Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desembocadura dun riu que ve dels grecs i dels romans, que samara de la tradició jueva, que devora lalta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que lacull, langlosaxona. Considerava la poesia com la forma suprema de lallocució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que lenvolta, i afirmava que quan sescriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic». Arquitecte de les imatges poètiques i geògraf de la dimensió entre lespai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que sanunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen dun to, obro les orelles i la resta és com tocar el piano amb el suport del pedal; si un té sort, els primers tons ja sonen bé. La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans». Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que tots aquests poemes són a vida o mort. El poeta i assagista rus Iósif Brodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad lany 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonat per primera vegada. Dos anys després, va repetir lexperiència i als vint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada lany 1965. Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després duna breu estada a Europa, es va installar als Estats Units, on el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la a lautoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia. Lany 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel. Va morir lany 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abans de la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de lIsola di San Michele, a Venècia.
Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desembocadura dun riu que ve dels grecs i dels romans, que samara de la tradició jueva, que devora lalta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que lacull, langlosaxona. Considerava la poesia com la forma suprema de lallocució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que lenvolta, i afirmava que quan sescriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic». Arquitecte de les imatges poètiques i geògraf de la dimensió entre lespai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que sanunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen dun to, obro les orelles i la resta és com tocar el piano amb el suport del pedal; si un té sort, els primers tons ja sonen bé. La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans». Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que tots aquests poemes són a vida o mort. El poeta i assagista rus Iósif Brodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad lany 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonat per primera vegada. Dos anys després, va repetir lexperiència i als vint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada lany 1965. Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després duna breu estada a Europa, es va installar als Estats Units, on el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la a lautoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia. Lany 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel. Va morir lany 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abans de la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de lIsola di San Michele, a Venècia.