En Willi venia d’un altre planeta i és per això que hi havia moltes coses que no sabia fer quan va néixer. No podia respirar ni menjar, com la resta de xiquets. Va haver d’adaptar-se a l’atmosfera i acostumar-se al menjar. Els habitants del seu planeta no necessiten menjar per viure ni parlar per comunicar-se; en tenen prou de donar-se la mà o mirar-se als ulls. Per això els seus pares li han ensenyat a comunicar-se amb signes, que resulta més fàcil. Amb qui millor es comunica és amb la seva germana, que és la persona que entén més bé a en Willi i que moltes vegades li fa d’intèrpret. En Willi, quan es proposa alguna cosa, pot ser molt caparrut, però és obert i afectuós, fins i tot massa a per algunes persones terrícoles. Al seu planeta les manyagues contínues són d’allò més habituals. A en Willi li va costar molt d’aclimatar-se al nostre planeta, tant, que va estar a punt de marxar, però sortosament per als seus pares va decidir quedar-se i gaudir de les coses magnífiques que té el nostre planeta, com els cotxes, les vaques i la música a tot drap, sense oblidar la seva meravellosa germana Olívia . En aquest àlbum de caràcter autobiogràfic, l’autora i il·lustradora, Birte Müller, ens introdueix en la vida d’en Willi i en què significa compartir-la amb ell. En Willi, el seu fill, va néixer amb la síndrome de Down ( causada per un cromosoma de més, el 21è) i ha hagut de superar algunes dificultats però és una persona feliç i que també fa ser-ne a moltes d’altres. En Willi ens ensenya a veure el nostre món amb els seus ulls i a sentir-lo com el sent ell. La metàfora d’en Willi com a ésser d’un altre planeta ens acosta a unes persones de les quals només ens separa el desconeixement. Les il·lustracions d’una gran vivesa i d’estil naïf reflexen a la perfecció la intensitat i força del text.