Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983) és una peça imprescindible del nostre camp cultural, impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística catalana. Fou cofundador d’EINA, l’any 1967, des d’on va promoure algunes de les sinèrgies crucials de la segona meitat de segle. Aquest llibre vol servir per recordar la transcendència de la seva tasca, presentant documentació inèdita de gran valor per a tots aquells interessats en la nostra història cultural. D’una banda, s’ofereixen els articles de l’exposició commemorativa que es va dedicar al centenari del naixement de l’autor. Per a aquella celebració, els artistes Evru, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Àngel Jové i Antoni Llena van proposar una sèrie d’obres instal·lades al jardí i a l’escola, reactivant, amb un esperit inconformista de recerca creativa, el que Cirici havia anomenat “el grup del Maduixer”. D’altra banda, es recull el testimoni d’una sèrie d’artistes, dissenyadors, arquitectes i professors vinculats a EINA que van tenir ocasió de treballar amb Cirici. I, finalment, es divulguen alguns estudis importants sobre les relacions entre Cirici i EINA en uns anys decisius per a tots plegats. Unes relacions que mereixen ser recuperades, reivindicades i dutes a la llum pública.