per un republicà que es movia entre la història i la política, entre el periodisme i el nacionalisme, el volum era la síntesi d’un projecte historiogràfic de llarg abast iniciat feia dues dècades i va ser concebut perquè fos llegit pel gran públic. Precís, clar i concís, el Resum, cal entendre’l com l’assaig d’un patriota que va concebre sempre la història com una eina de nacionalització. El llibre va esdevenir, sense pretendre-ho, el cant del cigne optimista d’una etapa d’estudis sobre el catalanisme que la Guerra Civil interrompria de manera dramàtica. Pròleg d’Agustí Colomines